En aquesta entrada dedicada a la foguera de Sant Joan iniciem la utilització del llibre de Xavier Fàbregas: Les Arrels llegendàries de Catalunya.
(...),la foguera del solstici, tant a pagès com a ciutat, la foguera anònima, és avui patrimoni de la mainada. Quan el bosc és lluny i inaccessible els nois del barri s'organitzen en colles que passen casa per casa a fer capta de cadires esventrades,d'alguna calaixera venturosament arraconada- encara que botins d'aquest volum han esdevingut raríssims -de bigues corcades abandonades en algun enderroc, etc. Aquest material divers i espellifat és emmagatzemat en el pati d'uns captaires, perquè al carrer avui les ordenances municipals ho interdiuen, però sobretot perquè podria ésser presa d'una colla rival o víctima del llumí d'un piròman. Fins i tot la vetlla de Sant Joan,a la tarda,quan el material és amuntegat amb cura sota la direcció de l'expert del grup,a l'hora d'anar a sopar cal que algú faci servei de vigilància a fi que en tornar després hom no es trobi amb sorpreses desagradables. Els munts de llenya que un dia van constituir un ritu vegetal i solar, en l'actualitat segueixen cobrint tota la geografia dels Països Catalans,pacientment bastits per la quitxalla que, com en el cas del caga-tió, han succeït els adults en aquesta pruïja. D'aquesta intensitat ígnia, però, n'ha anat naixent una nova significació, que els moviments nacionalistes han desenvolupat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada