HISTÒRIA DE L’INDEPENDENTISME (II) La guerra de Successió: una lluita per un rei o per un país? Per Àngel Casals

Malgrat les invocacions dinàstiques, Carles d’Àustria era un instrument per a les finalitats catalanes.

El 14 de març de 1713 s’havien signat els Tractats d’Utrecht. El dia 19 del mateix mes, l’emperadriu Elisabet abandonà Barcelona i deixà Catalunya sota el virregnat del mariscal Starhemberg, cap militar de l’exèrcit imperial al Principat. El 22 de juny els austríacs signaren amb els borbònics el Conveni de l’Hospitalet, que acordava l’evacuació dels soldats imperials de Catalunya. El 14 de juliol Tarragona era lliurada a Felip V per Starhemberg, que havia abandonat Barcelona el 27 de juny. La guerra de Successió s’havia acabat.

És important tenir present la cronologia. Si a nivell diplomàtic la guerra per l’herència del difunt Carles II d’Habsburg ja era finida, com anomenem la resistència catalana durant més d’un any? Guerra de Successió és evident que no, però caldrà -vici d’historiador- anar una mica més enllà per trobar una resposta i raonar-la.