El còmic de la Mancomunitat, aquest diumenge amb els diaris d’àmbit nacional

 

L'inici del demà.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (171)

El pla Macià

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 

Exposició de l'arquitecte Le Corbusier al Caixafòrum de Barcelona. Foto: ARXIU /JUDIT FERNÀNDEZ.

Bombardar Barcelona

Feia quinze minuts que les sirenes sonaven desesperades quan, de sobte, el món es va ensorrar per a Oriol Domènec, literalment. Era a casa amb la mare, una germana de dotze anys i dues minyones, al primer pis del número 614 de la Gran Via de Barcelona. Les explosions es repetien i una de molt pròxima, a les 13.50, li va perforar els timpans i els va fer sortir al replà. Una part de l'escala havia desaparegut juntament amb la mitgera de la casa contigua, que s'havia convertit en un caramull informe i fumejant. Saltant entre els esvorancs i la runa, van arribar al carrer. Davant la porta hi havia un cavall esventrat enganxat a un carro-bóta i el vinater cosit per la metralla. Carro i cavall havien fet mitja volta i estaven encarats en direcció contrària al trànsit. La sang de l'home i de l'animal es barrejaven a terra amb el vi que regalimava cadenciós.

Barcelona il·lustrada

Jaume Vidal presenta la guia ‘Barcelona', profusament il·lustrada per Pep Brocal; un llibre que esdevé objecte artístic i alhora informatiu per a turistes i autòctons

Una doble pàgina de mostra, en aquest cas sobre l'àmbit mironià de la ciutat; sota, la portada de la guia i un detall de ‘Pinotxo', Joan Bayen, restaurador que signa el pròleg Foto: P. BROCAL / NORMA.

Èpica a dojo

Arran del Tricentenari, han aparegut novel·les i estudis sobre la guerra de Successió que inundaran les parades per Sant Jordi

Valèria Gaillard

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Paraules que han fet país

David Castillo

 

Escultura de Pitarra a la Rambla de Barcelona

Imatge de Francesc-Vicent Garcia del museu de Vallfogona de Riucorb

 

Gravat de George Sand i Foto: ALBERT SALAMÉ.

 

L'historiador Albert Garcia Espuche a les ruïnes del Born

 

Plànol de la Ciutadellade 1762 després de la Guerra de Successió Foto: ELISABETH MAGRE / ALBERT SALAMÉ / ARXIU.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (170)

La ‘Catalunya industrial'

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 

Fresc inacabat que porta per títol ‘La Catalunya industrial' (1917), de Torres-Garcia. Foto: ARXIU.

La República Catalana.

Tots els colors del NO

El rebuig del Congrés a cedir la competència per fer el referèndum és un més d'una llarga llista dels que han entelat sempre els avenços del catalanisme polític

El primer projecte d'Estatut, el 1919, ni es va arribar a votar, i els del 1932, el 1979 i el 2006 només van ser aprovats després d'haver estat sensiblement retallats al Congrés

 

  

Pompeu Fabra entrega a Macià milers de postals en defensa de l'Estatut de Núria Foto: ARXIU.

 

 

La comissió constitucional i els parlamentaris catalans discutint l'estatut del 79 Foto: ARXIU.

 

 

Els ponents que van defensar l'últim Estatut al Congrés Foto: ARXIU.

 

 

 Manifestació a favor de l'Estatut de Núria Foto: ARXIU.

 

 

Un acudit sobre l'Estatut de Núria Foto: ARXIU.

 

 

 Una octaveta sobre l'Estatut de Núria Foto: ARXIU.

«Brigades Internacionals. La fi d’un mite», de Sygmunt Stein

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (169 )

El model més apreciat de panots és el denominat ”Flor de Barcelona”. Foto: ANDREU PUIG.

Gual 120, la llosa més famosa

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Captius, desarmats però... mai vençuts

http://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/copy_of_Documentfebrer2014.pdf

Modest Prats, la saviesa i la llengua catalana

 

Cautivo y desarmado

 

Comunitat final Guerra Civil Espanyola (1-4-39)

De Roca i Farreras fins avui

 

Llegir a l’edat mitjana

 

Imatge d'Eadwine, l'escriba. Cambridge, Trinity College, R. 17. 1 Christ Church Canterbury, c. 1160

La segona guerra carlina, l’alternativa catalana a la “Primavera dels pobles”

 

Recreació d'una partida de Matiners, a la Fira d'Avinyó. Font: Nació Digital.cat

75è aniversari del final de la Guerra dels Tres Anys

L’1 d’abril de 1939 va acabar la Guerra dels Tres Anys (o Guerra Civil) amb l’ocupació total del País Valencià

 

El règim, a Santa Cristina

L'arxiu cristinenc publica a internet les actes de les reunions que la comissió gestora franquista va fer el 1939 a l'Ajuntament   Al marge de la repressió, reflecteixen el racionament i la falta de recursos econòmics

 

 Emili Agulló 

 

 L'acta de la reunió constituent de la nova comissió gestora franquista, el 7 de febrer del 1939 Foto: EL PUNT AVUI.

El comunicat de la victòria

Franco va donar per acabada la guerra l'1 d'abril del 1939, però llavors començava la seva política de postguerra, que no era altra que implantar el seu poder absolut i perpetu

Pare Hilari Raguer  

 

Setanta-cinc anys i un dia

Cinc historiadors reflexionen sobre les conseqüències de la guerra i la dictadura. La petjada és política, social, econòmica. Som on som per una guerra i una llarga derrota

Mercè Miralles

 

 

Una desfilada de mainada amb fusell de fusta a Arbúcies, Selva. Josep Bancells. Fons Bancells. Arxiu Històric Municipal d'Arbúcies

 

 

  

 

Un acte en homenatge als caiguts franquistes, a Vilassar de Dalt. Foto Cedida per Montserrat Puig. Arxiu de Vilassar de Dalt

 

 

 

Dones empresonades nomès per ser familiars de republicans. A la foto Teresa Griñó, de Gandesa, a la dreta de la monja oblata que les vigilava. Família Griñó

El port d'Alacant, porta de l'exili

L'últim territori lleial a la República es va convertir en una ratonera per als milers de republicans que no van poder embarcar en els vaixells que els havien d'evacuar

 

 

 

Noranta bombes feixistes sobre el Mercat Central

 

Una placa recorda el camp dels Ametlers , on primerament van ser reclosos els presoners republicans Foto: EL PUNT AVUI.

Alacant va ser especialment castigada per la Guerra Civil Espanyola. La Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Història fa anys que treballa perquè les institucions públiques valencianes reconeguen la lluita de la ciutat a favor del govern republicà eixit de les urnes fins a l'últim dia de la contesa. Així, aquest cap de setmana en què es commemora el 75è aniversari de la fi de la guerra, s'instal·larà un monument al port d'Alacant: una escultura d'Eusebi Sempere en homenatge als milers de republicans que van haver de marxar a l'exili, molts dels quals mai van tornar. El grup també tracta d'aconseguir la instal·lació d'un memorial del camp dels Ametlers, en record dels milers de republicans que no van poder eixir d'Alacant i que van ser reclosos, en la seua majoria en aquest lloc –situat entre la Goteta i Vistahermosa– en unes condicions infrahumanes, sense menjar i sense quasi aigua durant cinc o sis dies fins que van ser traslladats a diverses presons i, en especial, amuntegats en vagons de trens de mercaderies al camp de concentració d'Albatera.

L'inici de la dictadura.Tomba de vencedors i vençuts

El Valle de los Caídos va ser el símbol més clar del fet que la guerra s'havia acabat però que això no havia comportar cap reconciliació, sinó que hi havia guanyadors i perdedors

 

Queralt Solé

 

 

  

El Valle de los Caídos. El gran autohomenatge que es va fer el dictador Franco, que hi és enterrat Foto: tv3.

 

 

 

 

Un grup de treballadors durant la construcció del mausoleu 

1714 Baluard