El Museu del Joguet invita a redescobrir els saltamartins.

Jordi Puig i Narcís Comadira presenten aquests ninots oscil·lants com un símbol del desig humà d'estabilitat.

 

 Un dels saltamartins que es podran veure a l'exposició, que s'inaugura demà. Foto: JORDI PUIG.

 

 Un altre dels ninots.

“Fa 300 anys que donem voltes a les mateixes coses”.

Joan  Soler  i  Amigó

Fotograf: JOSEP LOSADA

Història de Barcelona a la Xarxa.Estels durant la invasió napoleònica.

Neix el blog SÀPIENS "Història de Barcelona a La Xarxa".

Recuperen ‘Empòrion', una peça teatral inèdita de Carles Fages de Climent.

L'obra, publicada per Brau i editada i anotada per Jordi Pla i Joan Ferrerós, ironitza sobre el mite empordanès que va contribuir a divulgar el noucentisme.

 

 

Rivalitats barcelonines.

Retalls d’història de Girona.

De Langdon-Davies a Vicenç Ferrer.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(104)

Un mercat del Senegal on es pot trobar cacauets i altres fruites. Foto: ARXIU /JORDI PALOU.

Cacauets i raïm

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Odisses.Deessa de Gavà

 

Deessa de Gavà 

Les mines més antigues de Catalunya. Les mines de Gavà. Els homes i les dones del neolític hi van excavar quilòmetres i quilòmetres de túnels amb unes eines del tot rudimentàries, potser perquè tenien ajuda del més enllà. Resulta que fa relativament pocs anys, es va trobar al fons d'un túnel la figura femenina d'una dona, feta al neolític. Aquesta dona és la deessa de les mines de Gavà.

L'hospital del MNAC.

El museu analitza en una exposició la feina de conservació, restauració i autentificació de les obres d'art mostrant les tècniques d'anàlisi i diagnosi.

 

L'espectacular pas de Dijous Sant de Damià Campeny ha estat radiografiat per  saber-ne els materials. 

 

 ‘El violinista', de Gargallo Foto: Q. PUIG.

Relacions de conveniència o la conveniència d’unes relacions. Els encontres entre el cinema, la televisió i la història.

Alerten que hi ha perill que la basílica de Castelló caigui.

Les columnes del campanar de la Basílica de Santa Maria, apuntalades. Foto: lluís serrat.

THOMAS N. BISSON, HISTORIADOR EXPERT EN L'EDAT MEDIEVAL

“El segle XII Catalunya tenia trets d'estat independent”

 

Thomas N. Bisson Foto: JOSEP LOSADA.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(103)

Els Estats Units d'Europa.

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Morella sol·licita la cessió de dos fòssils de dinosaure restaurats.

 

Castell de Morella nevat durant el passat hivern. Foto: EL PUNT AVUI.

80.000 visitants, a la mostra sobre Empúries a Delfos.

Els mites catalans.

Un llibre coordinat per Magí Sunyer i Montserrat Corretger analitza com els símbols i mites del catalanisme es gesten a través de la literatura.

 

 Montserrat Corretger i Magí Sunyer, durant la presentació del llibre a la Llibreria de la Rambla   de Tarragona. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.

“Hi ha colls d'ampolla que ens poden portar a l'extinció”

josé carlos león

Odissees.La central hidroelèctrica de Cabdella

 

La central hidroelèctrica de Cabdella 

La construcció de la central hidroelèctrica de Cabdella, a la Vall Fosca, al Pallars Jussà, al bell mig del Pirineu, va ser una odissea increïble. Milers de persones van venir d'arreu de l'Estat per construir-la i també van connectar llacs a 2.000 metres d'alçada a cop de pic i pala.

Les Bases de Manresa.

Assamblea catalanista a la Casa de la ciutat de Manresa on van ser presentades les Bases de Manresa el 15 d'abril de 1892

 Vicente Moreno Cullell

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(102)

Pere Gil va escriure el 1600 que Catalunya no tenia necessitat d'oli d'altres províncies Foto: ARXIU.

Pere Gil i Estalella: l'economia ‘cathalana' (i 2)

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Vicent Todolí Exdirector de la Tate Modern de Londres.

“Estic en contra de les sucursals de museus”

 

Vicent Todolí va ser director de la Tate Modern de Londres del 2002 al 2010 Foto: EL PUNT AVUI.

Museus sense límits.

El MNAC trinxa la frontera que l'encotillava fins als anys quaranta i el Macba podrà ser amb tota llibertat un centre experimental amb una visió global de l'art.

 

El conseller Ferran Mascarell amb els presidents del MNAC (Miquel Roca) i Macba (Leopoldo  Rodés) Foto: MARTA PÉREZ.

ARQUEOLOGIA. Els dos cranis d'Ullastret són d'ibers del segle III aC.

Les restes, que podrien ser de dos enemics ibers, estan entre les més ben conservades d'Europa.

La campanya ha permès també aprofundir en l'urbanisme del poblat, que era més gran del que es pensava.

 

Els cranis trobats el 1969 Foto: MANEL LLADÓ.

Un dels cranis enclavats, mostrat per una de les tècniques del MAC-Ullastret. Foto: MANUEL LLADÓ

 

El nou director d'Ullastret, Gabriel de Prado Foto: MANEL LLADÓ.

“Els fills expliquem als pares la guerra dels avis”

Arqueologia

A Ullastret practicaven la decapitació ritual.

La descoberta recent de dos cranis travessats per un clau demostren que a Ullastret els ibers feien decapitacions rituals. I no només això, sinó que s'exhibien fixos en un lloc públic com a trofeus de guerra. Aquesta és la teoria a què han arribat els investigadors després de la darrera campanya d'excavacions arqueològiques que s'ha portat a terme, durant els mesos d'agost i setembre, a la ciutat ibèrica del puig de Sant Andreu, a Ullastret, en què s'han tret a la llum set restes cranials humanes. Concretament, són dos d'aquests cranis sencers, travessats per un clau de grans dimensions, que confirmen que els ibers de l'actual zona catalana seguien una tradició d'origen celta descrita per diverses fonts literàries antigues (entre les quals, Diodor de Sicília, Estrabó, Livi i Posidoni).
Segons els arqueòlegs, les noves troballes d'Ullastret estan entre les més ben conservades d'Europa i tenen escassos precedents a Catalunya. A principis del segle XX es va descobrir la primera a Santa Coloma de Gramenet i, posteriorment, dos més al puig de Sant Andreu (el 1969), acompanyades d'una espasa. Des d'aleshores no se n'havien tornat a trobar més. Totes aquestes troballes s'han integrat al fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), en què formaran part d'una col·lecció sense paral·lel a la resta de la península Ibèrica.

Patrimoni. Deu segles de Sant Pere de Galligants.

El monestir centra el nou volum de ‘Quaderns de la Revista de Girona'

 

Sant Pere de Galligants, en una imatge d'arxiu Foto: J. SOLER.

Odisees. Tomba d'Elisenda de Montcada

 

La Tomba d'Elisenda de Montcada

Sovint es parla de gent que té una doble vida, que intenta compaginar dos estils de vida molt diferents. Però hi ha molt poca gent que vulgui portar una doble mort. Aquest és el cas de la reina Elisenda. Elisenda de Montcada va ser reina i també va voler passar a la posteritat com a religiosa. I com ho va fer? A través d'una sepultura molt especial. La sepultura protagonista d'aquest programa d'Odissees.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(101)

 

El geògraf Josep Iglésies va recuperar l'obra de Pere Gil. Foto: ARXIU.

Pere Gil Estalella: l'economia ‘cathalana' (1)

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca