El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

divendres, 24 de juny del 2011

Una coincidència que no es repetirà fins al 2095.

Una coincidència que no es repetirà fins al 2095 EFE / WU HONG

L'Església va convertir les celebracions paganes en efemèrides religioses

La Pasqua tardana ha fet que aquest any Corpus s'endarrereixi fins a finals de juny i que coincideix amb la revetlla de Sant Joan, una trobada única que no es tornarà a repetir fins a l'any 2095.


La lluna continua sent un dels elements de referència per fixar les efemèrides al calendari: l'utilitzaven les civilitzacions primitives i s'utilitza actualment per establir la data de Pasqua i altres festes mòbils. Segons el computus -el sistema creat per Dionís l'Exigu, monjo i matemàtic del segle VI-, el dia de Pasqua es correspon amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de l'equinocci de primavera. A partir d'aquí, cal comptar seixanta dies fins arribar al dijous de Corpus. "Segons com cauen les llunes s'ha d'esperar un cicle sencer i això provoca combinacions extremes, com la d'aquest any", raona Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic Montsec.

Les diferents religions han superposat les seves efemèrides a les festivitats que el poble ja celebrava canviant el nom a aquestes celebracions astronòmiques i rurals. "El cristianisme va fixar el Nadal a prop del solstici d'hivern perquè les tradicions paganes el commemoraven; la Pasqua està vinculada a l'equinocci, a l'inici de la primavera; al solstici d'estiu s'hi va posar Sant Joan, i Tots Sants es correspon amb la tardor", il·lustra Ribas. L'evangelització del calendari va ser la manera que l'Església va trobar per exercir el poder i controlar el temps de la població, com llegeix l'antropòleg Adrià Pujol.

L'ordenació del temps s'ha seguit modificant, però encara es regeix pel firmament (els mesos vénen determinats per la lluna i els anys i les estacions, pel sol), que regala particularitats com la d'avui. L'última vegada que Corpus va caure en 23 de juny va ser el 1895 i la coincidència no es tornarà a repetir fins al 2095. Segons Pujol, "el més significatiu i interessant és que se superposa una icona del catolicisme barroc -el Corpus, el poble meravellat amb la fe- amb una festa que és tot el contrari, una de les màximes expressions laiques, Sant Joan, una festa del poble, la disbauxa".