Descobert el fortí de la Guerra dels Segadors.

Redacció

Les obres de restauració del castell de Montjuïc han posat al descobert el fortí que el 1640 van aixecar les autoritats catalanes per fer front a les tropes castellanes enviades pel comte duc d'Olivares, privat de Felip IV. El fortí va ser aixecat en 30 dies i, el l 26 de gener de 1641, quan els soldats de Felip IV van envestir la muntanya de Montjuïc: "Les tropes catalanes van poder vèncer l'atac de les tropes castellanes, formades per 20.000 homes", segons ha explicat el cap d'arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Puig. Aquest escenari de la Guerra dels Segadors, però, va ser enderrocat en el moment de la construcció de l'actual castell a mitjans del segle XVIII.

La descoberta de les restes del fortí, però, no ha estat fortuïta. Segons Puig, ja es tenien indicis de l'existència d'aquest fortí, per documentació escrita, però mai s'hi havia excavat per localitzar-los. En els seus orígens, el fortí tenia un perímetre quadrangular i envoltava una antiga torre de guaita que des de l'època medieval es trobava situada dalt de la muntanya de Montjuïc. Cadascuna de les cantonades estava reforçada per un petit baluard i el conjunt estava envoltat per un fossat perimetral. Un dels elements que millor ha resistit el pas del temps és una de les parts exteriors del baluard de la zona sud, amb una altura de metre i mig, al costat d'una petita cisterna. L'objectiu de l'Ajuntament és que aquesta troballa es pugui integrar a la sala 15 del castell i sigui accessible al públic. Les excavacions continuaran els propers mesos i no es descarta localitzar tot el perímetre de l'antic fortí en els propers mesos.

Es troben restes arqueològiques del fortí anterior al Castell de Montjuïc

Descobert el fortí de la Guerra dels Segadors

Unes excavacions deixen al descobert un fortí del primitiu castell de Montjuïc

Troben les restes del fortí construït abans que el castell de Montjuïc per defensar la ciutat de la guerra dels Segadors

El Cant de la Sibil.la.

El cant de la Sibil·la ja és Patrimoni de la Humanitat.

És una melodia medieval que només ha sobreviscut a Mallorca i l'Alguer

Antoni Janer

Una representació del cant de la Sibil·la

La Unesco acaba de declarar el cant de la Sibil·la Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Es tracta d'un cant que s'instaurà durant l'edat mitjana a tot Europa i que només va sobreviure al concili de Trento a Mallorca i a l'Alguer. Ara s'està recuperant a altres punts dels Països Catalans, com a alguns pobles del País Valencià o a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Les arrels del cant de la Sibil·la cal anar a buscar-les a l'antiguitat grecoromana.

El cant de la Sibil·la anuncia el dia del judici final. A la mitologia grecoromana les sibil·les eren unes sacerdotesses que preveien el futur. La que més influí en el cristianisme fou la de Cumes, una colònia grega al sud d'Itàlia. Aquesta influència fou deguda a una obra del poeta llatí Virgili, les bucòliques. En un dels seus poemes apareix la sibil·la de Cumes anunciant el naixement d’un nen que havia de suposar el retorn de la famosa edat d’Or. Segurament l’escena expressava, de forma al·legòrica, l’alegria del moment davant la fi de les guerres civils i el futur pròsper que es podia intuir. I pel que fa a la identitat del nen, aquest podria ser el fill de Polió, un general que havia intercedit en el primer triumvirat. Tanmateix, alguns autors cristians estaven convençuts que aquests versos de Virgili eren en realitat una profecia pagana de l’arribada de Crist, que ja havia estat anunciada pels profetes de l’Antic Testament.

Por al canvi de mil·lenni
El principal responsable de l'adopció de la sibil·la per als interessos del cristianisme va ser Agustí (segle V dC). Així ho deixà clar en la seva obra 'La ciutat de Déu'. La irrupció, però, de la sibil·la a les esglésies es produí a finals del segle X. Aleshores, la por que provocava el canvi de mil·lenni va generar tot un seguit de representacions sobre la fi del temps i la segona vinguda del Messies, que havia de jutjar la humanitat. En aquesta ocasió, a la sibil·la se li assignà un cant, de melodia gregoriana, basat en un sermó en llatí escrit al segle V dC per un bisbe de Cartago.

Al segle XVI el concili de Trento prohibí qualsevol manifestació musical a les celebracions litúrgiques. D'aquesta manera, el cant de la Sibil·la va desaparèixer de gairebé totes les esglésies d'Europa. Tan sols es mantingué a Mallorca i a la ciutat de Sardenya de l’Alguer, on havia arribat als segles XIII i XIV, respectivament, de la mà de les tropes de la corona catalanoaragonesa. En aquestes terres, el cant de la Sibil·la, que aleshores ja comptava amb una versió en llengua catalana, estava tan arrelat a la societat que difícilment els bisbes pogueren acatar les ordres del concili de Trento.

Gran foc del cel davallarà

Cant de la Sibil·la

El Cant de la Sibil·la

El Cant de la Sibil·la incorpora les parques

24 de desembre: el cant de la Sibil·la

El Cant de la Sibil•la es torna a interpretar a la Catedral de Barcelona

La Sibil·la

El cant de la Sibil·la (vídeo)

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(21)

El terrassenc Josep Oller i Roca fou ‘l'home del Moulin Rouge' de París, la capital del món occidental llavors.
Empresaris catalans a París (1)
Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca
Josep Oller i Roca

Josep Oller i Roca

A l'estiu tota cuca viu (II)

Josep Oller i el “Moulin Rouge”

Respostes a l'atac de la justicia espanyola contra la immersió.

Geografia de les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem

Mobilització a Lleida

Mobilització aquest dijous a Vilafranca del Penedès

Manifestants a Manresa



Concentració a Mataró

Nou atac de la justicia espanyola contra la immersió del català a l'enseyament.

Convivencia Cívica: "La immersió és una invenció dels governs nacionalistes de Catalunya"

Mas: "És una sentència adreçada a uns casos molt concrets i particulars"

Enquesta

Un segle després, cal tornar a protegir l'escola en català

Què diuen els diaris de Catalunya i Madrid sobre la sentència del Suprem del castellà a l'escola?

Passar la ratlla.

Foto: MANUEL MOROS (FONS PENEFF).

Maria Campillo aplega una quarantena de testimonis escrits de l'exili de 1939 al volum ‘Allez! Allez!'

Maspons al MNAC

El fotògraf Oriol Maspons, en una imatge d'arxiu Foto: ARXIU.

El museu custodiarà la col·lecció d'imatges formada per 1.500 positius del reputat fotògraf català

Avui es torna a obrir la Basílica del Valle de los Caídos.

Missa d'onze sobre les tombes de la vergonya

Miguel Núñez en còmic.

La vida del líder comunista Miguel Núñez es trasllada al còmic

Un còmic il·lustra la llegenda del comunista Miguel Núñez

Un còmic dóna vida al líder antifranquista Miguel Núñez

El còmic d'una llegenda

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(20)

Diverses postal antigues fetes pel fotògraf Lucien Roisin. Foto: ARXIU.

Targetes postals,la fabricació d'imaginaris
Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Casa Thomas (1898)

El fotoperiodisme i la premsa gràfica a Catalunya

Plataforma per la Dignitat

Més Papers de Salamanca !!

Les Corts de Castella i Lleó aproven sense efecte la sortida de papers de Salamanca

Documents de l'arxiu de Salamanca retornats a Catalunya Foto: JUANMA RAMOS.

Diccionari Biogràfic de Dones.

L'escriptora i viatgera Aurora Bertrana. Foto: ARXIU.

Diccionari Biogràfic de Dones

L'escriptora Maria Àngels Anglada. Foto: ARXIU.

Papers de Salamanca , encara.

El cas dels papers catalans a Salamanca: hem perdut els papers?

26 caixes més dels papers de Salamanca arribaran a Catalunya "els pròxims dies"


Salamanca Papers

Grifols.

La planta de Grífols a Parets del Vallès Foto: ARXIU.

