Una imatge de la presó de dones de les Corts en temps de Franco.
Entre el 1939 i el 1955, a l’avinguda de la Diagonal, on
ara hi ha El Corte Inglés de les Corts, van ser empresonades més de
5.000 dones, algunes amb els seus fills. Onze preses polítiques van ser
afusellades i centenars van ser explotades treballant en benefici de
l’orde religiós que regia la institució penitenciària, les Filles de la
Caritat. Però l’espai on àvies, mares i fills van patir la repressió
franquista és avui pràcticament invisible. Només una placa, instal·lada
el 2009 a la paret del centre comercial, recorda que allà hi va haver
una presó. “No fa, però, cap referència ni a la repressió ni a la
dictadura, ni diu res de les dones que van ser executades. És una placa
asèptica i ahistòrica”, assegura l’historiador Jordi Guixé, director de
l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la
Universitat de Barcelona (UB). Guixé vol reivindicar-ne la memòria.
Des del 2007 l’Observatori, el Centre de Recerca
Polis de la UB i l’Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya
(ACME) batallen per fer més visible la Presó de Dones de les Corts,
oculta durant prop de 60 anys. Els dos últims anys han treballat amb
entitats locals i veïnals perquè al lloc on hi havia la presó es creï un
monument. Dimarts van mostrar al públic cinc monòlits amb set propostes
artístiques d’alumnes del màster de disseny urbà de la UB. En
paral·lel, s’han celebrat unes jornades internacionals per debatre sobre
com amb l’art es pot reivindicar la memòria col·lectiva i dignificar
les víctimes. A les jornades hi han assistit artistes d’arreu del món,
historiadors i familiars d’ex-preses.
A les cel·les de la presó de les Corts, durant els
primers anys del franquisme, les condicions eren infrahumanes. Entre el
29 de gener del 1939 i el 6 d’octubre d’aquell mateix any, en un edifici
concebut per allotjar unes 150 persones, hi van ingressar 3.267 dones.
Sovint hi van tancar diverses generacions d’una mateixa família. El 1939
va ser empresonada amb la seva mare i la seva àvia, de 87 anys, la
Trinidad Gallego. “Volien desfer les cases de tots aquells que havien
pensat diferent. Per això, a la presó, hi havia famílies senceres”,
explicava Gallego. Entre les empresonades hi havia telefonistes,
empleades de ferrocarrils, funcionàries, infermeres, locutores,
fotògrafes, metges...
Afusellada per ser infermera
El projecte que vol rescatar de l’oblit la presó de les Corts també ha impulsat la web www.presodelescorts.org.
Entre altres coses recull el testimoni de les recluses, documents de la
presó i detalls dels consells de guerra que van acabar amb la vida
d’onze dones.
És el cas de Clara Claramunt, a qui van matar el 2 de març del 1939, al Camp de la Bota, perquè era una perillosíssima “
Gran propagandista de las ideas rojo-separatistas. Militante de la
Esquerra y de Estat Català. Autora de infinidad de denuncias a personas
de derecha. [...] Persona peligrosísima y nefasta para el G.M.N.
[Glorioso Movimiento Nacional ]”, deia el consell de guerra. Una
altra afusellada va ser la infermera Eugenia González. El seu delicte:
ser infermera de la rereguarda. Una de les úniques proves, el fosc testimoni d’una monja que assegurava que havia treballat amb ella.
Només una placa a El Corte Inglés recorda el presidi
Només una placa a El Corte Inglés recorda el presidi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada