HISTÒRIA DE L’INDEPENDENTISME (II) La guerra de Successió: una lluita per un rei o per un país? Per Àngel Casals

Malgrat les invocacions dinàstiques, Carles d’Àustria era un instrument per a les finalitats catalanes.

El 14 de març de 1713 s’havien signat els Tractats d’Utrecht. El dia 19 del mateix mes, l’emperadriu Elisabet abandonà Barcelona i deixà Catalunya sota el virregnat del mariscal Starhemberg, cap militar de l’exèrcit imperial al Principat. El 22 de juny els austríacs signaren amb els borbònics el Conveni de l’Hospitalet, que acordava l’evacuació dels soldats imperials de Catalunya. El 14 de juliol Tarragona era lliurada a Felip V per Starhemberg, que havia abandonat Barcelona el 27 de juny. La guerra de Successió s’havia acabat.

És important tenir present la cronologia. Si a nivell diplomàtic la guerra per l’herència del difunt Carles II d’Habsburg ja era finida, com anomenem la resistència catalana durant més d’un any? Guerra de Successió és evident que no, però caldrà -vici d’historiador- anar una mica més enllà per trobar una resposta i raonar-la.

GUERRA CIVIL El Maestrat, laboratori de la legió Còndor

Recuperem aquest reportatge amb motiu de l'estrena del documental 'Experiment Stuka'. Una peça audiovisual que narra la història de Benassal, Albocàsser, Ares i Vilar de Canes, localitats de l'Alt Maestrat bombardejades durant la guerra civil tot i no amagar munició ni refugiar tropes republicanes. Tampoc no era un enclavament estratègic. En EL TEMPS vam relatar la investigació que va treure a la llum el fet que la legió Còndor alemanya va utilitzar l’Alt Maestrat com a camp de tir dels avions Junkers 87A. L’experiment aeri segà 38 vides i trasbalsà aquests pobles d’interior per sempre més. Per Violeta Tena

Anar de debó.

Alguns articles d'aquest llibre que podem trobar a la xarxa: 

"Sobre el nacionalisme espanyol", Borja de Riquer

Si Vicens aixeques el cap.

En defensa de la història

L'ombra del franquisme

Cas Pujol: quina Catalunya volem?

L'ombra del franquisme

La sobirania, la nació i la Constitució espanyola

Lliçons de 31 anys d'autogovern (1)

Lliçons de 31 anys d'autogovern (2)

Lliçons de 31 anys d'autogovern (i 3)

A propòsit de 'Pa negre'

L’arrelament de la identitat catalana i el projecte del ministre Wert

Usos i abusos de la història

Els atacs als historiadors catalans

Joan Prim, un polític audaç

A propòsit de 'Pa negre'

Justícia per a Lluís Companys

1918-2014: mobilitzacions, consultes i oportunitats

De qui són els arxius històrics?

Els catalans en la política espanyola: una experiència fallida i amarga

Catalunya i "los intereses de la Corte"

Madrid es el problema

Cataluña: ¿cómo llegamos a la situación actual?

Crisis polítiques i oportunitats

Les esquerres davant el procés

La vella Espanya no vol canviar

Una nova Solidaritat Catalana

A cada bugada perdem un llençol

Algú ho havia de dir

Històries comparades: 1714 i 1939

Els nous ‘excloents’ i ‘comprensius"

Intel·lectuals i polítics

Catalunya durant la guerra civil :revolució,esforç de guerra i tensions internes 

1907,1913 i 1919, tres moments clau de la història del catalanisme

Prat : vigilar i escollir homes

Quan un poble va de debò

EL PASSAT: UNES RELACIONS DIFÍCILS ( SEGLES XIX i XX)

Canvi de rei i canvi de règim

35 anys d'autonomia

Polítics, prengueu-ne nota.

És la política, i no sols l'economia!

"Algú ho havia de dir"

El caràcter del 27-S

La història a l'ensenyament

Sobre identitats i processos de nacionalització