Així és, per dins, l'empresa catalana que EUA considera “estratègica” per al món

Grifols, infraestructura estratègica per al món, segons revela Wikileaks

La farmacèutica catalana Grífols, estratègica segons el govern dels EUA

enllaç vídeo: http://www.3cat24.cat/video/3253390

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(19)

L'hotel La Florida, al Tibidabo, de Ramon Reventós, autor també del projecte de l'hotel Miramar de Montjuïc. Foto: ARXIU/JUANMA RAMOS.
Hotelers innovadors

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Francesc Armengol

Salvador Andreu i Grau

Josep Ensesa

Opinió sobre l'Arxiu Centelles.

RAMON ALBERCH

El gran negoci de l'Arxiu Centelles.

Blog del CEHI.El present en clau històrica.

Independentistes des de 1931. Una perspectiva històrica.

La setmana passada, tot coincidint amb la recta final de la campanya electoral, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) publicà un vídeo encapçalat pel lema Independentistes des de 1931. Una vegada transcorreguda la jornada electoral del 28-N creiem que cal emprar el prisma de l’historiador per tal d’atorgar la perspectiva històrica que es mereix aquesta afirmació.

El naixement d’ERC fou a conseqüència de la celebració de la Conferència d’Esquerres Catalanes, convocada pels dies 17,18 i 19 de març de 1931, amb la finalitat de formar un partit polític amb una certa homogeneïtat per a les eleccions municipals del 12 d’abril d’aquell any, les quals, mercès al triomf de les forces republicanes i progressistes, acabarien amb la monarquia d’Alfons XIII i la proclamació de la IIª República.

A grans trets el partit estava format per 4 grans grups. El primer era el de les persones agrupades entorn del grup “L’Opinió”, nom que venia donat per la publicació homònima apareguda per primera vegada el febrer de 1928. El seu objectiu era la lluita contra la dictadura de Primo de Rivera i políticament eren republicans d’esquerra. Els membres més destacats eren Joan Casanovas, Joan Lluhí i Vallescà i Antoni Xirau, entre d’altres. Estat Català, una organització separatista encapçalada per Francesc Macià, personatge que esdevingué símbol del nacionalisme català a la fi de la dictadura primorriverista, que comptava amb el suport de figures com Ventura Gassol, Jaume Aiguadé o Josep Dencàs, formava el segon gran grup que s’integrà a ERC. El tercer corrent era aquell que procedia del Partit Republicà Català, partit lligat a l’obrerisme i a l’associacionisme rabassaire, dirigit per Lluís Companys. Finalment hi havia els centres republicans i catalanistes escampats per tot el país, hereus de la tradició republicana federal nascuda a cavall entre el vuit-cents i el nou-cents, tots ells adherits entusiastament al nou partit que esdevingué la força hegemònica a Catalunya durant els anys 30. L’ERC d’aleshores no era independentista, per bé que personatges com Daniel Cardona, Josep Dencàs o el mateix Francesc Macià sí que ho eren. De les quatre grans famílies d’ERC, només la procedent d’Estat Català era strictu sensu separatista. Per tant, a ERC hi havia independentistes, però això no significa que fos aleshores un partit independentista.

És més: una de les característiques que van definir la política d’Esquerra Republicana de Catalunya durant la IIª República fou la participació en la política espanyola, tot refermant el moviment nacionalista. El mateix Lluís Companys fou ministre de Marina del govern espanyol entre el 12 de juliol i el 12 de setembre de 1933 (veure fotografia que acompanya aquest article). Miquel Santaló, diputat d’ERC, conseller primer de la Generalitat encapçalada per Macià i membre del Comitè executiu del partit, fou Ministre de Comunicacions durant el govern d’Azaña; Joan Lluhí i Vallescà ocupà diferents ministeris durant el govern del Front Popular a 1936; el fundador d’ERC, alcalde de Barcelona entre 1931-1934 i diputat, Jaume Aiguadé i Miró, fou també Ministre de Treball amb el govern de Juan Negrín; etc… El patriotisme d’Esquerra durant el període republicà es canalitzà doncs en la voluntat de modernitzar Catalunya i Espanya en tots els terrenys; en aplicar des de les institucions i des del govern els valors i principis de llibertat, igualtat i justícia social. Així ho sintetitza Josep Huguet, actual conseller d’Innovació, Universitats i Empresa en funcions per ERC: “Macià va guanyar les eleccions, no únicament per la fama dels fets de Prats de Molló. El va fer guanyar la caseta i l’hortet, és a dir, darrere hi tenia un projecte social, de dret de vot de les dones, de laïcitat, de divorci… Un projecte global de societat que va permetre que una àmplia majoria votés un projecte liderat per un independentista, malgrat que ERC llavors no ho era”.

