Jordi Creus
Utilització patriotera. No seré jo qui
escrigui que esport i política no s'han de barrejar, que són com l'aigua
i l'oli. Val a dir que, generalment, qui defensa aquesta estupidesa és
qui més fa servir l'esport per als seus interessos polítics. Potser avui
no toca recordar la utilització patriotera de les gestes de la roja
en la darrera Eurocopa i el darrer Mundial -ni tampoc, per exemple, la
violència verbal contra els francesos després de la sanció per dopatge
al ciclista Alberto Contador per part del Tribunal d'Arbitratge
Esportiu-, però sí que és gairebé d'obligació incidir en la xiulada a
l'himne espanyol i a la monarquia d'ahir a la nit a l'estadi Vicente
Calderón.
Déu és espanyol. Malgrat que a les Espanyes mentalment més profundes -aquelles que, com el comte duc d'Olivares, també creuen que " Dios es español
"- s'esquincin les vestidures per la protesta, no és la primera vegada
(ni segurament l'última) que es produeix un acte d'aquestes
característiques. Com molt bé explicava fa uns dies Toni Padilla en
aquest mateix diari, en els darrers cent anys hi ha nombrosos exemples
de xiulades d'himnes per part d'aficionats de diversos clubs o
seleccions estatals. Així, des de la xiulada al God save the queen
que va tenir lloc el 1920 en un camp de la Irlanda preindependent fins a
l'esbroncada contra l'himne italià perpetrada enguany per aficionats
napolitans, aquestes melodies han estat sovint envoltades pel brogit de
les protestes.
Desorientació anglesa. Al nostre país també
hi ha hagut episodis similars. Recorden la final de la Copa del Rei a
Mestalla del 2009, que va enfrontar, precisament, l'Athletic de Bilbao i
el Barça? O la inauguració de l'Estadi Olímpic de Montjuïc, l'any 1989?
Però els proposo de retrocedir una mica més en el temps i plantar-nos
al 14 de juny de 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera. Aquell dia
el camp de les Corts acollia un partit de futbol entre el Barça i el
Júpiter per homenatjar l'Orfeó Català, que feia poc que havia retornat a
casa després d'una exitosa gira internacional. Per fer més lluïda la
festa, els organitzadors van convidar una banda de música de la marina
britànica que havia ancorat amb el seu vaixell al port de la Ciutat
Comtal. Intentin imaginar un camp ple amb prop de 14.000 persones. I
imaginin també que, en sortir els equips al terreny de joc i per tenir
un detall amb els amfitrions, la banda britànica comença a interpretar
la Marxa reial . Immediatament, la gran majoria del públic
comença a xiular, mentre a la llotja ningú aixeca el cul de la cadira en
senyal de respecte. Poc després, quan els músics, absolutament
desorientats, interpreten l'himne britànic, els assistents es posen
dempeus i l'ovacionen amb tanta força com havien xiulat la melodia
anterior.
Més que un club. La reacció del governador
civil de Barcelona, el general Jaime Milans del Bosch, no es va fer
esperar, i deu dies després es va ordenar tant la clausura del camp com
la suspensió de qualsevol activitat del club durant sis mesos. A més, el
president Gamper, que va haver de marxar temporalment de Catalunya, va
ser inhabilitat per a tornar a presidir el Barça. L'entitat va viure
llavors un dels moments més difícils de la seva història i, contra tot
pronòstic, en va sortir reforçada i amb el qualificatiu de "més que un
club" que encara manté avui dia. Així, els jugadors van decidir no
abandonar l'equip, mentre els socis se les enginyaven per burlar la
prohibició i continuar pagant les quotes. A més, des de la societat
civil es van engegar campanyes tant de recollides de diners com de
captació de nous associats. Precisament, una de les persones que va
entrar com a soci a causa d'aquests fets va ser Josep Sunyol i Garriga,
que posteriorment va ser president del club fins al seu afusellament per
part de les tropes franquistes el dia 6 d'agost de 1936 a Guadarrama. I
val a dir que Sunyol, un dels personatges més interessants del primer
terç del segle XX, tenia ben clar que els camins de l'esport i la
política molt sovint van paral·lels. Com els himnes i les xiulades.
Bloc dedicat al coneixement, divulgació i didàctica de la Història i la Geografia de Catalunya i dels països de parla catalana.I també els Voluntaris per la Llengua i parelles lingüístiques,especialment a la comarca de l'Alt Empordà.
El Bloc de l'Albert
- Albert Moreno i Sagrera
- Roses, Alt Empordà
- Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)
dissabte, 26 de maig del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada