Entrevista a Maria Lluïsa de Colubí, filla del defensor de Lluís Companys

Lluís Companys - Als madrilenys - 9 de novembre del 1936 [INÈDIT]

L'nici de la dictadura.La cruel justícia del dictador

L'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys, el 1940, i la del sindicalista Joan Peiró, el 1942, van ser dos casos singulars dins la violència de la postguerra 

 Carina Filella

 

El president Lluís Companys en la seva fitxa policial

 

 

La darrera imatge del president Companys

Abans d'ARA. El discurs del Sis d'Octubre.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS

 

Catalans! Les forces monarquitzants i feixistes que d'un temps ençà pretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu i han assaltat el Poder. 

Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra, els nuclis polítics que prediquen constantment l'odi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions. 

Els fets que s'han produït donen a tots els ciutadans la clara sensació que la República, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill. 

[...] La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estat absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans, que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir, per la llibertat i pel dret. Catalunya enarbora la seva bandera i crida tothom al compliment del deure i a l'obediència absoluta al Govern de la Generalitat, que, des d'aquest moment, trenca tota relació amb les institucions falsejades. 

En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. 

El Govern de Catalunya estarà en tot moment en contacte amb el poble. Aspirem a establir a Catalunya el reducte indestructible de les essències de la República. [...] Amb l'entusiasme i la disciplina del poble ens sentim forts i invencibles. 

[...] Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del President Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República en el cor de tots. Visca la República i visca la Llibertat! 

Josep Maria Massip i Lluís Companys 1934

Centelles pur.

El president Companys pronunciant un discurs a Sant Cugat del Vallès (llavors, Pins del Vallès), el 1937 Foto: ANDREU PUIG.

 La Rambla de Santa Mònica durant els Fets d'Octubre, el 1934 Foto: MINISTERIO DE CULTURA/AGUSTÍ CENTELLES.

Objectiu: matar Companys.

Ofrena floral al president de la Generalitat , Lluís Companys, a la Puerta del Sol de Madrid, al setembre de 2010 Lluís Companys, al tercer aniversari de la mort de Macià, al Palau de Belles Arts, de Barcelona, poc després de fer fracassar el complot Foto: ACN / MARIA JOSÉ FIDALGO FUNDACIÓ IRLA.

                                           

75 imatges /75anys

 El 3 de novembre de 1935, a les dotze del migdia es feia la cerimònia d'inauguració d'un nou i gran equipament museístic a la ciutat de Barcelona dedicat per primera vegada, i de manera exclusiva, a conservar, estudiar, exposar i difondre col·leccions arqueològiques de molt diverses procedències i datacions: el Museu d'Arqueologia.

La mostra evoca, a través d'un recorregut fotogràfic, la prefiguració de les diverses seus que al llarg dels anys han precedit la seu actual a l’antic Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de 1929.

                                                      Visita al Museu     del President Lluís   Companys ,1936       

Alhora, una selecció acurada i documentada d’aquestes fotografies, extretes de nombrosos arxius i fons fotogràfics dels país, ens serveixen de vehicle per rememorar i entendre el paper que els diversos museus, primer d’art i arqueologia i, més tard, especialitzats en aquesta darrera disciplina, han tingut en la salvaguarda del patrimoni de Catalunya i en la consolidació d’una consciència de país amant de les seves arrels més reculades i del seu patrimoni més llunyà.
La mostra s’articula en quatre àmbits:  

• Els museus que ens precediren. Origen i formació de lescol·leccions;

• El Museu d’Arqueologia a Montjuïc. Gestació i consolidació;

• Una tasca investigadora pionera. 

• Exploracions, excavacions arqueològiques i recerques, 

• Ara fa gairebé un segle: compartir coneixements i difondre el patrimoni.

El recorregut s’acompanya d’una petita selecció de peces que formaren el nucli original del fons arqueològic del MAC.
MAC Girona
Del 17 de febrer al 18 d'abril de 2012

71 Aniversari de l'afusellament de Lluís Companys.

La jornada de record a Companys s'ha iniciat amb la tradicional marxa de torxes.

 

 

Catalunya recorda Companys en el 71è aniversari del seu afusellament

71 anys d'ençà de l'afusellament de Lluís Companys a mans del franquisme

#PresidentCompanys es cola en el TT estatal

Catalunya recorda Companys

Documentals sobre Lluís Companys

 

 

Un drapaire troba cinc cartes inèdites de Lluís Companys.

Un drapaire troba cinc cartes inèdites de Lluís Companys

L'ARA declara la República Catalana.COMMEMORACIÓ REPUBLICANA El diari recordarà demà amb un especial els 80 anys de la proclamació de Macià

L'ARA ha fet un salt en el temps i s'ha plantat al 14 d'abril del 1931. Demà sortirà al quiosc el diari d'una jornada històrica: la crònica periodística del dia que Macià va proclamar la República Catalana.

SÍLVIA MARIMON

La portada de l'ARA de demà, el dia que el país es va convertir en una República Catalana. ARA

Som a 13 d'abril, però del 1931. Ahir es van celebrar les eleccions municipals i la joveníssima Esquerra Republicana Catalana va arrasar a les urnes. Els seus oponents, com la conservadora Lliga Regionalista, liderada per Francesc Cambó, o la nacionalista Acció Catalana Republicana, han quedat perplexos. Ningú s'ho esperava. Tot bull. Què succeirà els propers dies?

Demà, 14 d'abril, quan es commemoren els 80 anys de la República, l'ARA traurà un diari especial. La redacció ha fet un salt en el temps i s'ha plantat al 1931. Hem viscut l'espectacle d'aquella jornada. A la Rambla hi havia una "orgia de moviment, de llum i de color, les banderes onejant al vent, com flames vives de llibertat", descrivia a la revista Mirador el periodista Josep Maria Planes, assassinat el 1936 per pistolers anarquistes. En aquest exercici de regressió, l'escriptor Josep Pla serà el nostre enviat especial a Madrid. A la capital de l'Estat, la població destruïa o amagava els símbols i les insígnies reials amb la indiferència gairebé absoluta de les classes altes. Com deia Pla a La Veu de Catalunya : "Madrid celebra amb joia desbordada la fi de la monarquia".

El periodista Toni Soler farà una crònica dels fets minut a minut i explicarà la caiguda de la monarquia borbònica i la proclamació, primer de la República -sense adjectius- de Companys i, minuts després, d'una República Catalana de Macià. L'ARA ha entrevistat els que van viure aquell dia històric com si fos ahir: Víctor Torres, Teresa Rovira, Carme i Cristian Aguadé i Moisès Broggi. Analitzem amb detall el discurs de Macià i entrevistem en exclusiva Francesc Cambó i l'Avi. Explicarem els anteriors intents de proclamació d'una República Catalana i les notícies d'arreu del món d'aquell 14 d'abril.

Si l'ARA hagués existit el 1931, a la secció d' A favor i en contra Antoni Rovira i Virgili hauria defensat la República, mentre que el capellà Joan Tusquets hi hauria arremès en contra perquè, segons ell, Macià encapçalava una conspiració maçònica d'inspiració soviètica. En resum, el 14 d'abril del 2011 sortirà, juntament amb el diari del dia, l'ARA del 15 d'abril del 1931, quan la població va enderrocar la monarquia a través de les urnes i sense violència.

SÀPIENS i el diari Ara reviuen el 14 d'abril de 1931

Les publicacions es traslladen 80 anys enrere per fer un seguiment de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià

En plena eufòria pels resultats de les eleccions municipals, el 14 d'abril de 1931 Francesc Macià proclamava la República Catalana a Barcelona. Per commemorar-ho, Sapiens.cat publicarà diferents notícies i reportatges i, fins i tot, una entrevista fictícia al president català. La peça principal us traslladarà al 14 d'abril del 1931 i anirà recollint en forma de crònica els fets noticiosos d'aquell dia.

També podreu veure diferents fragments en exclusiva de la pel·lícula '14 d'abril. Macià contra Companys', un projecte del periodista Toni Soler dirigit per Manuel Huerga. El mateix dijous, el diari 'Ara' treurà l''ARA de la República', un suplement especial de 16 pàgines fet amb la col·laboració de SÀPIENS que imaginarà com hauria estat el diari del 15 d'abril del 1931.

Toni Soler es traslladarà vuit dècades enrere per oferir la crònica dels fets, que es complementarà amb un recull de vivències reals de persones que actualment superen els 90 anys però que eren adolescents el 1931, i que encara recorden les sensacions d'aquell dia.

L'ARA de la República, inclourà, a més, fragments de dues cròniques reals de l'època: una de Josep Pla feta des de Madrid per al diari 'La veu de Catalunya', i una altra de Josep Maria Planas publicada a la revista 'Mirador' el 16 d'abril del 1931.

L'anàlisi del discurs de Macià, 'El dia que m'espera' de Lluís Companys, els personatges destacats del dia o l'habitual Mapamundi, que recordarà què passava al món mentre aquí naixia la República, completaran el diari, que tindrà com a pòster central el moment en què Fermí Reixach, caracteritzat com a Macià, proclama la República a la pel·lícula 'Macià contra Companys', rodada aquest gener i encara inèdita.

Busquen voluntaris per tornar a proclamar la República Catalana

Animen a participar al rodatge de 14 d'abril. Macià contra Companys?

REDACCIÓ

Barcelona

Rodatge de Macià contra Companys

Aquesta setmana ha començat el rodatge de la pel·lícula 14 d'abril. Macià contra Companys, i des de la productora, Minoria Absoluta, fan una crida de voluntaris que vulguin participar en l'escena de la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931.

La condició que posen és que els voluntaris hi vagin caracteritzats dels anys 30.

Per fer-ho, cal enviar un correu a maciacontracompanys@tv3.cat

A més, ofereixen la possibilitat de participar com a voluntari dins l'equip de coordinació, en l'organització i posicionament de tots els figurants que formaran part al rodatge. A qui li interessi, ha d'enviar un mail a maciacontracompanys@minoriaabsoluta.com amb l'assumpte "voluntari".

14 d'abril. Macià contra Companys

La pel·lícula és una ficció televisiva, camuflada sota l'aparença d'un documental, presumptament enregistrat el 1932. Gràcies a aquesta llicència temporal, els protagonistes d'un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre una càmera tafanera ens ajuda a reviure què va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril de 1931.

Francesc Macià i Llussà.

Lluís Companys i Jover.

Efemèride 70 anys de la mort del president Companys.

Cartell de l'homenatge

Companys,reviu.

Un acte a Ar Baol recorda els setanta anys de la deportació de Companys.


Avui fa 70 anys que Lluís Companys va ser detingut a la Bretanya per la Gestapo.


Actes del 70 anys de la mort del President Lluís Companys.Comissió de la Dignitat.


Lluis Companys,vexat.


Homenatge a Lluís Companys.

Nul.litat del judici de Lluis Companys?

El Congrés rebutja una moció d'ERC per la nul·litat del judici a Lluís Companys

Revisió del judici a Lluís Companys? Nul.litat del judici!

Després de reclamar la revisió del judici a Lluís Companys hem acabat amb la nul.litat!!

La fiscalia dóna per anul·lat el judici de Companys

Fòrum: anul·lació del judici a companys, èxit o fracàs?

El govern demana l'anul·lació del judici sumaríssim contra Lluís Companys

La fiscalia sosté que el judici de Companys va ser nul

El judici a Companys és declarat nul


Articles d'opinió sobre el tema:

Nul·litat Gemma Calvet / Advocada i consultora

Companys i Espanya.La decisió dels fiscals del Suprem de tancar la porta a la revisió del sumari de Companys contrasta amb el fet que Kohl i Mitterrand van demanar disculpes per la deportació

Lliçons d'història a Esradio:

“Hemos asistido a una obscena glorificación de siniestros personajes como Companys” César Vidal descriu a Esradio “el disparate jurídico y moral que representa la Ley de Memoria Histórica”

Altres entrades d'aquest Bloc que fan referència al tema:

Afusellament de Lluís Companys, president martir.

Afusellament de Lluís Companys, president martir.

Avui 15 d'octubre del 2009 fa 69 anys de l'afusellament de Lluís Companys.Com cada any al Fossar de la Pedrera a Barcelona es recorda el president màrtir.








La Generalitat demanarà que s'anul·li el judici a Companys

Lluís Companys

La Generalitat(1931-1939) i la Guerra (1936-1939) Macià i Companys. Proclamació de la República Catalana. 14 d' abril del 1931(3)

La Generalitat (1931-1939) i la Guerra(1936-139).Macià i Companys(2)

Amb la fugida del rei Alfons XIII i l'arribada de la Segona República s'inicià una nova etapa en les relacions amb l'Estat Espanyol, que tampoc estarà exempta de tensions polítiques entre les classes dirigents catalanes i les espanyoles. Si més no s'aconseguirà (després de més de dos segles de la desfeta del 1714) l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932 i l'establiment d' un poder autònom que rebrà el nom de Generalitat de Catalunya. A les primeres eleccions per constituir el Parlament de Catalunya la majoria dels escons els obtingué ERC. La lliure expressió de la voluntat catalana significarà l'enfortiment de la tasca política i cultural que s'inicià durant l'època de la Mancomunitat, suara però amb un increment notable de la capacitat de decisió política. Francesc Macià i Lluís Companys seran els dos presidents que tindrà la Generalitat durant aquesta etapa republicana, caracteritzats ambdós per un discurs ideològic progressista que lligava el catalanisme polític amb el benestar social i econòmic dels catalans.