El Bloc de l'Albert
- Albert Moreno i Sagrera
- Roses, Alt Empordà
- Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Batalla de l'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Batalla de l'Ebre. Mostrar tots els missatges
dissabte, 10 de desembre del 2016
diumenge, 27 de novembre del 2016
CRÍTICA TV Les petites històries de la batalla
Divendres a la nit TV3 va estrenar Ebre, del bressol a la batalla, una pel·lícula dirigida per Román Parrado que retrata la incorporació de la Lleva del Biberó a la Batalla de l’Ebre. La història se centra en un grup de nois, des que són cridats a files fins que la guerra es dóna per perduda. La narració va alternant dos espais oposats: d’una banda, els despatxos del president de la República on es mantenen les reunions i es gestiona l’evolució de la guerra; de l’altra, el camp de batalla on els soldats reben les conseqüències de tot allò que es decideix en les més altes instàncies. El fil que uneix aquests dos ambients és la relació epistolar entre la traductora del president de la República i un dels soldats, fruit d’aquelles anècdotes tristes però romàntiques que s’esdevenen en les guerres.
El guió, d’Eduard Sola, és hàbil a l’hora de commoure l’espectador. Sobretot perquè s’evidencia una economia de paraules en favor de la imatge i la interpretació. Els personatges diuen només allò que és imprescindible i això permet a l’espectador anar deduint situacions i lligant caps sense que s’hagi de verbalitzar. Aquest aspecte (que escasseja moltíssim en els telefilms) fa que les escenes adquireixin un realisme molt potent. L’assessorament històric, a més, resulta evident perquè al llarg del relat es van produint petites situacions que han transcendit d’aquella guerra i que li donen una potència narrativa extraordinària: els germans en diferents bàndols, la roba reaprofitada de soldats morts, les octavilles convidant a desertar, els soldats que canvien de bàndol, les cartes, les atencions de les infermeres... La coordinació impecable entre el guió, la direcció, la realització i els actors fa créixer la història i la producció.
El càsting és també un dels punts forts. Molt bon elenc de joves actors, dosificant les cares conegudes. Extraordinari Oriol Pla, transmetent tan bé l’equilibri entre la sensibilitat, l’angoixa, el desconsol, la por i la valentia. Construeix un personatge que comunica bé la complexitat emocional i vital d’aquells joves soldats. Bona connexió també entre la realització, la direcció de fotografia i la direcció d’art, sense desmerèixer el treball de producció que suposa el rodatge en exteriors i en espais reals de la batalla. El resultat és una bona factura final inqüestionable. La banda sonora és elegantíssima i mai fa nosa. Aconsegueix acompanyar la narració sense adquirir un excés de protagonisme ni forçar el vessant emocional.
Ebre, del bressol a la batalla té una trama senzilla i molta càrrega pedagògica, encara que aquesta no sigui la seva funció, i sap aprofitar molt bé les petites històries més humanes de la guerra, que són les que la fan tan bèstia i tan tràgica.
divendres, 14 de novembre del 2014
dilluns, 7 d’abril del 2014
dilluns, 3 de març del 2014
dimarts, 14 de gener del 2014
14 de gener del 1938.Líster, un militar implacable per a la batalla de l'Ebre
Alguns consideren que el canvi de nom de Jesús Liste a Enrique Líster va ser el primer pas perquè aquest picapedrer gallec s'acabés convertint en una de les figures més reputades entre l'exèrcit republicà en dirigir, entre d'altres, la crucial batalla de l'Ebre.(...)
Enrique Líster en plena acció durant la Guerra Civil, on va ser una de les figures importants de la resistència republicana
dimarts, 24 de desembre del 2013
20 de desembre del 1938 Paisatge després de la derrota
Per garantir la defensa de Catalunya davant la imminent ofensiva
franquista després de l'ensulsiada de l'Ebre, calien homes, armes i
temps, i mancaven totes tres coses
Corbera d'Ebre, la imatge de la destrucció després de la batalla de l'Ebre Foto: Elisabeth Magre.
Retirada de les tropes republicanes
dissabte, 16 de novembre del 2013
Pere Godall: "Per no tenir por, tocava un piano imaginari"
Pere Godall farà 93 anys al desembre. Nascut a Tarragona, el van enviar a l'Ebre amb 17 anys
Pere Godall amb la foto de quan va ser soldat republicà i, pocs anys després, quan Franco el va obligar a fer la mili.
Pere Godall farà 93 anys al desembre. Nascut a
Tarragona, el van enviar a l'Ebre amb 17 anys. Pacifista, músic i
exdirectiu de banca, es considera afortunat. No va morir a la guerra.
Viu feliç amb la seva dona, continua tocant el piano i és besavi.
Presideix l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó.
Quants anys tenia quan va agafar el fusell per combatre al front de l'Ebre?
Tenia 17 anys. Era el 28 d'abril del 1938. Mentre fèiem l'entrenament,
havíem de dormir a terra en uns barracons de fusta. Em vaig escapar un
parell de vegades. Dormia molt millor al llit de casa. Quan em van dir
que la deserció es castigava amb la pena de mort ja no hi vaig tornar.
Aleshores estudiava el batxillerat i també música. Em van posar a la
banda de cornetes. Durant un parell de setmanes vam fer pràctiques de
tir. La nit del 26 de juliol vam passar el riu. Allà em van dir que
fiqués la corneta al sac i el fusell a l'esquena i que agafés bombes de
mà. No n'havia tirat mai cap. Em van dir que era fàcil. A la barca de
davant hi havia un soldat a qui se li va escapar l'anella de la bomba;
van saltar tots pels aires. Vaig pensar que allò començava molt
malament.
Què van fer quan van ser a l'altra banda del riu?
Havíem d'avançar. Vam començar a sentir com xiulaven les bales. Ens
ajupíem, i el comandant ens va dir que no patíssim, perquè les que ens
tocarien ni les sentiríem. Una nit em van enviar a portar un comunicat
al batalló del costat. No veia res. Em vaig acostar a uns soldats i vaig
sentir que parlaven castellà. Eren els franquistes. Vaig recular fins
que vaig trobar els del meu bàndol.
I quan els va trobar?
Vaig decidir passar allà la nit. Quan es va fer de dia, estàvem
rodejats. Nosaltres érem a baix i els franquistes a dalt. Ens mataven
com si fóssim conills. Érem mil i, quan ens vam reorganitzar, érem uns
200. Això era a l'agost. Pensava que ens rellevarien, però no va ser
així.
Caminar mentre xiulen les bales i cauen bombes. Devia passar molta por.
He tingut molta sort. No sé nedar, però vaig creuar tres vegades el
riu Ebre i no em va tocar mai cap bala! El 1937 van caure bombes a casa
nostra, a Tarragona. Van morir el pare, la padrina, la tieta, la
cosina... Només ens vam salvar la mare, els meus germans i jo. Vaig
pensar que si aleshores no havia mort, tampoc em matarien a l'Ebre. Els
que creien que moririen acabaven morint. Per fer-me passar la por, a la
nit tocava un piano imaginari a terra.
Quines cançons tocava?
Alguns boleros. La sort és una cosa ben estranya. Un dia tiraven
obusos de manera esglaonada. Senties el xiulet quan arribaven. Vaig
calcular que el pròxim cauria on era i em vaig moure. Els altres van
morir. Em vaig quedar sol.
Com va ser la retirada?
Tots volíem salvar la pell. Els morts els havíem de colgar amb quatre
pedres. Van afusellar dos nois. S'havien tirat un tret a la cama per
poder marxar de l'Ebre. Eren molt joves i no sabien que si et tires un
tret a la cama queda la pólvora. Els van descobrir i els van afusellar.
Recordo els crits: "Mama, jo tenia por! Mama, jo tenia por". En una
guerra no vals res. Érem joves i valents, i el terreny, agrest, també
ens ajudava, però en van morir molts!
Què va ser el pitjor?
La guerra no és com en les pel·lícules. Hi ha sarna, passes molta set,
no pots amagar-te, et mulles, quan la manta queda xopa pesa deu quilos,
et refugies en un paller i surts ple de polls. El pitjor era creuar les
esplanades. Tot era un infern: les paves ens sobrevolaven a les
sis del matí, després arribaven les metralladores, més tard bombes i
més bombes, i al final els canons. I nosaltres, amb quatre fusells, no
podíem fer res.
75 ANYS DE LA BATALLA DE L'EBRE Guia per caminar pels espais dels combats
Associacions i entitats batallen per mantenir el patrimoni històric
JORDI ALGUÉ . Corbera d'Ebre
Guia per caminar pels espais dels combats
Els escenaris de la Batalla de l'Ebre són un valuós i
divers llegat històric i arquitectònic perceptible encara a la Terra
Alta, un territori on es va desenvolupar el nucli central de la lluita.
