El setge de Barcelona

De Manuel Soler (1672-?) a Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714 (Ed. Barcino i Fd. Lluís Carulla, 2014). Anotacions d’un frare en el llibre d’òbits. Gravat: barricada sostinguda pel canonge Anglada. 

 

MANUEL SOLER 1714 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús

El setge de Barcelona

 [...] El 27 de maig [1714], tocada la primera oració, se dispararen de la muralla dels Tallers quatre canonades i dos del portal de Sant Antoni. I després de les tres de la matinada començaren los enemics a disparar bombes, amb tanta abundància que anaven de 15 en 15, durant tot lo dia sens parar fins que fou nit. [...] I de la nostra bateria se disparà tota la nit bombes i canonades, perseverant també tot lo dia sens parar. Los estragos que avui han fet los enemics amb les bombes és cosa que causa horror i espant, amb la gran devastació de cases i temples, causant moltes desgràcies a la gent i cremant algunes cases: pareixa avui aquesta ciutat un infern o lo dia del Judici, i lo que és més d’admirar la vilania i crueltat del duc de Pòpuli voler arruïnar la ciutat sens fer bretxa, cosa d’un gran gallina i d’un gran tirà, i veure la paciència amb què s’ho pren la gent, no podent habitar sinó el Raval i muntanya de Montjuïc. [...] Lo duc de Pòpuli ha dit que, si podia tirar-nos tot lo foc de l’infern, nos lo tiraria, i que havia d’arrasar tota Barcelona, de modo que los que vindran hagin de dir: “Aquí fou Barcelona.” [...] Considerim les afliccions en què es troba aquest poble. Lo estrago no es pot dir, però d’avui a 300 anys se’n recordarà. [...] Los convents de Santa Caterina i Sant Francesc de Paula queden inhabitables i derruïdes ses esglésies; la de la catedral queda tan mal adobada que passen de 225 les bombes que allí han pegat, entre església i claustres; [...] Al col·legi nostre moltes a l’hort, menys quatre que n’hi ha dins del convent, [...] Al cor de les Caputxines, una; al convent dels jesuïtes, moltes. [...] I com, per causa de tantes bombes nos haguérem d’absentar del convent, encara que després tornàrem, no poguí continuar lo diari fins lo dia 11 de setembre, que es rendí la ciutat a força d’armes. Sols dic que lo foc d’aquesta ciutat, tant d’ofensa com de defensa, no s’ha vist mai en lo món ni igual la resistència de la gent de la plaça. [...]