El lligam entre independentisme i benestar col·lectiu és el que va entendre Josep–Lluís Carod – Rovira, arquitecte del tripartit, i qui ja ideà el 1998, amb Pasqual Maragall, la formació d’un govern catalanista i d’esquerres un cop finalitzés l’hegemonia convergent de Jordi Pujol. Tal com va explicar Pasqual Maragall en el discurs d’investidura com a President de la Generalitat, no era la primera vegada a la història contemporània de Catalunya que es formava un govern plural definit com a catalanista i d’esquerres. Els antecedents històrics del tripartit cal cercar-los en els governs de coalició encapçalats per Francesc Macià i Lluís Companys, formats amb majoria de consellers d’ERC juntament amb consellers socialistes com Manuel Serra i Moret, Joan Comorera o Estanislau Ruiz Ponsetí, obreristes com l’ugetista Salvador Vidal o bé membres d’Acció Catalana Republicana com Martí Esteve. És en aquest punt on es pot discutir l’afirmació, que sovint sorgeix de les esferes més independentistes, de que Macià i Companys mai haguessin fet el tripartit amb Pasqual Maragall i José Montilla. Durant la IIª República, quan ERC va esdevenir la força hegemònica política i electoralment, ja van pactar amb socialistes catalans i forces obreristes. Sovint, però, es sosté que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), a diferència de la Unió Socialista de Catalunya (USC), és un partit sucursalista del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), i per tant, d’òrbita espanyola. Per discutir aquesta qüestió em remeto a unes quantes línies més amunt, quan l’Esquerra Republicana dels anys trenta no és que donés suport als governs espanyols d’Azaña i posteriorment Casares Quiroga, Largo Caballero i Negrín, sinó que en va formar part fins al punt d’ocupar diferents ministeris. Altrament, ERC formà part del Front d’Esquerres –nom que rebé a Catalunya el Front Popular-, la coalició electoral i més tard de govern, mercès a la victòria de les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, formada per diferents partits republicans, nacionalistes, socialistes i comunistes.

És a partir de la segona meitat dels anys 80 quan el partit inicia una metamorfosi. Es mantenen les sigles del partit però té lloc una profunda renovació amb l’entrada de gent procedent de la Crida a la Solidaritat i de Nacionalistes d’Esquerra. Aquest procés va iniciar-se el 1987 amb la Crida Nacional a ERC, un manifest signat per un centenar de personalitats de la vida pública catalana, encapçalades per Àngel Colom i Josep-Lluís Carod-Rovira, amb l’ objectiu que ERC aglutinés la nova generació independentista. Molts d’ells havien naufragat anteriorment amb experiències com el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), Nacionalistes d’Esquerra o Catalunya Lliure. La formalització d’aquest procés va tenir lloc durant el 16è Congrés Nacional d’ERC, celebrat a Lleida el 18 i 19 de novembre de 1989, amb l’elecció d’ una nova direcció liderada per Àngel Colom que assumeix com a objectiu la independència de Catalunya i el convertir el partit en el pal de paller de l’independentisme català. És només a partir d’aquest moment que estatutàriament Esquerra es defineix com a força independentista.

Fa només dues setmanes, el setmanari El Temps publicava una entrevista amb el conseller en funcions Josep Huguet on explica la conversió d’Esquerra cap a l’independentisme: “L’any 1980 l’independentisme organitzat era aproximadament un 2% de l’electorat. ERC llavors no ho era. I era un independentisme vinculat a la lluita armada. Llavors, amb l’entrada d’una nova generació a Esquerra, amb Àngel Colom i de més gent que hi varem entrar, es fa una proposta totalment desmarcada de la lluita armada.” D’ací el paper que sempre se li ha reconegut a Àngel Colom d’integrar dins la via política a aquells que començaven a plantejar-se la violència com a camí per assolir la independència; i a Carod-Rovira d’aplegar l’independentisme i fer de les sigles d’ERC un partit de govern. Des de diumenge passat, quantitativament Esquerra Republicana de Catalunya ha retrocedit electoralment dues dècades. Qualitativament tot l’independentisme català ha esdevingut un moviment cívic, popular i que parteix exclusivament de vies pacífiques i democràtiques.

(Autor: Albert Planas i Serra)

La restitució de les columnes de Puig i Cadafalch.

Barcelona recupera les quatre columnes jòniques de Puig i Cadafalch.

Retirada de l'aguila franquista del cementiri de Sant Andreu.

L’àguila i l’escut franquista presideixen aquest panteó del cementiri de Sant Andreu de Palomar Foto: FRANCESC MELCION .

"No hi hagut cap comunicat oficial del ministeri de Defensa.Ningú ho ha notificat i ningú s'ha adonat que les desenes d'aguiles del Panteó del Soldat del cementiri de Sant Andreu ja ha marxat de Barcelona."

Informació d'ARA en la seva edició en paper del 9 de desembre del 2010.

Notícies anteriors sobre l'afer:

Les àguiles no marxen del cementiri de Sant Andreu.

Les àguiles no marxen del cementiri de Sant Andreu.

Proposició al plenari de Nou Barris.

Simbologia franquista també a Barcelona.

El nombre de centenaris catalans s'ha doblat en poc més d'una dècada(enllaç video)

Hem recorregut Catalunya a la recerca d'avis centenaris. A Vic, hem conegut la Maria Antich, a Sant Just Desvern, a l'Antonio Albesa i a Lleida hem parlat amb la Teresa Brufau

Un altre cop amb el corredor mediterrani.

Enllaç per un vídeo de Wilaweb

Clam a Brussel·les pel corredor mediterrani

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(18)

Jaumeandreu era de l'opinió que el comerç havia de tenir una sortida per canals i ports. Foto: ARXIU.

Jaumeandreu, l'Adam Smith català

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca


Eudald Jaumeandreu i Triter
Eudald Jaumeandreu i Triter

Eudald Jaumeandreu

La Burés, premi de restauració.

La sala on hi ha el vapor de la fàbrica Burés.

El Museu de la Ciència atorga un accèssit al treball al vapor d'Anglès.

Caracremada a Figueres.

Figueres acull la pre-estrena a Catalunya de la pel·lícula "Caracremada", del director figuerenc Lluís Galter CARACREMADA

Preestrena del film "Caracremada" a Figueres.



"Caracremada" s'estrena el 10 de desembre a cinemes de Barcelona i Madrid



Figueres acull la pre-estrena a Catalunya de la pel·lícula Caracremada, del figuerenc Lluís Galter


Estrena de la pel·lícula "Caracremada"


Caracremada

RAMON VILA "CARACREMADA" MAQUIS (2)

Els maquis en aquest bloc.




Ramon Vila Capdevila

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(17)

Interior de La Farga Lacambra, a les Masies de Voltregà, on s'elabora material de coure. Foto: ARXIU/JOSEP LOSADA.


800 anys de fargues Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca.


Farga catalana.

La Farga Catalana, una tecnologia que cal recordar


La farga catalana


L’última farga catalana


Farga Palau de Ripoll









Enllaç al vídeo: La Farga Catalana
http://www.tv3.cat/videos/216261842

Recuperen la bassa de l'antic molí del monestir .

Els treballs de restauració permetran que l'aigua torni a la bassa. Foto: CEA Alt Ter

st. joan abadesses

La bassa del Molí Petit de Sant Joan tornarà a omplir-se.

Aula de Natura i Ecomuseu El Molí Petit

Ecomuseu el Molí Petit


Els 114 molins del Ripollés

El mur després i abans de la restauració. Fotos: CEA Alt Ter

Molins fariners

Molins hidràulics fariners

Ulldemolins La Vila de Molins

El molí fariner de Sant Joan Desvern

De molí fariner a Farinera

Els molins hidraulics fariners

MUSEU MOLÍ DE LES TRES ERES

El Moli fariner i els seus mecanismes per a moldre.

Els molins de vent de Mallorca

Moli fariner del Segle XVIII a Besalú

Els molins hidràulics fariners de la conca alta dels rius
Siurana i Montsant

ELS MOLINS FARINERS DE L'ANOIA EN ELS
VESSANTS DEL LLOBREGAT I DEL SEGRE

Els Molins fariners de l'Alt Empordà

El molí fariner de Gironella.

Moli fariner de Sant Just Desvern

Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)

Crida a la unitat per la llengua al País Valencià .

Concentració a València a favor del requisit lingüístic Foto: JOSÉ CUÉLLAR.

Escola Valenciana proposa recuperar el consens.

Escola Valenciana


Un nou consens pel valencià.

Memòria històrica

Les tres jornades han de servir per recuperar cartes, fotografies i testimonis Foto: EL PUNT.

Campanya a Girona per recuperar objectes,fotos i testimonis de l'exili.

Recordatori de Ricard Salvat.

Ricard Salvat

Ricard Salvat, en el record

Homenatge a Ricard Salvat al Romea

Ricard Salvat i Reus

Ricard Salvat rebrà un homenatge al novembre

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(16)

13.ooo fàbriques,abans de luxe.

Francesc Roca. Professor de politíca ecòmica de la UB

Interior de la joieria Bagués de Barcelona, on es mostren peces de la col·lecció Masriera d'estil modernista. Foto: ARXIU.

cromolitografia


Casa Thomas

Masriera

Eduoard Escarra

Joan Grijalbo

Els castells patrimoni de la humanitat.

Els castells, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat


Els castells ja són Patrimoni Immaterial de la Humanitat


ELS CASTELLS, CANDIDATS A LA LLISTA DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAThttp://www.tv3.cat/videos/3217292

Els castells, patrimoni de la humanitat?



Els castells, patrimoni de la humanitat


Els castells, Patrimoni Cultural de la Humanitat


La Unesco declara els castells Patrimoni Cultural Immaterial

Els castells, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Els castells ja són Patrimoni de la Humanitat

LIPDUB :INDEPENDÈNCIA

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(17)

Petroquimica de Tarragona

DE MEMÒRIA.La petroquímica del Camp

Professor de Política Econòmica UB - Francesc Roca

Petroquímica

Instituto Nacional de Hidrocarburos(INH)

Repsol

Repsol YPF

Banc de Catalunya(BC)

Banc Industrial de Catalunya(BIC)

Evarist Fàbregas i Pàmies

Eduard Recasens i Mercadé

SA Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos

[Sigla: CAMPSA]

Compañía Española de Petróleos, SA

[Sigla: CEPSA]

Dow Chemical Company

Royal Dutch-Shell

Allied Chemical Corporation

Hoechst

Basf

Bayer

Associació Empresarial Química de Tarragona(AEQT)

Camp de Tarragona.

Presentació de les parelles lingüístiques d’una nova edició del programa “Voluntariat per la llengua"

dilluns, 29 / novembre / 2010
Xerrada a càrrec de l’arabista Dolors Bramon. Ho organitza: Oficina de Català de Roses

Lloc:TEATRE MUNICIPAL ROSES TARRAGONA , DE(C), 81

A les 20 hores.

Presentació de les parelles lingüístiques d’una nova edició del programa “Voluntariat per la llengua"

Vilauba visigòtica.

Les recents excavacions consoliden la part del complex agrícola aixecat després de la vil·la romana.



















Les restes d'època visigòtica. Foto: R. poca visigòtica. Foto: R. E.


















Treballs al Camp de Baix. En aquesta zona situada a la banda de llevant de la carretera, les estructures descobertes pertanyen als segles II i III. Foto: R. E.


























Alguns dels objectes de ceràmica i de restes d'animals desenterrats les últimes setmanes. Foto: R. E.



Camós-Vilauba.

Vilauba Visigoda.

Museu Arqueològic de Banyoles.

Els arqueòlegs intensifiquen la recerca al jaciment de Vilauba per trobar-hi restes de la primera ocupació.

Camós > Vilauba
Camós > Vilauba