ABANSD'ARA Empordà-Rosselló

De Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Mirador (11-V-1933). Impressions pintoresques d'una trobada catalana transfronterera fa 80 anys. Foto: rambla de Figueres.

JOSEP MARIA DE SAGARRA 1933 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús

 A Figueres han volgut celebrar el centenari de la nostra Renaixença amb uns Jocs Florals de l'Empordà i el Rosselló, i han tingut l'amabilitat d'invitar-me perquè anés a fer el discurs presidencial d'aquests Jocs. Com que jo, a Figueres, m'hi trobo com el peix a l'aigua, i hi havia a més a més l'esquer de les fires i de poder contemplar de prop els poetes rossellonesos, que són els homes que porten les barbes i les americanes més impressionants d'aquest món, no cal dir que vaig anar a Figueres més content que un gos amb un os. [...] La Rambla de Figueres produïa un efecte màgic; els centenars d'automòbils amb matrícula francesa han convertit l'aire en una mena de gelatina d'essències explosives; les terrasses dels cafès s'han omplert de pantalons de golf, que no eren ben bé això, sinó pantalons aficionats a pantalons de golf, perquè en les indumentàries absurdes aquesta gent de Ceret, d'Elna, de Banyuls, de Cotlliure i de Ribesaltes en saben un niu. Jo a les deu del matí vaig anar a l'Empòrium per veure si els havia quedat alguna cosa, i els francesos ja s'ho havien acabat tot. Vaig veure una senyora que sucava un croissant en la copa de Pernod del seu marit. És una combinació una mica original, però que en les galtes de la senyora produïa unes reaccions calidoscòpiques: passava del taronja al roig i al violeta amb una facilitat de prestidigitador. [...] He dit unes quantes vegades, i no me'n penedeixo, que Catalunya és el millor país del món, però poques coses hi ha a Catalunya que tinguin la vitalitat i l'alegria desinteressada de Figueres. És per això que jo trobo aquesta ciutat tan simpàtica, i sempre que hi vaig em fa l'efecte que vaig a festa major. A darrera hora de la nit poètica de l'Empordà i el Rosselló, encara hi havia a cal Roig -aquell restaurant que no es tanca mai- els smokings i els vestits llargs del jovent cansat de ballar, però que encara no s'havia cansat de triturar aliment amb aquests queixals tan esportius que gasten les noies i els nois de Figueres.