Els imitadors de Vauban a Catalunya (1933)

De Miquel Capdevila (Juneda, 1887 - Barcelona, 1953) a Mirador (8-VI-1933). Fa 300 anys van bastir la Ciutadella de Barcelona per intimidar i reprimir la capital vençuda. Plànol del 1806. 

MIQUEL CAPDEVILA Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús 

  

[...] Vauban, l’insigne constructor de fortaleses, era nat el 15 de maig de 1633 en una caseta que subsisteix encara a Saint-Léger-de-Fougeret, [...] Gairebé tots els grans generals de l’ ancien régime francès eren aristòcrates. Vauban forma amb Faber i Catinat el nombre reduït dels procedents del poble. Orfe de pare i mare, recollit i educat pel rector del seu llogarret, sentà plaça als disset anys, i ràpidament es donà a conèixer com un enginyer militar instintiu, desenrotllant tot sol les poques matemàtiques apreses durant la infantesa. [...] La carrera de Vauban fou ràpida, ja que l’any 1670 era el director suprem dels sitis que posava l’exèrcit francès. [...] Un setge dirigit per Vauban -en dirigí 53 i es trobà en 140 accions de guerra- era una cosa ràpida i econòmica. [...] Però la fortuna va començar a ésser-li infidel a mesura que s’atansà la vellesa. [...] Aleshores, Vauban es transformà en constructor de castells, reductes i ciutadelles. [...] L’obra de Vauban a Perpinyà -en la seva major part demolida en 1904 i 1930- va ésser fatal a Barcelona, perquè Jordi Pròsper de Verboom, format a l’escola de Vauban, en construir la ciutadella amb què Felip V volgué castigar la capital de Catalunya, va inspirar-se en la de Perpinyà, bastint-la un xic separada de la ciutat, però unint-la a les muralles pel cantó de fora i voltant-la, pel cantó de dins, amb fossades i glacis molt extensos. Però a Perpinyà les esplanades ja existien, perquè la ciutadella era apartada dels carrers i a Barcelona aquest espai obert fou creat artificialment amb la demolició de 1.400 cases. [...] La història ha fet un monument a Vauban, perquè les seves obres han resistit l’empenta dels segles, però ha cobert de ridícul els seus deixebles de Catalunya, perquè llurs obres -la Ciutadella i Montjuïc de Barcelona, els castells de Lleida, Figueres i altres- no han resistit l’atac d’exèrcits regulars, sinó que tan sols han servit de presons públiques abominables i de casernes insalubres.