L'encaix de Catalunya a Espanya, el problema territorial, la qüestió
catalana... Aquest tema, amb diferents noms, ha dominat la història
política dels últims 300 anys. En aquest episodi de la sèrie "300"
veurem com les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya han tingut
moments d'enfrontament i moments d'acord. Però en tres segles no hi ha
hagut manera de trobar solucions estables i duradores per encaixar
l'especificitat catalana en el marc espanyol.
Aquest episodi comença amb els representants dels territoris de l'Antiga
Corona d'Aragó que, a mitjans del segle XVIII, viatgen a Madrid per
presentar al rei Carles III el primer "Memorial de Greuges". És la
primera vegada que els sectors dirigents de la societat catalana
s'atreveixen a alçar la veu per reclamar la singularitat catalana.
En la segona història, un vaixell s'endú a bord els diputats catalans
que van cap a les Corts Constituents de Cadis, el 1812. Aquesta
constitució representa tota una revolució, perquè és la primera
constitució liberal espanyola. Però els diputats catalans no
aconsegueixen fer entendre la seva idea de reconèixer la
plurinacionalitat d'Espanya.
Durant el segle XIX, la industrialització converteix Catalunya en un
país molt diferent de la resta de l'estat i amb unes necessitats molt
diferents. Les protestes contra el govern són contínues. L'any 1842 les
protestes són tan generals que fins i tot els fabricants, descontents
amb la política econòmica, s'hi apunten. Tot s'acaba amb el bombardeig
que el regent Espartero ordena sobre Barcelona.
Espanya fa un nou canvi: la revolució de la Gloriosa fa marxar la reina
Isabel i es proclama la Primera República. És l'oportunitat de canviar
les coses. En sis anys hi haurà fins a tres caps de govern catalans. El
personatge clau és l'economista barceloní Laureano Figuerola, que va ser
ministre d'Hisenda durant aquells anys i va crear la pesseta.
És molt interessant comparar la política catalana i espanyola d'aquells
anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada