Cop de porta.1714-2014. Una presidència amb antecedents(17)

Els problemes dels presidents amb la justícia són una constant i fins i tot a l'època medieval se'n va processar algun per corrupció recents · Al segle XX, a tots menys Maragall i Montilla, comptant-hi els de la Mancomunitat, els han perseguit

 

La portada del diari ‘El Día Gráfico' del 5 d'agost del 1917, amb el llavors president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba.

 Francesc Macià, el 1933 al balcó de la Generalitat.
 

 Fitxa policial oberta al president Lluís Companys quan el van entregar al règim franquista i el van dur a Madrid l'agost del 1940 Foto: ARCHIVO VARELA DE CADIS (FUNDACIÓ JOSEP IRLA).

Jordi Pujol, al balcó del Palau de la Generalitat Foto: ARXIU CORREO CATALAN.

Somiar un país, construir un somni

http://www.tv3.cat/videos/5004211/Somiar-un-pais-construir-un-somni

 El documental ofereix una visió general de la institució, tant del rol polític que va jugar en un escenari convuls, dominat per les revoltes militars, com de l'acció que va dur a terme, centrada a proveir els municipis dels serveis i els equipaments bàsics.
El documental repassa les polítiques de la Mancomunitat per trencar l'aïllament de pobles i ciutats amb la construcció de carreteres i l'extensió de la xarxa de telefonia; la millora de l'atenció sanitària i social; la reforma del sistema educatiu i la promoció de noves institucions culturals, entre d'altres.
En la construcció d'aquest relat participen una vintena de veus, entre acadèmics, historiadors i polítics. Entre aquests testimonis hi ha els historiadors Francesc Cabana, Josep M. Solé i Agustí Colomines; els presidents actuals de les quatre diputacions catalanes: Salvador Esteve (Barcelona), Joan Reñé (Lleida), Joan Giraut (Girona) i Josep Poblet (Tarragona); l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol; l'advocat i exdiputat al Congrés dels Diputats, Miquel Roca, i la filòloga Vinyet Panyella.

Catalunya contemporània.Mancomunitat de Catalunya(1914-1925).Enric Prat de la Riba(3)

Amb el nou segle apareixerà la primera força catalanista amb veritable ressó electoral: la Lliga Regionalista, fundada el 1901 i presidida per Enric Prat de la Riba. D'orientació conservadora, la Lliga Regionalista tindrà un clar objectiu polític: l'establiment de la Mancomunitat, això és, la coordinació de les quatre diputacions provincials del Principat de Catalunya per tal de vertebrar administrativament el país de forma més eficient.La personalitat política de Prat de la Riba,escollit president de la Mancomunitat catalana el 1914, associà l'enfortiment institucional de Catalunya amb la seva modernització econòmica i administrativa.
Malgrat que la Mancomunitat no era una veritable plataforma de poder autònom (fou només una descentralització administrativa), la seva instauració significà la realització de totes aquelles mancances de la modernització de l' Estat Espanyol no volgué acomplir: 1) Construcció i manteniment de camins i carreteres,2) Hospitalització de persones dements sense recursos econòmics,3)Creació de la Xarxa de Biblioteques Populars,4) Foment i defensa del català, amb la voluntat de crear unes normes ortogràfiques ,5) Creació d'escoles professionals,6) Renovació pedagògica de l'ensenyament (Montessori),7) Foment de les noves ciències i tècniques (Psicologia) Els avenços de la Mancomunitat eren la base de l' èxit continuat en les diferents convocatòries electorals, i també afavoriren l' aparició d'altres formacions catalanistes de diverses tendències polítiques.


HISTÒRIA DE L' ESCOLA DEL TREBALL