Institucions (4) Generalitat de Catalunya

La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament l’autogovern del Principat de Catalunya i la integren el Parlament, el President de la Generalitat i el Govern o Consell Executiu.

PARLAMENT. FUNCIONAMENT I COMPOSICIÓ ACTUAL
El Parlament representa el poble del Principat de Catalunya. Es basa en l’elecció democràtica dels seus membres (diputats) i per això el Parlament és la institució més important de la Generalitat, de la qual neixen totes les altres.
El Parlament és, doncs, la Cambra legislativa que aprova els pressupostos, controla i impulsa l’obra de govern. També designa els senadors que representen la Generalitat al Senat espanyol. Les lleis aprovades són promulgades, en nom del rei d'Espanya, pel president de la Generalitat i publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i en el Boletín Oficial del Estado (BOE).
El Parlament està constituït per 135 diputats que exerceixen les seves funcions durant quatre anys; del seient que ocupen se’n diu 'escó'. Dotat del seu propi Reglament, el Parlament té el president, la Mesa i la Diputació Permanent, i elegeix el president de la Generalitat d'entre els diputats electes.


El Grup parlamentari és l’agrupació de diputats amb ideologies semblants. Impulsen les actuacions i les decisions del Parlament. Per formar un Grup parlamentari calen almenys 5 diputats. Cada grup té un portaveu.
La Comissió és la reunió dels diputats encarregats de preparar el treball del Ple. Al Parlament de Catalunya hi ha sis categories de comissions. Les més importants són les comissions legislatives, que preparen la discussió dels projectes i proposicions de llei.


PRESIDENT DE LA GENERALITAT
El President de la Generalitat dirigeix i coordina el Consell Executiu (Govern de la Generalitat) i ostenta la representació de la Generalitat i la de l’Estat al Principat de Catalunya. El president de la Generalitat és escollit pel Parlament d'entre els seus membres i ratificat posteriorment pel rei d'Espanya.

CONSELL EXECUTIU O GOVERN
El Consell Executiu o Govern, és l’òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives. És format per un nombre variable de consellers que dirigeixen els diversos departaments i és de lliure designació pel president de la Generalitat. És a dir, equival al que en d'altres governs se'n diu ministres i ministeris.
El Consell Executiu ha de respondre davant del Parlament català com a bloc solidari i cada conseller a títol individual. Les decisions, normes, disposicions i actes del Consell Executiu entre en vigor l’endemà de ser publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Organització política del Regne d'Espanya(3) L'Estatut d' Autonomia de Catalunya.

L'ESTATUT D'AUTONOMIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
Al Regne d'Espanya, s’entén com estatut d’autonomia el marc legal d’autogovern de les distintes comunitats autònomes en què s’organitza l’Estat. L'estatut d'autonomia estableix, per a cada comunitat autònoma, les competències que té atribuïdes, les institucions i el sistema de recursos econòmics propis.
El Principat de Catalunya, d’acord amb la Constitució espanyola del 1978, elaborà l’anomenat Estatut de Sau, el seu propi Estatut d’Autonomia, l’any 1979. Era adaptar a la realitat catalana el contingut del títol VIII de la Constitució espanyola.
L’Estatut d’Autonomia català preveu el funcionament dels diferents organismes que formen la Generalitat, que és la institució de Govern del Principat de Catalunya i que inclou d'altres institucions: el Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu.
L’Estatut d’Autonomia també defineix que l’organització territorial de Catalunya es basa en les comarques, que són entitats territorials amb autonomia i personalitat jurídica pròpia. L'estatut preveu la possible creació de demarcacions administratives supracomarcals (com les vegueries, formades per comarques).L’Estatut d’Autonomia estableix que la llengua pròpia del Principat de Catalunya és l'idioma català i la seva bandera institucional és la tradicional de quatre barres vermelles sobre fons groc.


El Parlament de Catalunya al Parc de la Ciutadella de Barcelona

Institucions.(2) Organització política del Regne d'Espanya

LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
L’actual Constitució espanyola data de l’any 1978. El text constitucional, resultat de l'entesa entre els partits polítics reconeguts legalment d'aleshores, consta d’un total de 169 articles i 14 disposicions addicionals, transitòries i derogatòries.
Uns dels punts més controvertits de text constitucional es troba en el Preàmbul de la Constitució i en la part orgànica. I és que, per primer cop després de molts segles, es recull l’existència de les comunitats autònomes, s’aborda la qüestió de la plurinacionalitat d'Espanya i es reconeix el dret a l’autonomia «de les nacionalitats i regions» que ho desitgin. És a dir, quan es defineix la nova organització territorial de l’Estat, es reconeixen els conceptes de nacionalitat i autonomia, encara que a la pràctica equipara els drets de les nacions històriques amb els de les regions, allò que es convingué anomenar «café para todos».

Institucions (1) Evolució de les institucions catalanes.

LES CORTS CATALANES A L'ORIGEN DEL PARLAMENTS EUROPEUS
Els actuals parlaments democràtics d’Europa tenen el seu origen en les reunions de les Corts catalanes que es remunten a l’època medieval (d'ençà les primeries del segle XIII), encara que els precedents són més antics i cal cercar-los en la Cort comtal (any 1000) i sobretot en les assemblees de Pau i Treva (any 1021, que tenien l'objectiu inicial de deliberar i pactar l'aturada de les guerres i d'altres actes violents).
Les Corts catalanes tenien funcions similars a les que té el Parlament català actual: aprovar els impostos, fer lleis i el control de l’autoritat del govern (aleshores en mans de la monarquia comtal).

Corts catalanes segons una miniatura del segle XV.

