Inici de la dictadura. De penals a cau del terror

La fidelitat a la República es va convertir en un delicte: el de “rebel·lió militar”. L'objectiu de les presons de Franco era doblegar i transformar els vençuts

Maite Piulachs

Inici de la dictadura.La redempció de penes pel treball i l'explotació

Els guanyadors de la Guerra Civil van derogar, el 22 de novembre del 1936, totes les novetats que la República havia introduït en matèria penitenciaria als penals espanyols, i es va restablir el reglament aprovat el 14 de novembre del 1930. Victoria Kent, directora general de presons l'any 1931, havia fixat reformes molt avançades per a l'època, amb un grau més alt d'humanisme i professionalització dels funcionaris dels penals. Va ser Kent qui va suprimir el cos de capellans a les presons, però amb Franco van tornar-hi. Per alguns, els capellans es van convertir en amos i senyors de les presons franquistes. “En els nostres organismes penitenciaris ha presidit: la serietat d'un banc, la disciplina d'un quarter i la caritat d'un convent”, deien com a lema els governants de l'època.

Inici de la dictadura.Una multa de 5.000 pessetes a Pompeu Fabra

Un de tants casos que exemplifica l'espiral delirant punitiva que va aplicar el franquisme mitjançant aquesta jurisdicció és el de Pompeu Fabra i Josep Queralt. El 30 de gener del 1940, el tribunal provincial de responsabilitats polítiques de Barcelona els va obrir un expedient –el 2223– com a sospitosos de filiació catalanista. La documentació del cas està farcida de testimonis de càrrec –com ara falangistes o policies– que corroboren aquestes acusacions. De Queralt, per exemple, un membre de la FET revela les seves vinculacions amb la Lliga, la creença vaporosa que va participar en la preparació d'atemptats juntament amb els germans Badia o en els fets de Prats de Molló o la seva tasca com a director d'Edicions Proa, “de tendències comunistes separatistes”, entre molts altres episodis considerats subversius

Inici de la dictadura.La reprimenda com a norma

La llei de responsabilitats polítiques va ser l'instrument legal capital que va utilitzar el règim franquista per passar comptes amb els vençuts durant el període de postguerra

Francesc Espiga 

Inici de l dictadura ,El Camp de la Bóta, destí dels afusellats

Algunes de les execucions sumaríssimes que va fer el nou ordre que s'imposava a Espanya van tenir lloc a la mateixa població on es detenien els republicans. Sobretot durant els primers anys de l'inici de l'ocupació del Principat, i quan encara les tropes feixistes no havien pres tot el territori, alguns afusellaments eren autèntics assassinats que es feien sense cap mena de garantia processal. Posteriorment, ja acabada la guerra a Catalunya, el règim intentarà donar una patina de legitimitat jurídica als consells de guerra exprés que porten a la mort milers de persones.

El Camp de la Bóta, presidit per la construcció coneguda com el castellet. Foto: 

ARXIU MUNICIPAL DE SANT ADRIÀ DE BESÒS.

Inici de la dictadura. Un minut de treva als vençuts

Els franquistes van actuar amb un clar esperit de revenja: milers d'afusellats i presoners vivint o treballant en condicions infrahumanes en són testimoni

Andreu Mas 

 

Presoners reconstruint un pont a les comarques gironines.

Inici de la dictadura.El dia que José Antonio es va fer ‘present' al Palau

La imatge que il·lustra aquestes línies ho diu tot. Uns cortinatges foscos, amb la funció de taló de fons, com una armadura, cobreixen el característic trencadís multicolor de l'escenari del Palau de la Música Catalana. La llum del modernisme escalfada per l'aire marcial i tètric d'un acte feixista presidit pel lema asfixiant de “José Antonio Primo de Rivera. ¡Presente!”. Això era la Falange, això va ser la Falange al llarg dels quaranta anys de dictadura (la fotografia és del 1969!); exaltació feixista damunt de les mateixes fustes que havien servit per sublimar la cultura.

 

Celebració falangista al Palau de la Música el 29 d'octubre de 1963 Foto: EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. / PÉREZ DE ROZAS.

Inici de la dictadura.Falangistes, la mirada delatora.

