Seguim amb l'obra : Les Arrels llegendàries de Catalunya de Xavier Fàbregas en aquest cas els orígens dels focs de Sant Joan com símbol nacional dels Països Catalans.
" Ja el 1933, per tal de commemorar el centenari de la Renaixença, els excursionistes celebraren el solstici d'estiu encenent fogueres a totes les viles i tos els cims de Catalunya.El 1955 Francesc Pujades , d'Arles (al Vallespir), proposa d'encendre una gran foguera al cim del Canigó i repartir la seva flama per tots els Països Catalans. La iniciativa troba seguidors i els cerimonial igni, iniciat en aquella data, s'estén ràpidament per la Catalunya Nord.El pas de la frontera resulta un moment difícil , i el nou braser olímpic de la catalanitat només pot ésser contemplat de lluny pels habitants de l' Empordà, que veuen dalt el Canigó, cada any la nit de Sant Joan, el pampallugueig patriòtic.
El 1966, per primer cop, la flama passa el control duaner i arriba a Vic. Des d'allà s'escampa per tot el Principat i el País Valencià. En l'actualitat aquest foc s'ha convertit en l'ensenya dels Països Catalans: la nit del dia 22 al 23 un grup de joves encenen la foguera al cim del Canigó i al matí la porten fins el Castellet de Perpinyà. D'allí la flama es reparteix a totes les comarques en cotxe o avioneta, de manera que a la nit ja és a punt per encendre la pires que l'esperen. Abans de fer pujar les espurnes cel amunt hom llegeix el missatge de la diada que consisteix en una crida de germanor entre totes les terres catalanes"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada