Sílvia Marimón
Felipe González va sentenciar: “ Nada
era sorprendente. Nada, salvo la enorme dosis de sentido común en todo
aquel proceso, la capacidad para improvisar con sentido común, para
superar obstáculos, para no plantear venganzas, para no hacer
planteamientos vindicativos... Esas cosas que hicieron que la Transición
fuera, a mi juicio, casi una obra maestra”. Però aquesta “obra
mestra”, o, per ser més precisos, el relat que s’ha transmès a la
ciutadana sobre tot el que va succeir després de la mort de Franco, fa
temps que està qüestionada. Cada vegada són més els que desmitifiquen i
reescriuen la Transició.
En canvi, també hi ha els
que la defensen tenaçment. El 2007 fins i tot es va crear l’Asociación
Para la Defensa de la Transición amb l’objectiu de “ recuperar aquel espíritu de concordia
”. Al capdavant hi ha Andrés Casinello Pérez, que va ser fins a finals
del 1986 cap de l’estat major de la Guàrdia Civil, o l’exdiputat del
PSOE José María Mohedano Fuertes. Al contrari del que seria lògic, el
pas del temps, en lloc d’apavaigar les controvèrsies, les ha fet
créixer. La memòria de la Transició, contaminada per la crisi política
del present, torna a ser camp de batalla ideològica.
Ahir la Constitució espanyola va celebrar 36 anys: ¿era el punt zero a
partir del qual s’havia de reconstruir l’Estat? ¿O un horitzó final? A
les portes dels quaranta anys de la mort de Franco, quina influència té
la Transició? Quin és el seu llegat? ¿Va ser realment un èxit en què tot
es va preveure des dels despatxos? Què va passar amb les mobilitzacions
socials que van ocupar els carrers? ¿I amb l’esperit crític? ¿Va ser
una revolució passiva? Quin paper hi va jugar el rei? Qui en gestiona el
patrimoni? ¿Tots els mals i dèficits democràtics que pateix l’estat
espanyol són responsabilitat dels que la van gestionar? A qui ha
beneficiat? Per què s’insisteix tant en el seu esperit cohesionador? Per
què encara ara no es poden jutjar els crims franquistes? I per què ara
es qüestiona des de diferents àmbits?
Amb la
col·laboració d’historiadors, sociòlegs i periodistes hem intentat
respondre a aquestes qüestions. Quatre dècades després, des de diferents
mirades, hem volgut entendre la Transició. Hem volgut tornar-la a
explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada