Toni Tortajada presentarà l'any que ve '300', que recuperarà l'esperit d''Històries de Catalunya'
ALBERT CASTELLVÍ ROCA
ESPERANT
EL REI La reunió entre Francesc Cambó i Alfons XIII, que es va rodar
ahir al Palau Moja de Barcelona, és un dels episodis que TV3 recrearà a
300. P. TORDERA
TV3 ja treballa en el seu projecte per commemorar el tercer
centenari del 1714. Ho farà, però, amb un programa que no parlarà ni de
la Guerra de Successió ni de l'Onze de Setembre d'aquell any, sinó que
es fixarà en tot el que ha passat des de llavors i que ha contribuït a
dur-nos fins aquí. Des de finals d'abril, el canal públic roda 300
, un format que s'estrenarà l'any que ve -encara no s'ha decidit
exactament en quin moment- i que, presentat per Toni Tortajada,
recuperarà l'esperit del seu programa més recordat, Històries de Catalunya , emès amb gran èxit fa una dècada.
Igual que aquell espai, 300 combinarà ingredients de documental amb reconstruccions ficcionades d'episodis històrics, que han de servir per "donar força als personatges" de què s'està parlant i "ajudar l'espectador" a entrar en la història i imaginar-se-la amb més precisió, segons explica Joan Gallifa, que dirigeix l'espai al costat de Tortajada. El fil conductor, però, seran les paraules del presentador, que viatjarà pel territori català, situarà el públic en el moment històric en què es produeixi cadascun dels fets narrats i hi posarà el context.
Però a diferència del que passava a Històries de Catalunya , Tortajada no estarà sol, sinó que s'envoltarà d'un equip de sis experts -majoritàriament historiadors, coordinats pel catedràtic d'història contemporània de la UAB Borja de Riquer- que permetran, segons el presentador, que la narració sigui "més coral" i que els capítols incloguin elements de "reflexió", més enllà del vessant d'entreteniment que potenciava el format anterior.
A més d'aquestes veus, que apareixeran de manera regular en tots els capítols, a cada lloc que visiti Tortajada l'acompanyarà alguna persona que, bé perquè hi tingui alguna vinculació directa o bé per la seva feina com a arxiver o cronista local, pugui aportar més detalls sobre el fet concret que s'estigui tractant.
Capítols temàtics
El cap de Nous Formats i Documentals de TV3, Miquel Garcia, explica que el programa parteix d'una tesi sorprenent: "Veient tot el que ha passat, la lògica diu que Catalunya no hauria d'existir". 300 , doncs, mirarà d'esbrinar com és que, malgrat tot, aquest raonament no s'ha complert, i com pot ser, per exemple, que malgrat els repetits intents per esborrar el català del mapa, la llengua continuï ben viva.
En aquest sentit, Gallifa posa un exemple molt revelador: el 1700, a Irlanda hi havia uns quatre milions de parlants de gaèlic -més dels que tenia aquí el català-, però tot i que ells fa gairebé 100 anys que tenen estat propi i que practiquen la immersió lingüística, avui queden tot just unes 90.000 persones que utilitzen el gaèlic de manera habitual, mentre que el català té ara uns 10 milions de parlants.
Aquesta contradicció serveix de punt de partida per a un dels sis capítols -de 50 minuts cadascun- de què constarà el programa, el dedicat a la llengua. I és que 300 no s'estructurarà de manera cronològica, sinó que cada episodi se centrarà en un tema concret: a més de la llengua, es parlarà de la demografia, l'economia, la violència, la identitat i la política. Cada programa, explica el presentador, arrencarà amb "un exercici de comparació entre el que està passant aquí i un referent europeu", ja sigui perquè les situacions "s'assemblen" o perquè "són totalment diferents", com passa amb Irlanda en el cas de la llengua.
A partir d'aquest plantejament inicial, l'equip del programa ha seleccionat, per a cada matèria, quatre o cinc episodis concrets -aquests sí, ordenats cronològicament- que els permetran explicar com ha evolucionat la societat catalana des del 1714 en cadascun dels àmbits. En general s'ha optat per històries poc conegudes, però que ajudin a retratar sobretot la vida quotidiana dels catalans de cada època. Com diu Garcia, el programa es fixa especialment en la "història en minúscules". "Volem explicar la macrohistòria a partir de les microhistòries", afegeix.
Tortajada remarca que el programa vol ser "molt rigorós", i que el seu objectiu és parlar "d'història, no de política". Tot i així, en el rerefons dels successos tractats hi haurà sovint els problemes derivats de l'encaix de Catalunya a Espanya i les múltiples crisis que ha viscut -i superat- el país durant els últims tres segles, de manera que el programa ajudarà a "il·luminar" dos aspectes de "molta actualitat". Com diu el presentador, "els temes ressonen des de fa 300 anys".
Igual que aquell espai, 300 combinarà ingredients de documental amb reconstruccions ficcionades d'episodis històrics, que han de servir per "donar força als personatges" de què s'està parlant i "ajudar l'espectador" a entrar en la història i imaginar-se-la amb més precisió, segons explica Joan Gallifa, que dirigeix l'espai al costat de Tortajada. El fil conductor, però, seran les paraules del presentador, que viatjarà pel territori català, situarà el públic en el moment històric en què es produeixi cadascun dels fets narrats i hi posarà el context.
Però a diferència del que passava a Històries de Catalunya , Tortajada no estarà sol, sinó que s'envoltarà d'un equip de sis experts -majoritàriament historiadors, coordinats pel catedràtic d'història contemporània de la UAB Borja de Riquer- que permetran, segons el presentador, que la narració sigui "més coral" i que els capítols incloguin elements de "reflexió", més enllà del vessant d'entreteniment que potenciava el format anterior.
A més d'aquestes veus, que apareixeran de manera regular en tots els capítols, a cada lloc que visiti Tortajada l'acompanyarà alguna persona que, bé perquè hi tingui alguna vinculació directa o bé per la seva feina com a arxiver o cronista local, pugui aportar més detalls sobre el fet concret que s'estigui tractant.
Capítols temàtics
El cap de Nous Formats i Documentals de TV3, Miquel Garcia, explica que el programa parteix d'una tesi sorprenent: "Veient tot el que ha passat, la lògica diu que Catalunya no hauria d'existir". 300 , doncs, mirarà d'esbrinar com és que, malgrat tot, aquest raonament no s'ha complert, i com pot ser, per exemple, que malgrat els repetits intents per esborrar el català del mapa, la llengua continuï ben viva.
En aquest sentit, Gallifa posa un exemple molt revelador: el 1700, a Irlanda hi havia uns quatre milions de parlants de gaèlic -més dels que tenia aquí el català-, però tot i que ells fa gairebé 100 anys que tenen estat propi i que practiquen la immersió lingüística, avui queden tot just unes 90.000 persones que utilitzen el gaèlic de manera habitual, mentre que el català té ara uns 10 milions de parlants.
Aquesta contradicció serveix de punt de partida per a un dels sis capítols -de 50 minuts cadascun- de què constarà el programa, el dedicat a la llengua. I és que 300 no s'estructurarà de manera cronològica, sinó que cada episodi se centrarà en un tema concret: a més de la llengua, es parlarà de la demografia, l'economia, la violència, la identitat i la política. Cada programa, explica el presentador, arrencarà amb "un exercici de comparació entre el que està passant aquí i un referent europeu", ja sigui perquè les situacions "s'assemblen" o perquè "són totalment diferents", com passa amb Irlanda en el cas de la llengua.
A partir d'aquest plantejament inicial, l'equip del programa ha seleccionat, per a cada matèria, quatre o cinc episodis concrets -aquests sí, ordenats cronològicament- que els permetran explicar com ha evolucionat la societat catalana des del 1714 en cadascun dels àmbits. En general s'ha optat per històries poc conegudes, però que ajudin a retratar sobretot la vida quotidiana dels catalans de cada època. Com diu Garcia, el programa es fixa especialment en la "història en minúscules". "Volem explicar la macrohistòria a partir de les microhistòries", afegeix.
Tortajada remarca que el programa vol ser "molt rigorós", i que el seu objectiu és parlar "d'història, no de política". Tot i així, en el rerefons dels successos tractats hi haurà sovint els problemes derivats de l'encaix de Catalunya a Espanya i les múltiples crisis que ha viscut -i superat- el país durant els últims tres segles, de manera que el programa ajudarà a "il·luminar" dos aspectes de "molta actualitat". Com diu el presentador, "els temes ressonen des de fa 300 anys".
.jpg)
.jpg)