Acostar-se a aquesta comarca és una magnífica oportunitat per reviure
els episodis que van passar fa 75 anys. Institucions i entitats del territori lluiten el seu darrer combat per
sobreviure al pas del temps i a la falta de recursos. Avui el Govern ret
homenatge als soldats morts i desapareguts. S'inaugurarà una placa al
Memorial de les Camposines, on ja hi ha 1.246 noms inscrits. David
Tormo, responsable del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de
l'Ebre (Comebe), tem que després dels actes de celebració del 75è
aniversari, l'Ebre caigui en l'oblit: "Treballem perquè tota la feina
feta no sigui flor d'un dia". La xarxa de llocs per visitar inclou
línies de trinxeres, memorials, refugis, campaments, búnquers i punts de
comandament.
La vida quotidiana dels soldats al front
El Comebe és un consorci format pels municipis de la zona, el consell
comarcal i la Generalitat. Compta amb el Centre d'Interpretació 115
Dies, a Corbera d'Ebre, que funciona com a punt de recepció de
visitants, i quatre centres en diferents pobles: Soldats a les
Trinxeres, a Villalba dels Arcs; Hospitals de Sang, a Batea; Les Veus
del Front, al Pinell de Brai, i els Internacionals a l'Ebre, a la
Fatarella. També organitzen visites als principals escenaris del
conflicte, entre els quals hi ha el mateix poble vell de Corbera.
Passejar pel que en queda dels seus carrers és transportar-se a l'horror
de la guerra.L'església de Sant Pere, que corona
el conjunt, ha estat rehabilitada aquests darrers anys i el seu interior
funciona com a auditori i espai expositiu. Des de dalt del campanar hi
ha una vista privilegiada de 360 graus sobre el terreny on van tenir
lloc les hostilitats. Segons Josep Llop, president de l'Associació del
Poble Vell, "l'objectiu és dinamitzar el poble de Corbera a partir de
l'actiu patrimonial i històric que representa el poble vell". A set
quilòmetres de la localitat hi ha el Memorial de les Camposines, un
espai d'homenatge als morts de la batalla.
Consorci del Memorial de la Batalla de l'Ebre
La cota 402, el turó des d'on es va dirigir l'ofensiva
La Terra Alta té una llarga tradició informal de recopilació de
material bèl·lic, que arrenca de l'època de postguerra. Els veïns anaven
a buscar ferro per sobreviure. Amb els anys aquests aficionats a la
recerca han bastit una interessant i atapeïda sala d'exposicions: La
Trinxera. D'aquesta mateixa tradició en sorgeix l'associació Cota 402,
que ha aconseguit recuperar la posició de comandament de l'exèrcit
republicà, situada dos quilòmetres al nord, d'accés lliure i amb
automòbil. "La supervivència dels espais es fa sobretot a través del
voluntariat de la gent del territori. Si des de l'administració es
volgués fer un treball més rigorós, caldria un equip més gran
d'especialistes. Ni tan sols hi ha un protocol consensuat sobre el tema
dels desapareguts", lamenta Joan Antoni Montaña, portaveu de
l'associació Cota 402.
Exposició La Trinxera
Monuments a la Lleva del Biberó i als Internacionals
El Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre neix com a iniciativa d'un
grup d'estudiosos i col·leccionistes de Gandesa, interessats en la
història, la recuperació de material documental, bèl·lic i cultural de
l'època. L'objectiu és potenciar el coneixement d'una part de la nostra
història. El centre, reobert el 2011 a la casa modernista Sol, ofereix
una visió general del que va passar entre els mesos de juliol i novembre
del 1938, amb l'exhibició d'una part del seu fons de 1.500 peces.Al voltant de Gandesa s'alcen les escarpades serres de Pàndols i
Cavalls, de record funest per als combatents. Moltes de les seves cotes
són accessibles en automòbil, entre les quals destaquen la cota 705 amb
el monument erigit pels supervivents de la Lleva del Biberó. Si el que
es vol és fer camí a peu pels nombrosos espais i barrancs, cal
endinsar-se per la Ruta de la Pau, que visita indrets tan emblemàtics
com la Fontcalda, Santa Magdalena, la disputada cota 666 i el monòlit
dedicat als Internacionals a la vall Closa.A l'oest
de Gandesa hi ha el Clot del Moro, on l'exèrcit sollevat va instal·lar
el seu punt de comandament i des d'on Franco va dirigir la batalla.
Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre
L'última empremta de la resistència republicana
Els investigadors de l'Associació Lo Riu treballen des del 2007 en
l'estudi i la difusió del patrimoni arqueològic de les Terres de l'Ebre.
