Amb la fugida del rei
Alfons XIII i l'arribada de la
Segona República s'inicià una nova etapa en les relacions amb l'Estat Espanyol, que tampoc estarà exempta de tensions polítiques entre les classes dirigents catalanes i les espanyoles. Si més no s'aconseguirà (després de més de dos segles de la desfeta del 1714) l'aprovació de
l'Estatut d'Autonomia de 1932 i l'establiment d' un poder autònom que rebrà el nom de
Generalitat de Catalunya. A les primeres eleccions per constituir el Parlament de Catalunya la majoria dels escons els obtingué
ERC. La lliure expressió de la voluntat catalana significarà l'enfortiment de la tasca política i cultural que s'inicià durant l'època de la
Mancomunitat, suara però amb un increment notable de la capacitat de decisió política.
Francesc Macià i
Lluís Companys seran els dos presidents que tindrà la Generalitat durant aquesta etapa republicana, caracteritzats ambdós per un discurs ideològic progressista que lligava el catalanisme polític amb el benestar social i econòmic dels catalans.
Aquí teniu una llista no exhaustiva d'actes diversos que commemoren el final de la guerra civil espanyola i l' inici de l'exili republicà català i espanyol.
L'especificitat del Principat de Catalunya en fa inviable el triomf dels colpistes(19 de juliol) El sindicat majoritari,la Confederació Nacional del Treball(CNT, de pensament llibertari i fundat a Barcelona el 1911) ocuparà els carrers i farà front als feixistes(amb brots de violència antiburgesa i anticlerical) . Restablert l'ordre públic, el Govern català presidit per Lluís Companys assumirà unilateralement més quotes de poder, endegarà la Indústria de Guerra i intentarà conciliar fer front a la guerra per una banda i la revolució social preconitzada pels anarquistes per l'altra(que realitzaren experiències com les col.lectivitzacions, úniques en la història d'Europa) amb el rerefons d'anticatalanisme dels republicans espanyols)