El Parlament d'avui presenta un canvi respecte de les antigues Corts: malgrat que aquestes eren força representatives, els components dels tres braços de les Corts catalanes (noble, eclesiàstic i reial o popular) no eren triats per la ciutadania i no representaven a tota la societat.

LA GENERALITAT MEDIEVAL COM A INSTITUCIÓ DE GOVERN
La Diputació del General o Generalitat va néixer en el segle XIV com la delegació permanent de les Corts per tal de recaptar les contribucions que aquestes havien aprovat. Era formada per tres representants o diputats de les Corts (un per cada braç) i tres oïdors de comptes (auditors).
A la llarga van ser les mateixes Corts les que van atorgar a la Generalitat les competències polítiques i militars de defensa de les Constitucions i Drets del Principat de Catalunya. Aquesta institució, amb el temps (i fins avui) esdevindrà l’òrgan bàsic d’autogovern.

LA GENERALITAT REPUBLICANA
La Generalitat s'instaurà de nou (1931) amb la proclamació de la Segona República espanyola. Esdevingué l’òrgan democràtic decisiu per recuperar la identitat nacional catalana. Guanyador al Principat de Catalunya de les eleccions del 14 d'abril de 1931, el mateix dia Francesc Macià proclamà l'Estat català (sota el règim de la [IV] República catalana) i en nomenà el Govern provisional. Tres dies després Macià s'hagué de fer enrere per la negativa espanyola a admetre el fet consumat i la manca de suport que trobà el president entre els seus seguidors a l'hora de fer-se ferms davant de la més que probable intervenció de l'exèrcit espanyol. Macià es veié obligat a acceptar la proposta del Govern espanyol que el Govern provisional de l'Estat català passés a dir-se de la Generalitat de Catalunya, sotmesa aquesta recuperada institució a la tutela espanyola.

Francesc Macià proclama la República Catalana

La Generalitat de Catalunya veié la necessitat de procedir immediatament a la redacció de l'Estatut d’Autonomia, anomenat de Núria pel lloc on l'elaborà la comissió responsable. El document proclamava el dret de Catalunya a l’autodeterminació, nomenava la llengua catalana com a llengua oficial i establia competències en l’àmbit administratiu, educatiu i fiscal, entre d’altres. Finalment el Congrés espanyol n'aprovà el 1932 un redactat sensiblement retocat i amb menys competències que l'Estatut aprovat pel Parlament català.
L'esclat de la Guerra espanyola (1936-1939) i la victòria dels colpistes amb la implantació de la Dictadura franquista provocà una nova derogació de la institució de la Generalitat al Principat de Catalunya. No obstant el Govern de la Generalitat (i el Parlament català) continuà existint a l’exili, de primer amb el president Companys i, afusellat aquest pels franquistes (ajudats pels governs alemany i francès), amb els presidents Irla i Tarradellas, successivament.

EL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT (1977)
Des de l’1 d’abril del 1939 fins al 20 de novembre del 1975 al Principat de Catalunya es va viure sota el jou de la Dictadura de Franco, que negava els principis democràtics i amb una evident intenció genocida. Després de la mort del dictador Franco, al Principat de Catalunya es produí una intensa mobilització popular (febrer del 1977) pel recobrament de l'autogovern i les llibertats arrabassades. L’Onze de setembre del 1977 es realitzà una espectacular manifestació en defensa dels principis de l’Assemblea de Catalunya: «Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia». Aquesta manifestació popular motivà la decisió del Govern espanyol de restablir la Generalitat de Catalunya el 29 de setembre del 1977, mitjançant un reial Decret-llei que en nomenava president al de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas.

Arribada de Tarradellas a Barcelona el 23 d' octubre de 1977.El president de la Generalitat Josep Tarradellas a l'aeroport de El Prat, procedent de Madrid. Es la primera vegada que torna a Catalunya després de trenta vuit anys d' exili.

CATALUNYA SOTA EL FRANQUISME

Indústria cultural(5) Mitjans de comunicació.

MITJANS DE COMUNICACIÓ
Un dels grans problemes que pateix la societat catalana és que els mitjans de comunicació de més difusió són aquells que es van consolidar sobretot en les dictadures (amb l’excepció del parèntesi de la República) i, per tant, amb una presència del català força reduïda. Aquest greu dèficit encara s'arrossega, malgrat els quasi trenta anys passats de la desaparició de l'últim dictador espanyol.


Premsa

De difusió general

Avui, creat amb una clara vocació catalanista actualment pertany a la mateixa propietat que el diari espanyol La Razón.

El Punt, que circulava en el seu inici sobretot per les comarques gironines, s'ha consolidat com a diari arreu del país; finalment ha aconseguit de crear una Redacció a la capital de Catalunya i també edita (amb el Grup Comit) l'únic diari esportiu en català.

El Periódico, en aquest cas cal dir que es tracta de la versió catalana d'un diari elaborat originalment en espanyol.

Diari de Barcelona, el més antic del continent europeu, creat (en castellà) al segle XVIII; actualment només existeix en suport electrònic (en català).

Regió 7, té difusió als voltants de la comarca del Bages

Segre, es ven a les comarques de Lleida

Ràdio

De titularitat pública

Catalunya Ràdio
Catalunya Informació
Catalunya Cultura
Catalunya Música

Privada

Rac 1
Ona Catalana
Com Ràdio
Flaix FM

Televisió

Àmbit general

Pública

TV3 (1983)
C33 (1988)
3 24 (2003)
TVE a Catalunya (1964)

Àmbit local: Barcelona

Pública

BTV

Privada

Flaix TV
City TV
Tele Taxi Televisió

Hi ha nombroses emissores de TV locals arreu del Principat de Catalunya