Àlex Sambró, president de l'associació, és molt crític amb el Govern.
"Les administracions no compten gens amb les organitzacions del
territori. S'han destruït béns patrimonials amb la implantació eòlica,
s'han gastat molts diners en centres d'interpretació i gens a obrir
fosses comunes, quan hi ha molta gent que encara busca els seus
familiars desapareguts", explica Sambró. El
projecte principal de l'associació Lo Riu se centra en la línia
fortificada de la serra de la Fatarella, que difonen mitjançant
seminaris, visites guiades i una sala d'exposicions a la Fatarella, la
darrera localitat ocupada per l'exèrcit franquista. Al llarg de la serra
que s'estén al nord-est de la localitat hi ha un interessant sistema de
fortificacions, l'última empremta de la resistència republicana a
l'Ebre.
Associació Lo Riu
Les últimes 72 hores de la Batalla de l'Ebre.
Avui fa 75 anys que va acabar l'enfrontament més sagnant de la Guerra Civil
SÍLVIA MARIMON
La matinada del 16 de novembre del 1938, avui fa 75
anys, els últims soldats republicans travessaven l'Ebre. La seva
retirada va posar punt final a 115 dies d'enfrontaments. A la Batalla de
l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil, hi van deixar la pell uns
30.000 homes. Els republicans marxaven perquè ja no podien més.
"Finalment, ens donen pas lliure, el camió reprèn el camí i lentament es
produeix el salt d'una riba a l'altra, damunt de l'enteixinat de ferro
que ens deixa veure l'aigua rogenca de l'Ebre, als nostres peus",
descrivia el soldat Joan Ventura i Solé.
14 de novembre
Soldats esgotats, desesperats i amotinats
A la Fatarella ja no hi quedava ningú. Tota la població havia fugit.
El terreny agrest de la Terra Alta era un infern d'obusos i bales. Els
soldats corrien, les forces s'acabaven. Més de dos mil homes havien mort
en els combats entre Maials i Seròs. Els comandaments republicans
volien reconstruir la XIX Brigada i intentar una nova ofensiva. Però
alguns soldats es van rebel·lar. Amb poques hores es van rendir i van
ser jutjats. "Què haurien fet vostès davant aquell desastre,
desesperats? El mateix que ells. Només demano al tribunal clemència per
aquests soldats esgotats vençuts per la desesperació", va dir el seu
defensor. No hi va haver perdó.
La retirada
republicana de la Fatarella havia començat a les 18 hores del dia 13.
Aquells dies feia molt de fred. Nevava. Els soldats de Franco eren molt
conscients que podien destruir d'un sol cop l'exèrcit popular de
Catalunya. Volien massacrar els soldats abans que poguessin travessar el
riu. Els feixistes van ocupar la Fatarella, i el migdia del dia 14 van
avançar cap a Raïmats. A mitja tarda van llançar un atac contra les
cotes 554 i 562 de Raïmats. Van bombardejar amb artilleria i van avançar
amb els blindats i amb l'ajuda de l'aviació. Els republicans van
contraatacar a la nit. El comunicat de guerra franquista denota eufòria:
" Ha quedado ocupada y limpia de enemigos una zona de más de 100
kilómetros cuadrados. El material cogido es importantísimo y da idea de
la gran derrota sufrida por los rojos" .
15 de novembre
Els franquistes llancen l'atac final amb avions i canons
"La darrera nit ha continuat el violentíssim combat. Els soldats
espanyols resisteixen vigorosament i causen un extraordinari nombre de
baixes a l'enemic. La lluita continua amb duresa mentre es redacta
aquest comunicat", escrivien els republicans. A la llum del dia, i
després del contraatac republicà, l'exèrcit feixista va llançar l'atac
definitu contra Raïmats. Van canonejar els fortins des d'uns setanta
metres. Cap a la una del migdia els franquistes ja controlaven tot
Raïmats.
16 de novembre
L'últim comunicat republicà: "Sense notícies d'interès"
Els homes de la XIII Brigada van ser els darrers que van trepitjar la
riba dreta de l'Ebre. Era una nit fosca, sense lluna. A les 4.15 h, els
últims supervivents republicans van travessar el pont de ferro de Flix.
Quinze minuts després es va donar l'ordre perquè es volés l'armadura del
pont. "En el día de hoy nuestras victoriosas tropas han conquistado
los pueblos de Flix y Ribarroja y han terminado la ocupación del
terreno que aún le quedaba al enemigo en las orillas del Ebro. El número
de prisioneros que se han hecho en la batalla del Ebro se eleva a
19.779, siendo su total de bajas más de 75.000, de las cuales nuestros
soldados han dado sepultura a 13.275 cadáveres ", descrivien els franquistes. El comunicat de guerra republicà, en canvi, va ser escarit: "Sense notícies d'interès".
Homenatge als últims resistents
Els últims resistents de la Batalla de l'Ebre ja tenen placa. El 24 de
novembre s'inaugura l'escultura que l'associació Lo Riu i el grup de
recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona dediquen als combatents
de la XV Brigada. L'obra de Mar H. Pongiluppi s'aixeca a tocar d'on es
van trobar les restes de Charlie, l'últim combatent caigut documentat.
La XV Brigada van ser els voluntaris que es van desplegar a la serra de
la Fatarella, mentre el conjunt de l'exèrcit republicà es dirigia al
riu. Havien de resistir al màxim perquè els companys tinguessin temps de
travessar l'Ebre. No van deixar de disparar arrambats a la trinxera
excavada en forma de ziga-zaga a les cotes de Raïmats. Les seves últimes
hores, segons ha pogut documentar DIDPATRI, van ser agonitzants. Cap
home va sobreviure. Més d'un centenar d'avions van bombardejar les
posicions al voltant de Raïmats. Després van venir els blindats i van
canonejar els resistents amb projectils de 45 mm. La infanteria va
perpetrar l'atac final amb rifles, granades de mà i metralladores.
Gràcies a aquests soldats, molts van poder tornar a casa.
"Sentíem les bales i no en fèiem cas, els avions feien més por"
Extracte del diari del soldat republicà Joan Baptista (Astúries, 1920 - Súria, 2004)
"Comença el dia i l'artilleria de l'exèrcit nacional comença la cançó i
no para en tot el dia. L'endemà continua, però ara juntament amb
l'aviació. És l'ofensiva de l'Ebre. Terrible, i cosa curiosa, sentíem
les bales de fusell i no en fèiem cas. Estàvem sempre pendents de
l'aviació. Qui no ha estat sota un bombardeig d'aviació no sap el que és
el pànic. Jo el temia d'una manera horrorosa. Era valent? Era covard?
No ho sé, però sí que afirmo que una persona pren moltes vegades
decisions que no donen lloc ni temps a pensar-les. Per exemple, un dia
el comandant del batalló em va cridar per mitjà del telèfon i em va
manar que anés a afaitar-lo. Vaig agafar les eines i em vaig presentar
al lloc de mando . El comandant em diu: «Afaita'm, però mira aqueixa cicatriu. Si em talles o em fas una mica de sang te pegaré 5 tiros
». De moment, no vaig fer-ne cas, però mentre el remullava vaig anar
pensant que sí que ho faria, perquè ja el coneixia i no dubtaria a
matar-me. I aquí entra la decisió: em va venir el pensament que mentre
l'afaitava si per desgràcia el tallava una mica, li enfonsaria la
navalla fins al coll. I ho hauria fet. I dic això perquè quan vaig
arribar a la meva secció, l'amic Pesa va preguntar-me si em trobava bé,
ja que tenia la cara mudada i blanca. Vaig explicar-li i em va
preguntar: «Vols dir que ho hauries fet?». Sí! Ho tenia decidit. Vet
aquí, com és la guerra, terrible i dolenta, misèria i mort".
dijous, 5 de setembre del 2013
Les últimes hores dels resistents de la Batalla de l'Ebre.
Reconstrueixen virtualment un dels enfrontament més sagnants de la Guerra Civil
El
grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona ha recreat com
va ser la mort d'un dels últims resistents de la Batalla de l'Ebre DIDPATRI
SÍLVIA MARIMON
El 13 de novembre del 1938 nevava, el fred penetrava fins al moll
de l'os i els soldats, amb els ulls enfonsats pel cansament, serraven
les dents. Començava la retirada de l'exèrcit republicà, que feia més de
tres mesos que combatia a la Batalla de l'Ebre, la més sagnant de la
Guerra Civil: hi van deixar la pell uns 30.000 homes. Marxaven perquè ja
no podien més. "El desgaste general que experimentaban nuestras
fuerzas y en particular las divisiones 11-42-43-44-45-46 que habían
comatido intensamente durante el desarrollo de la séptima contraofensiva
enemiga en la Batalla del Ebro ", argumentava en una carta el cap de l'Exèrcit de l'Ebre, Juan Modesto Guilloto.
Mentre el conjunt de l'exèrcit republicà es dirigia cap al riu, els soldats de la 15 Brigada Mixta, tots voluntaris, es van desplegar a la serra de la Fatarella. Els van escollir perquè eren els millors combatent. Havien de resistir al màxim perquè els seus companys tinguessin temps de creuar l'Ebre. Els feixistes n'eren molt conscients i van llançar un atac intens i massiu: havien d'obrir-se pas, perquè, si arraconaven l'enemic al riu, l'aniquilarien definitivament. Les últimes hores, per als voluntaris republicans, que no van deixar de disparar arrambats a la trinxera excavada en forma de ziga-zaga a les cotes de Raïmats, van ser agonitzants. Cap va sobreviure per poder explicar-ho.
Els combats, minut a minut
La seva història pràcticament havia quedat esborrada fins que l'associació cultural Lo Riu i investigadors de l'Institut de Ciències del Patrimoni del CSIC i del grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona van començar a excavar la zona de Raïmats ara fa dos anys. La recerca, que encara continuarà amb noves excavacions al novembre, ha permès conèixer amb detall què va succeir l'últim dia de la Batalla de l'Ebre.
Els resultats no quedaran oblidats en un arxiu: es treballa en un museu virtual que reproduirà minut a minut tot el que va succeir aquell dia infernal. Al novembre, quan se celebraran els 75 anys de la batalla, també es col·locarà una placa d'homenatge als combatents de la 15 Brigada Mixta. Serà al mateix escenari de l'enfrontament, a Raïmats, just al davant d'una altra placa, la que van col·locar els familiars de Gustav Trippe, de la Legió Còndor. Trippe era l'home que comandava els tancs franquistes. Va ser el primer a caure, abatut pels republicans, a pocs metres de la trinxera.
"L'estudi de la línia de defensa de la Fatarella mostra una guerra molt diferent de les clàssiques accions ofensives de la Guerra Civil Espanyola. L'adaptació era extraordinàriament ràpida. Si els feixistes atacaven amb una nova tècnica des de l'aire, els republicans milloraven les seves fortificacions o responien amb contraatacs nocturns", explica Francesc Xavier Hernàndez, coordinador del grup de recerca de DIDPATRI. "L'exèrcit de Franco era capaç d'executar un atac d'armes combinades, amb una intensa cooperació entre els seus aliats. Alhora, els republicans van crear una línia defensiva que demostra que era un exèrcit altament qualificat, molt diferent de la visió clàssica romàntica de voluntaris de milícies", afegeix l'historiador.
Poques llaunes de sardines
La munició que s'ha trobat demostra que va ser un atac ferotge. La recerca arqueològica també constata que a les trinxeres els últims resistents de l'Ebre hi van ser poc temps. "Pràcticament no s'hi han trobat llaunes de sardines", argumenta Hernàndez. Els cràters, a 10 metres de la trinxera, suggereixen que la posició va ser atacada primer des de l'aire. Va ser el dia 14, a mitja tarda, quan la Legió Còndor alemanya va escometre amb 27 avions els soldats que resistien a Raïmats. Per la seva banda, 23 avions italians van bombardejar les posicions entre Ascó i la Fatarella. Finalment, dos esquadrons de la brigada aèria espanyola hispana van arrasar la zona.
Un centenar d'avions
"En total, més d'un centenar d'avions van bombardejar les posicions al voltant de Raïmats", explica Hernàndez. Els soldats republicans van contraatacar la nit del dia 14 i van poder mantenir-se a la zona elevada de Raïmats. Després, al matí del dia 15, van aparèixer els tancs. Pels impactes que s'han localitzat, van avançar per la pista de Riba-roja i es van posicionar tan a prop com van poder dels fortins republicans. Disparaven des d'una distància de menys de 40 metres de la trinxera i els soldats de la 15 Brigada Mixta van respondre disparant desesperadament.
Sense municions
Els franquistes van canonejar els resistents amb projectils de 45 mm. La munició va entrar per les troneres de les fortificacions i va aniquilar els defensors. L'atac final el va protagonitzar la 82 Divisió. La infanteria va atacar amb totes les armes disponibles: rifles, granades de mà i metralladores. Cap a la una del migdia devien controlar el conjunt de Raïmats. "A les trinxeres s'hi han trobat fins a cinc calibres diferents de bala, la qual cosa constata que els soldats tenien dificultats de munició", destaca Hernàndez.
