El Bloc de l'Albert
- Albert Moreno i Sagrera
- Roses, Alt Empordà
- Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat de Barcelona (UB). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat de Barcelona (UB). Mostrar tots els missatges
dimecres, 8 d’abril del 2015
dissabte, 18 de gener del 2014
Un currículum que retorna les aules a l'època franquista
Els docents qualifiquen el contingut d'història d'excessiu i invasiu
Més d'un miler de pàgines formen l'esborrany del decret
que desenvolupa els continguts curriculars de la llei orgànica per a la
millora de la qualitat educativa (Lomce). A la resta de països europeus
l'extensió no acostuma a superar mai les cinc pàgines per assignatura.
L'extens document detalla punt per punt els continguts que s'han de
tractar en cada una de les assignatures, i en el cas d'història
d'Espanya ho fa en una vintena de pàgines. Alhora, el projecte determina
els criteris d'avaluació de cada matèria i el que anomena "estàndards
d'aprenentatge", en què s'haurien d'especificar els objectius que han
d'assolir els alumnes al llarg del curs. "En lloc d'aquests objectius,
però, el que fa és enumerar els exercicis que han de fer a classe",
denuncia el catedràtic de didàctica de ciències socials de la
Universitat de Barcelona (UB) i autor de desenes de llibres de text
d'història, Joaquim Prats. Aquest nivell de concreció, segons Prats, és
una clara "invasió" no només a l'autonomia dels centres, sinó també a la
feina dels mateixos professors. "És de tall tradicional, tancat, i no
dóna marge d'actuació als centres", corrobora Jaume Cortada, professor
de batxillerat de l'Institut Manuel de Montsuar de Lleida.
A part de l'alt nivell invasiu, l'altre gran "error" del currículum
d'història d'Espanya és que és "excessiu" en continguts, va de la
prehistòria fins a l'actualitat en un sol curs. "La persona que ha
elaborat aquesta llista és clar que mai ha impartit classe perquè és
absolutament inassumible", alerta Francesc Arrey, professor d'història
d'ESO i batxillerat amb més de 30 anys d'experiència que treballa a
l'Institut Enric Borràs de Badalona. "És un contingut inabordable i
dificultós per a l'alumnat en el cas de la història de primària",
indica.
El sector educatiu coincideix en el fet que
el currículum és semblant al que es feia en les dècades dels 60 i 70, en
plena època franquista, i que el seu objectiu final és "espanyolitzar
l'alumnat". "Té com a fita l'adoctrinament de la joventut cap a un
espanyolisme ranci", puntualitza Prats. "Retornem a un coneixement
memorístic i ideològic del passat", afegeix l'historiador i professor
dels estudis d'arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya
(UOC) Jaume Claret.
Wert torna a treure pit
De fet, el mateix ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha presumit
en diverses ocasions que vol "espanyolitzar l'alumnat català" i aquesta
mateixa setmana ha tornat a treure pit per defensar el seu control del
100% sobre el contingut de l'assignatura d'història d'Espanya. "Aquest
és un país que té una història, i no té sentit que a Espanya no hi hagi
una història d'Espanya que comparteixin totes les comunitats", ha deixat
clar.
Tot i les pretensions de Wert, però, els
docents asseguren que l'actual currículum d'història d'Espanya és
"inaplicable" a les aules. "No té en compte la diversitat d'alumnat a
l'aula i les escoles", adverteix Claret. Alhora, el professorat reconeix
que el projecte no dóna marge per introduir la història de Catalunya.
"A final de batxillerat s'haurà de fer una revàlida, i tenint en compte
la quantitat de contingut que haurà d'aprendre l'alumnat, serà molt
complicat introduir matèria que no s'acabarà avaluant", expliquen.El departament d'Ensenyament ja va presentar el 3 de gener diverses
al·legacions denunciant aquest excés de definició i concreció del
projecte. La conselleria de Rigau manté que no deixa marge a les escoles
ni a les autonomia per fixar la seva política educativa.
dimecres, 8 de maig del 2013
La veritat del dret de cuixa.
Escena íntima, Tacuinum Sanitatis, Bibliotheca Casanatense, Roma
Ambrogio Lorenzetti, Al·legoria del mal govern, Siena
dilluns, 7 de gener del 2013
dilluns, 29 d’octubre del 2012
Arqueologia. Troben els ‘hostals' de luxe de Sant Pere de Rodes.
Troben els ‘hostals' de luxe de Sant Pere de Rodes.
Descobreixen habitatges de cent metres quadrats amb dues plantes i restes de ceràmica valenciana en la campanya feta al setembre.
Es creu que servien per allotjar els peregrins del monestir.
dilluns, 25 de juny del 2012
dilluns, 18 de juny del 2012
dijous, 12 de gener del 2012
El circ.
Al'Imperi Romà el circ era una mena de teràpia de masses que servia
per desviar l'atenció de la gent dels problemes quotidians, sobretot si
anava acompanyat del pa: panem et circenses. La frase fou
encunyada al segle I pel poeta Juvenal i es referia al costum dels
emperadors de repartir blat a baix preu (o de franc) i alhora regalar
entrades per al circ a la població més pobre (que en determinats moments
superava les 200.000 o 300.000 persones a Roma) per tal de mantenir-la
allunyada de la política i de la temptació de revoltar-se contra un
poder que no satisfeia plenament les seves necessitats vitals.
Amb el pas del temps la frase ha anat variant i ha conegut diverses versions: pa i braus, pa i futbol, etc. En tot cas, s'ha mantingut el pa i ha variat la mena d'espectacle que s'oferia al poble per satisfer, en moltes ocasions, els instints més primaris i abocar-los en contra dels altres, ja fos el brau o l'equip rival. No sembla, però, que la frase tingui avui la mateixa consistència.
I és que el món està canviant. N'hi ha prou de donar una ullada als titulars dels diaris per veure que el circ s'ha traslladat a la política. Veiem, sense anar més lluny, els titulars dels darrers dies: David Cameron disposat a acceptar el referèndum d'Escòcia però imposant ell la data i la pregunta; imputats alts càrrecs del PP, entre els quals sobresurt l'expresident de Balears Jaume Matas, en el cas Urdangarin, en què Esteban González Pons ha estat cridat a declarar com a testimoni, mentre a València continua el judici contra un altre expresident autonòmic del PP, Francisco Camps, i altres membres de l'anterior cúpula popular (només cal recordar que és el mateix PP que gaudeix de majoria absoluta a Madrid i governa en dotze de les disset comunitats autònomes); el PSOE mut i el nou PSC estudiarà donar suport a la consulta popular que proposen els sindicats per veure si els ciutadans estan a favor o en contra de les retallades (les retallades poden ser necessàries, imprescindibles si es vol, però demanar si la gent hi està a favor o en contra és pura retòrica); el tàndem Angela Merkel i Nicolas Sarkozy aposten ara per crear ocupació (ja era hora!) i pensen a introduir la taxa Tobin no per ajudar al desenvolupament dels països pobres –que és com inicialment fou concebuda– sinó per recaptar més impostos; el president Artur Mas se'n va a Londres per defensar l'acció del seu govern i denunciar el “drenatge fiscal” de l'Estat, mentre el conseller d'Economia Andreu Mas-Colell adverteix que la situació “ha tocat fons” (hi haurà noves sorpreses amb la nòmina de gener dels treballadors de l'administració pública?); Mahmud Ahmadinejad és aclamat per multituds a Veneçuela, Nicaragua, Cuba i Equador (li mancarà Bolívia per tancar el cercle dels governs oposats a la influència dels EUA a la regió), mentre Baixar al-Assad segueix massacrant impunement els seus súbdits –que no ciutadans, perquè estan privats de drets– en presència d'una missió d'observació de la Lliga Àrab que visita el país per comprovar si el govern “compleix amb el full de ruta pactat per assolir la pau”! I tot això només en els darrers dies.
En definitiva, més circ per desviar l'atenció d'una crisi que ens porta de manera accelerada cap un desastre de proporcions incalculables. El problema és que per a moltes famílies comença a desaparèixer el pa i ja se sap que el circ sense pa no és un entreteniment, sinó un insult a la intel·ligència dels ciutadans. És per això que, per combatre l'estupidesa col·lectiva a què ens volen abocar, ens calen, avui més que mai, mitjans de comunicació, públics o privats, independents, lliures, rigorosos i gestionats per bons professionals: “Salvem El Punt Avui”.
Amb el pas del temps la frase ha anat variant i ha conegut diverses versions: pa i braus, pa i futbol, etc. En tot cas, s'ha mantingut el pa i ha variat la mena d'espectacle que s'oferia al poble per satisfer, en moltes ocasions, els instints més primaris i abocar-los en contra dels altres, ja fos el brau o l'equip rival. No sembla, però, que la frase tingui avui la mateixa consistència.
I és que el món està canviant. N'hi ha prou de donar una ullada als titulars dels diaris per veure que el circ s'ha traslladat a la política. Veiem, sense anar més lluny, els titulars dels darrers dies: David Cameron disposat a acceptar el referèndum d'Escòcia però imposant ell la data i la pregunta; imputats alts càrrecs del PP, entre els quals sobresurt l'expresident de Balears Jaume Matas, en el cas Urdangarin, en què Esteban González Pons ha estat cridat a declarar com a testimoni, mentre a València continua el judici contra un altre expresident autonòmic del PP, Francisco Camps, i altres membres de l'anterior cúpula popular (només cal recordar que és el mateix PP que gaudeix de majoria absoluta a Madrid i governa en dotze de les disset comunitats autònomes); el PSOE mut i el nou PSC estudiarà donar suport a la consulta popular que proposen els sindicats per veure si els ciutadans estan a favor o en contra de les retallades (les retallades poden ser necessàries, imprescindibles si es vol, però demanar si la gent hi està a favor o en contra és pura retòrica); el tàndem Angela Merkel i Nicolas Sarkozy aposten ara per crear ocupació (ja era hora!) i pensen a introduir la taxa Tobin no per ajudar al desenvolupament dels països pobres –que és com inicialment fou concebuda– sinó per recaptar més impostos; el president Artur Mas se'n va a Londres per defensar l'acció del seu govern i denunciar el “drenatge fiscal” de l'Estat, mentre el conseller d'Economia Andreu Mas-Colell adverteix que la situació “ha tocat fons” (hi haurà noves sorpreses amb la nòmina de gener dels treballadors de l'administració pública?); Mahmud Ahmadinejad és aclamat per multituds a Veneçuela, Nicaragua, Cuba i Equador (li mancarà Bolívia per tancar el cercle dels governs oposats a la influència dels EUA a la regió), mentre Baixar al-Assad segueix massacrant impunement els seus súbdits –que no ciutadans, perquè estan privats de drets– en presència d'una missió d'observació de la Lliga Àrab que visita el país per comprovar si el govern “compleix amb el full de ruta pactat per assolir la pau”! I tot això només en els darrers dies.
En definitiva, més circ per desviar l'atenció d'una crisi que ens porta de manera accelerada cap un desastre de proporcions incalculables. El problema és que per a moltes famílies comença a desaparèixer el pa i ja se sap que el circ sense pa no és un entreteniment, sinó un insult a la intel·ligència dels ciutadans. És per això que, per combatre l'estupidesa col·lectiva a què ens volen abocar, ens calen, avui més que mai, mitjans de comunicació, públics o privats, independents, lliures, rigorosos i gestionats per bons professionals: “Salvem El Punt Avui”.
dissabte, 30 d’abril del 2011
De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(39)
La Universitat de Barcelona és una de les més antigues de Catalunya. Foto: ARXIU / ORIOL DURAN.Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca
La Universitat de Barcelona: 559 anys d’història.
Història de l'Escola Industrial de Barcelona
Escola Superior d'Agricultura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)