Eren els ulls indiscrets del règim. Milers d'ulls i d'orelles arreu del país per controlar una població sotmesa, sempre a punt de denunciar el roig, el díscol, el desafecte

 Jordi Pañella

 

 

Inicia de la dictadura. Del catalanisme militant als braços de la dictadura

Ferran Valls i Taberner (Barcelona, 1888-1942) és un dels màxims exponents dels franquistes catalans, i mostra també de l'evolució d'alguns vells catalanistes progressivament crítics amb la República que es van llançar als braços de la dictadura.

 

Ferran Valls i Taberner

L'inici de la dictadura. Els catalans de Franco

Mentre els franquistes anaven ocupant territori, molts catalans van començar a prendre posicions i a utilitzar el seu full de serveis per ocupar càrrecs en el nou règim que sorgiria.

Carles Santacana

                         
El periodista Carles Sentis


                                                                         

Carles Sentís i Martí de Riquer a Barcelona, on van entrar amb les tropes de Franco


                                                                       

José María Marcet, alcalde de Sabadell en un acte d'homenatge a les víctimes franquistes.

 Josep Maria Fontana, amb d'altres falangistes

 

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(163)

Lituans a ultramort

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

L'empresa catalana Ultramagic ha anat fabricant í venent globus per tot el món. Foto: ARXIU.

L'inici de la dictadura Una gravíssima fugida de talents

La desfeta republicana va comportar que les ments més qualificades i talentoses del país, en nombroses disciplines, marxessin a continuar la seva feina a l'exterior

Germà Capdevila

Cristià Aiguadé, de visita a Barcelona Foto: GIMÉNEZ CABALLERO / ARXIU.


                                                     

Ruta cap a l’exili pel coll de Belitres, l’any 1939 Foto: GIMÉNEZ CABALLERO / ARXIU.

L'inici de la dictadura La desfilada de la vergonya

El 21 de febrer de 1939 Barcelona acull una exhibició militar i feixista de Franco: una demostració de força, amb tots els cossos de l'exèrcit, pels carrers de la ciutat vençuda

Anna Ballbona 

                             Desfilada de tropes franquistes.

 
                          Soldats fent la salutació feixista.

                                            

Exhibició de carros de combat pels carrers de Barcelona, el 21 de febrer de 1939 Foto: Autor desconegut / Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB).

L'inici del la dictadura.La Maternitat d'Elna, una ajuda humanitària suïssa

Elisabeth Eidenbenz –una mestra que va esdevenir infermera del Secours Suisse aux Enfants als 24 anys per ajudar la població infantil durant la guerra a l'Estat espanyol– va crear a la població rossellonesa d'Elna una maternitat per a les dones internades als camps de refugiats.

 Grup de mares refugiades, amb els nadons i els seus altres fills, a les escales de la Maternitat d'Elna Foto: ARXIU.

L'inici de la dictadura Entre solidaritat i menyspreu.

A la Catalunya del Nord el nombre de refugiats republicans va superar el d'habitants. La població va rebre amb por aquella onada i va criticar el govern pels camps d'internament

Aleix Renyè 

L'inici de la dictadura La fugida dels escriptors

Un funcionari de la Generalitat, Miquel Joseph, va organitzar la sortida dels intel·lectuals de la Institució de les Lletres i va facilitar-los les primeres setmanes de refugiats a França

Anna Ballbona 

Un dels camions del Servei de Biblioteques al Front Foto: ARXIU.

 

 

 
Un grup d'escriptors embarcat en el vaixell Florida, cap a Buenos Aires, el desembre de 1939. El segon i quart per l'esquerra, Benguerel i Oliver, respectivament. Foto: ARXIU.

                 Un grup d'escriptors a Roissy-en-Brie, l'octubre de 1939. D'esquerra a dreta, Magí Murià, Obiols, Rodoreda, J. Murià, Mercè Casals, Bartra, A.Murià i A.Romaní Foto: ARXIU. 

L'inici de la dictadura Quan la memòria no s'exilia

Bladé i Desumvila és un testimoni d'excepció dels primers temps d'exili: la situació precària a França i la vida dels intel·lectuals a Montpeller, una ciutat que deixarà per anar a Mèxic

Anna Ballbona

Pares i fill: Cinta Font, Artur Bladé i Font, i l'escriptor Artur Bladé i Desumvila, en una imatge del 1942, a França Foto: ARXIU FAMÍLIA BLADÉ I FONT.

 Pare i fill, a Mèxic Foto: ARXIU FAMÍLIA BLADÉ I FONT.

Artur Bladé i Font, de 82 anys, a casa seva, a Barcelona Foto: JUANMA RAMOS.

L'inici de la dictadura Tancats entre filferros a la platja

França no havia previst cap equipament per rebre els prop de 500.000 refugiats que hi van entrar el febrer del 1939 i la major part van quedar aparcats als camps de concentració del Rosselló

Esteve Carrera

El mapa dels camps de refugiats a l'estat francès

Inici de la dictadura.La duresa de la fugida explicada per protagonistes

“Fent la mateixa vida. Fa un vent tan fort que teníem uns cigrons per coure i no ens ha sigut possible. El pa va allargant cada dia.” Aquest testimoni, recollit per la historiadora i arxivera Dolors Grau, és el del fuster Emili Cantal (Llagostera, 1900-1984), un dels centenars de milers d'expatriats que van viure duresa de l'èxode. 

 Joaquim Aleixandri

Emili Blanch

Nou Numero de la Revista Lligams

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(162)

Donasses (i 2)

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Lourdes Beneria és una economista nascuda a la Vall de Boí l'any 1937. Foto: ARXIU.

L'inici de la dictadura Camí d'un exili dur i tortuós

El mes de febrer va marcar un canvi de ritme i d'intensitat en l'èxode de ciutadans cap a l'altra banda de la frontera, en una fugida massiva i caòtica de mig milió de persones

Carles Ribera 

El desastre va ser humà i físic, però també social

En el balanç de les pèrdues que va comportar la derrota del bàndol republicà en la Guerra Civil espanyola, no podem només imputar-hi les humanes, les demogràfiques o les físiques (els edificis, les fàbriques, les infraestructures...). La derrota del 1939 va comportar en el cas de Catalunya un seguit rellevant de fets socials i culturals, d'arrel política, que no van succeir en altres territoris de l'Estat.

L'inici de la dictadura Un país devastat i anorrea.

Catalunya era el 1939 un país en runes. Les ciutats més importants havien estat arrasades i el Principat no disposava de capital humà ni de força industrial per a la reconstrucció

Andreu Mas 

 El cost de la guerra: pèrdues materials Foto: n BIBLIOTECA NACIONAL / SAM PALAMÓS.

 El cost de la guerra: pèrdues humanes Foto: n BIBLIOTECA NACIONAL / SAM PALAMÓS.

Setanta-cinc anys després encara hi ha restes

Han passat 75 anys des que el conflicte armat a l'Estat espanyol va arribar a la fi però encara avui salpebra l'actualitat alguna informació relacionada amb la troballa de material bèl·lic que es va fer servir durant el conflicte intern a la pell de brau. I no es tracta de casos aïllats, sinó de situacions recurrents. En els darrers cinc anys, els mitjans de comunicació s'han fet ressò de les troballes, que han tingut lloc a Catalunya però també a la resta del territori de l'Estat.

 Bomba de mà trobada a Olot en el terrat d'una casa del barri vell de la capital de la Garrotxa. Foto: RAMON ESTEBAN.

L'inici de la dictadura Bombes sense bombardejos

Tot i que no hi ha una xifra oficial de víctimes per accidents de postguerra, es calcula que un 1 per mil de la població del Principat podria haver perdut la vida per aquest motiu

Andreu Mas

L'inici de la dictadura Els danys materials de la guerra

Pobles i ciutats, ponts, ports, vies de trens, centrals elèctriques, fàbriques i carreteres van quedar destrossats tant per la lluita en els fronts de batalla com pels bombardejos

Oriol Dueñas Iturbe

 La planta electroúímica de Flix, reconvertida en indústria de guerra. Arxiu Municipal de Flix
 

L'inici de la dictadura. Podria ser el teu avi

Grau i Viader és un dels pocs testimonis escrits sobre el terror als camps de concentració franquistes, que van durar fins al 1947. Hi van passar prop de mig milió de persones

Anna Ballbona 

 
Francesc Grau i Viader, quan era a la presó a San Roque, el 1940. Foto: Arxiu família Grau.

 

 Grau i Viader, el primer per l'esquerra, ajagut, amb altres companys, a la presó de San Roque, 
 el 1940

 Grau i Viader, en una imatge presumiblement de quan feia el servei militar Foto: Arxiu família Grau.

 Unes maniobres durant la Guerra Civil, en el front on estava destacat Grau i Viader Foto: Arxiu família Grau.