El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dijous, 9 d’octubre del 2014

300 Capitol: La gent



En els últims 300 anys, la població de Catalunya s'ha multiplicat per quinze i ha crescut més del doble que la mitjana europea. I, en bona part, aquest augment ha estat gràcies a les migracions, primer des d'Espanya, i més recentment, des de tot el món. Com ha afectat aquesta arribada de gent d'altres llengües i cultures? Avui, a "300", investiguem la gent d'aquest país. L'explosió demogràfica catalana va començar al segle XVIII. La fi de les grans epidèmies, un llarg període de pau i la millora de l'alimentació i la higiene va provocar un creixement natural de la població. En alguns llocs, la població es va triplicar, com a Salàs de Pallars. I això va fer que el poble volgués créixer i estendre's més enllà de la muralla medieval. I no sense problemes. Però al segle XIX el creixement natural es va aturar. Les famílies van passar de tenir molts fills a quedar-se amb la parelleta, l'hereu i la pubilla. És el cas dels Rafeques, una família pagesa rica de Sant Pere de Riudebitlles, que en dues generacions veu com a l'hora de dinar la taula del menjador ha quedat mig buida. Al segle XIX Catalunya es va industrialitzar i feia falta molta gent per treballar a les noves fàbriques. Per això van començar a venir gent de fora: primer valencians i aragonesos, després murcians. Expliquem el cas de Chiprana, una població de la franja aragonesa; a finals del segle XIX la gent d'aquest poble va emigrar en massa cap a Sant Martí de Provençals, a Barcelona, per treballar a les farineres del Poblenou. És molt curiós comparar el model de creixement català amb d'altres països europeus. A Finlàndia, per exemple, hi havia una estructura agrícola molt semblant al camp català. I també hi havia la institució de l'hereu. Però, en canvi, al revés que Catalunya, al segle XIX Finlàndia es va convertir en una terra exportadora de gent. Veurem per què.