De Miquel Capdevila (Juneda, 1887 - Barcelona, 1953) a Mirador (8-VI-1933). Fa 300 anys van bastir la Ciutadella de Barcelona per intimidar i reprimir la capital vençuda. Plànol del 1806.
MIQUEL CAPDEVILA Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús
[...] Vauban, l’insigne constructor de fortaleses, era nat el 15 de maig
de 1633 en una caseta que subsisteix encara a Saint-Léger-de-Fougeret,
[...] Gairebé tots els grans generals de l’ ancien régime
francès eren aristòcrates. Vauban forma amb Faber i Catinat el nombre
reduït dels procedents del poble. Orfe de pare i mare, recollit i educat
pel rector del seu llogarret, sentà plaça als disset anys, i ràpidament
es donà a conèixer com un enginyer militar instintiu, desenrotllant tot
sol les poques matemàtiques apreses durant la infantesa. [...] La
carrera de Vauban fou ràpida, ja que l’any 1670 era el director suprem
dels sitis que posava l’exèrcit francès. [...] Un setge dirigit per
Vauban -en dirigí 53 i es trobà en 140 accions de guerra- era una cosa
ràpida i econòmica. [...] Però la fortuna va començar a ésser-li infidel
a mesura que s’atansà la vellesa. [...] Aleshores, Vauban es transformà
en constructor de castells, reductes i ciutadelles. [...] L’obra de
Vauban a Perpinyà -en la seva major part demolida en 1904 i 1930- va
ésser fatal a Barcelona, perquè Jordi Pròsper de Verboom, format a
l’escola de Vauban, en construir la ciutadella amb què Felip V volgué
castigar la capital de Catalunya, va inspirar-se en la de Perpinyà,
bastint-la un xic separada de la ciutat, però unint-la a les muralles
pel cantó de fora i voltant-la, pel cantó de dins, amb fossades i glacis
molt extensos. Però a Perpinyà les esplanades ja existien, perquè la
ciutadella era apartada dels carrers i a Barcelona aquest espai obert
fou creat artificialment amb la demolició de 1.400 cases. [...] La
història ha fet un monument a Vauban, perquè les seves obres han
resistit l’empenta dels segles, però ha cobert de ridícul els seus
deixebles de Catalunya, perquè llurs obres -la Ciutadella i Montjuïc de
Barcelona, els castells de Lleida, Figueres i altres- no han resistit
l’atac d’exèrcits regulars, sinó que tan sols han servit de presons
públiques abominables i de casernes insalubres.