L'exèrcit de Franco, però, va fer tard. No va poder massacrar l'enemic. A les 4.40 de la matinada del dia 16, enmig d'una boira espessa, les últimes unitats republicanes creuaven l'Ebre i el tinent coronel Manuel Tagüena ordenava als sapadors fer volar el pont de ferro de Flix. Havien pogut salvar la vida.
"Finalment, ens donen pas lliure, el camió reprèn el camí i, lentament, es produeix el salt d'una riba a l'altra, damunt de l'enteixinat de ferro que ens deixa veure l'aigua rogenca de l'Ebre, als nostres peus", escrivia el soldat Joan Ventura i Solé. Va ser, gràcies al sacrifici dels soldats de la 15 Mixta, una retirada modèlica. Podien haver mort molts més homes. Era l'últim acte d'una batalla terrible que havia durat 115 dies. La guerra ja entrava en la fase final.
Mentre el conjunt de l'exèrcit republicà es dirigia cap al riu, els soldats de la 15 Brigada Mixta, tots voluntaris, es van desplegar a la serra de la Fatarella. Els van escollir perquè eren els millors combatent. Havien de resistir al màxim perquè els seus companys tinguessin temps de creuar l'Ebre. Els feixistes n'eren molt conscients i van llançar un atac intens i massiu: havien d'obrir-se pas, perquè, si arraconaven l'enemic al riu, l'aniquilarien definitivament. Les últimes hores, per als voluntaris republicans, que no van deixar de disparar arrambats a la trinxera excavada en forma de ziga-zaga a les cotes de Raïmats, van ser agonitzants. Cap va sobreviure per poder explicar-ho.
Els combats, minut a minut
La seva història pràcticament havia quedat esborrada fins que l'associació cultural Lo Riu i investigadors de l'Institut de Ciències del Patrimoni del CSIC i del grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona van començar a excavar la zona de Raïmats ara fa dos anys. La recerca, que encara continuarà amb noves excavacions al novembre, ha permès conèixer amb detall què va succeir l'últim dia de la Batalla de l'Ebre.
Els resultats no quedaran oblidats en un arxiu: es treballa en un museu virtual que reproduirà minut a minut tot el que va succeir aquell dia infernal. Al novembre, quan se celebraran els 75 anys de la batalla, també es col·locarà una placa d'homenatge als combatents de la 15 Brigada Mixta. Serà al mateix escenari de l'enfrontament, a Raïmats, just al davant d'una altra placa, la que van col·locar els familiars de Gustav Trippe, de la Legió Còndor. Trippe era l'home que comandava els tancs franquistes. Va ser el primer a caure, abatut pels republicans, a pocs metres de la trinxera.
"L'estudi de la línia de defensa de la Fatarella mostra una guerra molt diferent de les clàssiques accions ofensives de la Guerra Civil Espanyola. L'adaptació era extraordinàriament ràpida. Si els feixistes atacaven amb una nova tècnica des de l'aire, els republicans milloraven les seves fortificacions o responien amb contraatacs nocturns", explica Francesc Xavier Hernàndez, coordinador del grup de recerca de DIDPATRI. "L'exèrcit de Franco era capaç d'executar un atac d'armes combinades, amb una intensa cooperació entre els seus aliats. Alhora, els republicans van crear una línia defensiva que demostra que era un exèrcit altament qualificat, molt diferent de la visió clàssica romàntica de voluntaris de milícies", afegeix l'historiador.
Poques llaunes de sardines
La munició que s'ha trobat demostra que va ser un atac ferotge. La recerca arqueològica també constata que a les trinxeres els últims resistents de l'Ebre hi van ser poc temps. "Pràcticament no s'hi han trobat llaunes de sardines", argumenta Hernàndez. Els cràters, a 10 metres de la trinxera, suggereixen que la posició va ser atacada primer des de l'aire. Va ser el dia 14, a mitja tarda, quan la Legió Còndor alemanya va escometre amb 27 avions els soldats que resistien a Raïmats. Per la seva banda, 23 avions italians van bombardejar les posicions entre Ascó i la Fatarella. Finalment, dos esquadrons de la brigada aèria espanyola hispana van arrasar la zona.
