Bloc dedicat al coneixement, divulgació i didàctica de la Història i la Geografia de Catalunya i dels països de parla catalana.I també els Voluntaris per la Llengua i parelles lingüístiques,especialment a la comarca de l'Alt Empordà.
Les pàgines webs són un bon recurs pedagògic en l'estudi de qualsevol disciplina o matèria. Aquí fem una breu ressenya de les pàgines web d' Història de Catalunya a ESO i Batxillerat.
PÀGINES WEB D'HISTÒRIA DE CATALUNYA A ESO:
Podem trobar diverses webs creades per diversos docents que d'aquesta matèria que forma part del Currículum de les Ciències Socials d' ESO
PÀGINES WEB D'HISTÒRIA DE CATALUNYA A BATXILLERAT. Podem trobar diverses webs creades per diversos docents que d'aquesta matèria que forma part del Currículum de les Ciències Socials de Batxillerat.
-Vilanova i la Geltrú, 1954),en el diari La Veu de Catalunya (8-VIII-1916), i portada del setmanari Papitu del mateix dia, amb un acudit gràfic del dibuixant Pere Prat i Ubach (Terrassa, 1892 - Barcelona, 1969). Segons Josep Maria Cadena, expert en la premsa popular d’ abans del 1939, el Papitu era un d’ aquells setmanaris que es llegien a les barberies. Era una publicació que no entrava a les cases. El diàleg entre els dos personatges de la il·lustració adjunta és representatiu d’ una premsa molt allunyada del model de “periòdic popular educador” que Ors trobava a faltar. L’ amo pregunta: “-I quant vol guanyar?” La minyona contesta: “Segons; amb roba tres duros, sense roba el doble”. Fa un segle, sense televisions ni xarxes, la comparació entre una cultura popular edificant (corals i biblioteques) i una cultura popular grollera només es podia fer amb els “setmanaris de barberia”.
EUGENI D’ORS ‘XÈNIUS’ 1916 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús
-Crec en Catalunya -em deia el foraster il·lustre-, perquè he assistit al concert d’ un orfeó (Entràvem al poble, tornant del passeig per la carretera.)...De no importa quin orfeó. Posem que fos el més primitiu dels nostres. El més antiquat de gust, el més imperfecte en l’ execució. La impressió hauria estat la mateixa. Només d’ entendre cantar una colla ben associada dels nostres homes i d’ entendre-la cantar amb aquell braó, aquell ordre, aquella puresa, tot cor amant o simplement tot cor simpàtic, ja s’ obre als millors esperançaments. El primer gran instrument d’ educació popular a Catalunya ha estat el Cor. El segon serà la Biblioteca popular. -Ja es veurà l’ efecte d’ aquestes noves institucions solament en un quart de segle! I això, en uns pobles com els nostres, sense el problema de l’alcohol. Llàstima viva que a aquests dos grans instruments no hagi acompanyat un altre. Els pobles de Catalunya no han tingut encara el Periòdic popular educador. Compareu les cançons que canten en sos cors amb els setmanaris que llegeixen en ses barberies.
