L'Oyster's
Bar de Nova York és una evidència de la vigència de la volta catalana
de Guastavino; en aquest cas, coberta amb rajoles. DANIEL CASE
EMMA REVERTER
EMMA REVERTER
El prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT) de
Boston organitzarà el setembre del 2012 una exposició sobre l'arquitecte
valencià format a Barcelona Rafael Guastavino a la Boston Public
Library, una de les institucions que té les voltes catalanes de
l'arquitecte.
Amb el títol Guastavino vaulting: palaces for the people (Les voltes de Guastavino: palaus per al ciutadà), l'exposició té com a objectiu promoure la figura de l'arquitecte als Estats Units i donar a conèixer la quantitat i qualitat de les seves obres, escampades en més de trenta estats diferents del país. L'exposició serà interactiva i itinerant, i viatjarà a Washington DC i a Nova York, entre altres ciutats.
És especialment rellevant el fet que l'exposició és una iniciativa d'una institució de prestigi, el MIT, i que ha estat el govern dels Estats Units qui ha aportat una part important -250.000 euros- dels fons per a l'organització de la mostra. "L'obra de Guastavino no es coneix prou: quan explico la seva aportació a l'arquitectura dels Estats Units tothom s'entusiasma i la mostra els sembla una idea excel·lent", explica John A. Ochsendorf, professor d'arquitectura al MIT i autor del llibre Guastavino vaulting: the art of structural til e (Les voltes de Guastavino: l'art de la rajola estructural) amb fotografies de Michael Freeman, editat per Princeton Architectural Press el 2010.
Nova York concentra gran part de l'obra de Guastavino, com també l'estat de Carolina del Nord, on l'arquitecte va passar els últims anys de la seva vida i on va morir el 1908. Boston, punt de partida de l'exposició itinerant organitzada pel MIT, té un centenar d'edificis amb voltes catalanes, com ara la Universitat de Harvard, però també és present en els sostres de fàbriques, d'esglésies i d'edificis d'oficines.
De Barcelona a Nova York
Guastavino, nascut a València el 1842, es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Els seus inicis professionals van coincidir amb el boom de l'urbanisme barceloní. El jove arquitecte va dissenyar cases, fàbriques i centres culturals per a la burgesia industrial catalana. El comte Güell li va encarregar la construcció de la primera fàbrica de ciment pòrtland a Catalunya, a la zona del Clot del Moro, i Vilassar de Dalt li va confiar el disseny del Teatre La Massa.
Guastavino va emigrar als Estats Units l'any 1881. Quan l'arquitecte es va establir a la costa est, el país encara no s'havia refet del gran incendi de Chicago del 1871, que havia destruït bona part de la ciutat. Una de les grans preocupacions de les autoritats del país era trobar tècniques noves que empressin materials incombustibles en la construcció d'edificis.
Guastavino dominava la tècnica de la volta catalana, també coneguda amb el nom de maó de pla, que permetia construir gairebé tota una casa utilitzant només materials de terra cuita com el maó i la rajola, a prova de foc. Aquest fet li va permetre crear l'empresa Guastavino Fireproof Construction Company i construir, amb la col·laboració dels arquitectes més prestigiosos del moment, més de mil edificis als Estats Units. Fundada a finals del segle XIX, la Guastavino Company va ser gestionada primer per l'arquitecte i més tard pel seu fill. L'empresa va tancar portes l'any 1962.
Com milions d'immigrants d'arreu del món que perseguien el somni americà, Guastavino va entrar als Estats Units des del centre d'immigració d'Ellis Island, davant del port de Nova York. Anys després l'arquitecte valencià construiria els sostres de l'entrada principal d'un nou edifici per acollir immigrants, reconvertit en l'actualitat en el visitadíssim Museu de la Immigració.
Mil projectes als Estats Units
Dels mil projectes de Guastavino als Estats Units, la meitat són a Nova York. Destaquen les voltes catalanes de la catedral de Saint John the Divine, la capella de Saint Paul a la Universitat de Colúmbia, l'Oysters Bar de l'estació Grand Central, el Museu d'Història Natural, el sostre de l'estació de metro de City Hall (l'Ajuntament de Nova York) i les cotxeres del mític edifici Ansonia. El fet que Guastavino participés en la construcció de molts dels edificis esmentats com a enginyer i que altres arquitectes signessin el projecte explica que la quantitat i qualitat de la seva obra superi el seu reconeixement popular.
