Velàzquez: La rendició de Breda.Clàudia Pujol
El 5 de juny del 1625 capitulava la ciutat holandesa de Breda després de gairebé un any de setge per part de les tropes espanyoles comandades per Ambròs Spínola. Més enllà de ser un episodi immortalitzat per diversos artistes, si té un lloc reservat en els llibres d’història fou per la resistència heroica dels assetjats i, sobretot, per ser una gran lliçó d’estratègia militar. Mentre va durar el setge, generals d’altres nacions hi acudien per conèixer la tàctica spinolista: el sistema de fortificacions, túnels i fossats per impedir l’arribada d’aliments.
El moment històric que va triar Velàzquez per immortalitzar en el quadre és quan el governador de la ciutat Justin de Nassau apareix davant d’Spínola amb la clau (desproporcionadament gran) de Breda a la mà i fa el gest d’agenollar-se. El seu contrincant, però, li impedeix la humiliació. Tenint en compte que, fins aleshores, l’heroi militar se solia representar triomfant i el perdedor esclafat, en aquest quadre s’ha de fer un esforç per distingir vencedors i vençuts. Si em permeteu l’anacronisme, Spínola vindria ser el Guardiola del camp de Breda i el comte-duc d’Olivares –que, des d’Espanya, seguia amb enveja els èxits spinolistes– l’incombustible Mou.
Dos anys després que Velàzquez acabés de pintar el quadre, Breda tornava a caure en mans holandeses –aleshores, de manera definitiva. Però lògicament al pintor sevillà no se li encarregaria que continués la seqüència.
Efemèride publicada en l’aparador història del diari Ara el 5 de juny del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada