El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tornarem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tornarem. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 d’abril del 2012

Tornarem - capítol 2

Segona i última part d'aquesta producció històrica de TV3 protagonitzada per Bea Segura, Oriol Tarrasón i Roger Coma.
    A França, després que Madame Ullman sigui assassinada pels nazis, la Lola, en Manel i la Maria han de fugir a París, on contacten immediatament amb l'Anna, que ara col·labora amb la Resistència. Al cabaret de la Dominique, la Lola i l'Anna treballen com a cambreres, tot i que la seva principal feina és falsificar documents per a refugiats.

dimecres, 18 d’abril del 2012

‘Tornarem'

Gemma Busquets 

El missatge que vindica Tornarem –el reconeixement als republicans espanyols que van alliberar París– toca consciències. És el pes de la història, el que fa gran la trama, que es deu a múltiples referències. És el pes de la trajectòria del narrador, de Jordi Dauder, que emociona més pel que representa que no pas pel diàleg que li escriuen. Tornarem té a favor l'èpica combinada amb la memòria dels que ho van viure i ho expliquen, als quals sempre cal escoltar. El director, Felip Solé, és un excel·lent documentalista que ha volgut fer arribar l'emoció del testimoni real en boca d'actors. Però el problema és que, en comptes d'una minisèrie, hauria necessitat una durada a l'anglesa, de sis episodis. Per desenvolupar trama i personatges, i perquè el rerefons real s'ho mereix. La narració s'explica en pinzellades, amb excessives el·lipsis, com a Dowton Abbey. Concentren l'exili en retalls, barrejant-hi escenes costumistes, les de l'alegria de viure –com quan ballen un swing– també present en el drama de la guerra. I l'infern, la vergonya francesa d'Argelers, se simbolitza i es resol amb la mort d'un infant. Però Tornarem fa creïble allò que recriminem a les sèries històriques, l'ambientació tant en el detall com en els grans moments: la magnífica reconstrucció d'Argelers, per exemple, o les escenes de guerra superen les trinxeres de Downton Abbey. Tornarem passeja pels tòpics de les grans produccions èpiques com Doctor Zhivago –l'amant, la traïció, les ganes de viure, les de lluitar– sense virtuosisme però recalcant l'ideari: la lluita per la dignitat, una proclama tan necessària fa 70 anys com ara.


"És el pes de la història, el que
fa gran la trama de la minisèrie"


dimarts, 17 d’abril del 2012

Tornarem - capítol 1




Fugint de les tropes franquistes que entren a Barcelona a les acaballes de la Guerra Civil, la Lola i el Felip veuen amb desesperació com la seva filla, la Maria, és segrestada pels falangistes. Obligats a seguir el camí de l'exili, el matrimoni serà reclòs al camp de concentració d'Argelers. Quan aconsegueixen sortir-ne, el Felip tornarà a Barcelona per intentar recuperar la seva filla, tot i que els esdeveniments el portaran fins a l'Àfrica, on lluitarà durant cinc anys a les ordres del general Leclerc. Mentrestant, a França, la Lola coneixerà el Manel, un passador de refugiats, de qui no podrà evitar enamorar-se...


Els catalans i espanyols  republicans  en  aquesta miniserie té un protagonisme clar i evident: sortida de Barcelona al final de la guerra, segrestament per part dels feixistes de la filla de la parella, el camp d' Argelers  on eren "apilats" i maltractats per els guàrdies senegalesos i les autoritats franceses que els consideraven com a rates, és a dir com a "rojos"... L' ambientació força correcte. Ara , bé la història o el guió força previsible amb la història d'amor  i sexe urgent entre tres persones.Era necessari  per vendre la serie ?  I el segon capítol segueix en la mateixa línia... 
Bé , totes passades és important la història d'aquells catalans i espanyols republicans que varen ser obligats a triar entre tornar a l'Espanya de Franco o anar a la Legió Francesa ...i després la Nueve que va alliberar a  Paris...fet que el xovinisme francès molt sovint no han reconegut!