Un centenar d'avions
"En total, més d'un centenar d'avions van bombardejar les posicions al voltant de Raïmats", explica Hernàndez. Els soldats republicans van contraatacar la nit del dia 14 i van poder mantenir-se a la zona elevada de Raïmats. Després, al matí del dia 15, van aparèixer els tancs. Pels impactes que s'han localitzat, van avançar per la pista de Riba-roja i es van posicionar tan a prop com van poder dels fortins republicans. Disparaven des d'una distància de menys de 40 metres de la trinxera i els soldats de la 15 Brigada Mixta van respondre disparant desesperadament.
Sense municions
Els franquistes van canonejar els resistents amb projectils de 45 mm. La munició va entrar per les troneres de les fortificacions i va aniquilar els defensors. L'atac final el va protagonitzar la 82 Divisió. La infanteria va atacar amb totes les armes disponibles: rifles, granades de mà i metralladores. Cap a la una del migdia devien controlar el conjunt de Raïmats. "A les trinxeres s'hi han trobat fins a cinc calibres diferents de bala, la qual cosa constata que els soldats tenien dificultats de munició", destaca Hernàndez.
L'exèrcit de Franco, però, va fer tard. No va poder massacrar l'enemic. A les 4.40 de la matinada del dia 16, enmig d'una boira espessa, les últimes unitats republicanes creuaven l'Ebre i el tinent coronel Manuel Tagüena ordenava als sapadors fer volar el pont de ferro de Flix. Havien pogut salvar la vida.
"Finalment, ens donen pas lliure, el camió reprèn el camí i, lentament, es produeix el salt d'una riba a l'altra, damunt de l'enteixinat de ferro que ens deixa veure l'aigua rogenca de l'Ebre, als nostres peus", escrivia el soldat Joan Ventura i Solé. Va ser, gràcies al sacrifici dels soldats de la 15 Mixta, una retirada modèlica. Podien haver mort molts més homes. Era l'últim acte d'una batalla terrible que havia durat 115 dies. La guerra ja entrava en la fase final.
dissabte, 24 de setembre del 2011
Terra Alta.Excaven la línia fortificada de la Fatarella.
Arqueòlegs de la UB i del CSIC busquen informació del final de la batalla de l'Ebre.
Roser Royo
LA FATARELLA. PREPARANT ACTIVITATS DE RECERCA
Arqueología del conflicto.
Publicaciones sobre arqueología del conflicto.
LLIBRES DE MATRÍCULA.
Nous treballs arqueològics als espais de la batalla de l’Ebre.dimarts, 7 de juny del 2011
Retrobar els espais de la batalla.
Un grup de soldats davant la cova que servia de lloc de comandament a la XV Brigada Internacional. Foto: CEDIDA.L'associació Lo Riu de la Fatarella ha identificat a través de fotografies inèdites de l'arxiu del batalló Abraham Lincoln el lloc de comandament de la XV Brigada Internacional.
dissabte, 19 de febrer del 2011
Governació es compromet a potenciar els espais de la batalla de l'Ebre .
Joana Ortega va visitar acompanyada per l'alcaldessa de la Fatarella el centre “Internacionals a l'Ebre”. Foto: R.ROYO.L'alcaldessa de la Fatarella demana que siga el Comebe el que es faça càrrec dels centres d'interpretació
L'organisme encara no té el pressupost del 2011.
Altres informacions relacionades am el tema:
El Comebe fa visites guiades per mantenir els centres oberts
Prop de 13.500 persones visiten els espais de la batalla de l'Ebre
Prop de 13.500 persones visiten els espais de la batalla de l'Ebre
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Homenatge a les víctimes de la batalla de l'Ebre.
Batalla de l'Ebre a Miravet.Enllaç del vídeo de l'homenatge:
http://www.tv3.cat/videos/3169930
Blocs i webs:
La Batalla de l'Ebre, dossier especial a la revista 'Sàpiens'
batalla de l'Ebre.1.145 morts de la batalla de l'Ebre ja tenen nom.
Les víctimes de la batalla de l'Ebre reben el primer gran homenatge.
Cap.2: La batalla de l’Ebre.
La Batalla de l'Ebre. L'última carta de la República.
El recorregut de la batalla de l'Ebre, una mirada imprescindible cap al passat (I)
La batalla de l’Ebre.Episodis cabdals.
BATALLA DE L’EBRE. NOVA DERROTA
Més de 3.000 persones homenatgen els oblidats de la batalla de l'Ebre.
Homenatge multitudinari als soldats morts durant la Batalla de l'Ebre.
3.000 persones rendeixen homenatge als morts a la Batalla de l'Ebre.
Espais de la Batall de l'Ebre.
Testimonis de la Batalla de l'Ebre. from xavier lopez on Vimeo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)