Les voltes de Guastavino han demostrat que poden superar el foc i també el pas del temps. Ara fa deu anys es va renovar l'entrada del Museu de la Immigració d'Ellis Island i dels 28.282 maons originals només se'n van haver de canviar disset.
Amb el títol Guastavino vaulting: palaces for the people (Les voltes de Guastavino: palaus per al ciutadà), l'exposició té com a objectiu promoure la figura de l'arquitecte als Estats Units i donar a conèixer la quantitat i qualitat de les seves obres, escampades en més de trenta estats diferents del país. L'exposició serà interactiva i itinerant, i viatjarà a Washington DC i a Nova York, entre altres ciutats.
És especialment rellevant el fet que l'exposició és una iniciativa d'una institució de prestigi, el MIT, i que ha estat el govern dels Estats Units qui ha aportat una part important -250.000 euros- dels fons per a l'organització de la mostra. "L'obra de Guastavino no es coneix prou: quan explico la seva aportació a l'arquitectura dels Estats Units tothom s'entusiasma i la mostra els sembla una idea excel·lent", explica John A. Ochsendorf, professor d'arquitectura al MIT i autor del llibre Guastavino vaulting: the art of structural til e (Les voltes de Guastavino: l'art de la rajola estructural) amb fotografies de Michael Freeman, editat per Princeton Architectural Press el 2010.
Nova York concentra gran part de l'obra de Guastavino, com també l'estat de Carolina del Nord, on l'arquitecte va passar els últims anys de la seva vida i on va morir el 1908. Boston, punt de partida de l'exposició itinerant organitzada pel MIT, té un centenar d'edificis amb voltes catalanes, com ara la Universitat de Harvard, però també és present en els sostres de fàbriques, d'esglésies i d'edificis d'oficines.
De Barcelona a Nova York
Guastavino, nascut a València el 1842, es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Els seus inicis professionals van coincidir amb el boom de l'urbanisme barceloní. El jove arquitecte va dissenyar cases, fàbriques i centres culturals per a la burgesia industrial catalana. El comte Güell li va encarregar la construcció de la primera fàbrica de ciment pòrtland a Catalunya, a la zona del Clot del Moro, i Vilassar de Dalt li va confiar el disseny del Teatre La Massa.
Guastavino va emigrar als Estats Units l'any 1881. Quan l'arquitecte es va establir a la costa est, el país encara no s'havia refet del gran incendi de Chicago del 1871, que havia destruït bona part de la ciutat. Una de les grans preocupacions de les autoritats del país era trobar tècniques noves que empressin materials incombustibles en la construcció d'edificis.
Guastavino dominava la tècnica de la volta catalana, també coneguda amb el nom de maó de pla, que permetia construir gairebé tota una casa utilitzant només materials de terra cuita com el maó i la rajola, a prova de foc. Aquest fet li va permetre crear l'empresa Guastavino Fireproof Construction Company i construir, amb la col·laboració dels arquitectes més prestigiosos del moment, més de mil edificis als Estats Units. Fundada a finals del segle XIX, la Guastavino Company va ser gestionada primer per l'arquitecte i més tard pel seu fill. L'empresa va tancar portes l'any 1962.
Com milions d'immigrants d'arreu del món que perseguien el somni americà, Guastavino va entrar als Estats Units des del centre d'immigració d'Ellis Island, davant del port de Nova York. Anys després l'arquitecte valencià construiria els sostres de l'entrada principal d'un nou edifici per acollir immigrants, reconvertit en l'actualitat en el visitadíssim Museu de la Immigració.
Mil projectes als Estats Units
Dels mil projectes de Guastavino als Estats Units, la meitat són a Nova York. Destaquen les voltes catalanes de la catedral de Saint John the Divine, la capella de Saint Paul a la Universitat de Colúmbia, l'Oysters Bar de l'estació Grand Central, el Museu d'Història Natural, el sostre de l'estació de metro de City Hall (l'Ajuntament de Nova York) i les cotxeres del mític edifici Ansonia. El fet que Guastavino participés en la construcció de molts dels edificis esmentats com a enginyer i que altres arquitectes signessin el projecte explica que la quantitat i qualitat de la seva obra superi el seu reconeixement popular.
Les voltes de Guastavino han demostrat que poden superar el foc i també el pas del temps. Ara fa deu anys es va renovar l'entrada del Museu de la Immigració d'Ellis Island i dels 28.282 maons originals només se'n van haver de canviar disset.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada