Claudia Pujol
El 17 de juliol del 1936 una part de l’exèrcit espanyol es revoltava contra el govern de la República. Tot i que el franquisme commemoraria l’aniversari del Glorioso Alzamiento Nacional el 18 de juliol, el cop d’estat, a les possessions espanyoles de l’actual Marroc, s’iniciaria un dia abans.
Durant els tres anys que va durar el conflicte es calcula que més de cent mil nordafricans, molts d’ells menors d’edat, van ser reclutats per anar lluitar al front al costat de Franco. Si bé el No-do no es cansava de repetir que “tots els musulmans del nostre protectorat han corregut en escoltar el crit d’auxili”, el motiu de les corregudes era la promesa del caudillo de: “Tornareu amb babutxes d’or als vostres pobles”.
Però quan li van haver servit de carn de canó en nombroses batalles, la major part dels moros de Franco va ser repatriats a la força. Acabada la guerra, només es quedaren a la península uns quants milers per lluitar contra els maquis. I, en desaparèixer l’amenaça guerrillera, els únics que restaren foren els membres de la Guàrdia Mora, que escoltaven a cavall el Rolls Royce de Franco.
En lloc de babutxes d’or, l’única contraprestació que van rebre els musulmans van ser unes condecoracions que aviat es van oxidar i unes pensions miserables. Des de fa un temps, en virtut de la Llei de la Memòria Històrica, diverses associacions clamen que, d’una vegada per totes, s’igualin les pensions dels excombatents moros amb la dels excombatents espanyols.
Efemèride publicada en l’aparador història del diari Ara el 17 de juliol del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada