Sense ficció.Barcelona 1962. L'ombra dels Creix

Barcelona 1962. L'ombra dels Creix

"Sense ficció" presenta el retrat d'una generació, la que encarnen els estudiants que, l'any 1962, tenen uns ideals democràtics que no casen amb la dictadura de Franco. A partir del moviment estudiantil originat en solidaritat amb els miners asturians que, llavors, estaven en vaga, el documental escolta el testimoni dels estudiants, que parlen de la repressió a la qual van ser sotmesos, i sobre els quals plana l'ombra sinistra dels seus torturadors: els germans Creix.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (189)

De la dictadura a la democràcia

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 Borges, que va néixer el 1896, va continuar creixent tot i la dictadura. Foto: ARXIU.

Biografia d'un quadre.

Còmic/Xavier Roca

Barcelona, Any Zero

Soldats fent la salutació feixista, durant la desfilada de la victòria. 

300 Capitol 5: L' economia

Durant els últims tres segles Catalunya ha passat de ser un país agrícola i comercial a ser una potència industrial. I aquesta transformació no ha estat senzilla per a un país que mai no ha tingut ni matèries primeres ni recursos energètics. A més, aquesta transformació econòmica, tan diferent de la situació d'altres regions espanyoles, sovint no ha estat entesa ni atesa en les polítiques econòmiques dels governs espanyols. En aquest episodi de la sèrie "300" repassarem aquesta transformació que ha situat Catalunya com una de les grans regions productives d'Europa.

La primera història d'aquest episodi ens porta a Cabra del Camp, a l'Alt Camp, poc després del final de la Guerra de Successió. Els geògrafs reials recorren les propietats per fixar l'import d'un nou impost, el cadastre. Però els pagesos sovint els enreden.

La segona història explica les peripècies de Carles Ardit, que a principis del segle XIX recorre els centres tèxtils europeus fent d'espia industrial a sou de la Cambra de Comerç de Barcelona.

A continuació, el programa es trasllada a Tremp per veure com es construeix la primera gran presa hidroelèctrica de Catalunya, gràcies a l'empenta de F.S. Pearson i de Carles Montanyès.

Aquesta industrialització va convertir Catalunya en un dels centres productius més importants d'Europa. Semblant a Milà, si no fos que Milà té alguna cosa més: poder polític i capacitat d'influir en les polítiques governamentals.

L'episodi acaba amb el primer cotxe que es va construir a Catalunya. Era el 1890 i anava a deu per hora. Va ser un gran fracàs comercial, però va inaugurar una indústria que s'ha convertit en un element central de la productivitat catalana des de fa cinquanta anys.

Uns escenaris de videojoc

Alumnes de l'escola FX Animation treballen en els decorats digitals de la pel·lícula ‘Barcelona 1714'

 

Imatge d'una escena del film ‘Barcelona 1714' després d'haver incorporat les imatges en 3D Foto: FXA.

Una eina d'excepció

Les plebiscitàries són unes eleccions convencionals plantejades i llegides de manera que permetin dirimir una qüestió encallada

Utilitzades en cas extrem, els partits hi concorren amb un mateix i únic tema en el programa

Les eleccions municipals del 1931 van tenir un caràcter plebiscitari que de primer no s'havia proposat

 

 

 Les eleccions municipals de 1931 van tenir una interpretació plebiscitària, que va portar a la proclamació de la República Foto: ARXIU.

El TC de Felip V

Noves investigacions posen en relleu el Tribunal de Contrafaccions, un organisme d'arbitratge entre la corona i Catalunya avançat al seu temps a tot Europa

El rei Felip V va cedir el 1702 a les Corts, per poder consolidar-se en el tron, una institució que va liquidar el decret de Nova Planta fins al punt d'eliminar-lo dels arxius

 

 Un dels casos del Tribunal de Contrafaccions

 

Cas instat al Tribunal de Contrafaccions

 

Càmeres enfocant el 1714

 Marc Martínez, protagonista de 'Born' Foto: KABOGA.                              

Desig de filmar la intrahistòria.

Claudio Zulian comença a rodar ‘Born' inspirant-se en la recerca de Garcia Espuche sobre la Barcelona del XVIII

Claudio Zulian, en una exposició seva de fa un any al Bòlit de Girona Foto: MANEL LLADÓ.

‘Born' retrata la vida quotidiana del 1700

El rodatge de ‘Born' va permetre veure ahir personatges vestits com els barcelonins del 1714 Foto: PERE FRANCESCH / ACN.

Mirada íntima al 1714

El web d'El Punt Avui ofereix avui en exclusiva el tràiler de ‘Born', film de Claudio Zulian que retrata la intimitat de tres barcelonins de principis del segle XVIII

 

 Josep Julien (a la dreta, amb perruca fosca) interpreta Vicenç, un ric adroguer Foto: ACTEON.

 Vicky Luengo és Marianna, una dona vídua, germana de Bonaventura, que es troba en una situació econòmica precària Foto: ACTEON.

 Marc Martínez interpreta el calderer Bonaventura, germà de Marianna i home aficionat al joc, com molts barcelonins a l'època Foto: ACTEON.

 

Francesc Orella. ENTREVISTA , actor de ‘Lasa y Zabala'. BERNAT SALVÀ

“La realitat supera la ficció i li posa cireretes”

 Francesc Orella caracteritzat del general Galindo Foto: ABRA PRODUCCIONES.

 LASA Y ZABALA - Tráiler en HD

 http://youtu.be/7dabcgnuRP4

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (188)

Les empreses del 36

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 El cartell Feu tancs, tancs, tancs... de Martí Bas

300 Capitol 4: La violència.

Avui els catalans tenen una imatge pacífica i entenimentada. Però, durant els últims tres segles, Catalunya ha viscut la majoria d'anys sota la violència, de vegades amb episodis brutals. Fins al punt que la fama de violents dels catalans va traspassar fronteres. En aquest episodi de la sèrie "300" explorem per què aquest país ha viscut tants anys sota la violència i què hem fet o què no hem fet per aturar-la. Després de la guerra de Successió, i durant molts anys, la presència de l'exèrcit a les ciutats catalanes va ser font de conflictes. I, més encara, a partir del moment en què, trencant la tradició, les autoritats militars van implantar les quintes obligatòries pels joves catalans. La campana Honorata de la catedral de Barcelona va ser la protagonista de la primera gran revolta contra les quintes. Les grans revoltes urbanes van ser les protagonistes al segle XIX. La nova classe obrera -sense canals de participació democràtica-, les guerres carlines i la repressió encarregada a l'exèrcit van fer un còctel literalment explosiu. Vegeu, si no, la bullanga de 1835, que va acabar amb el cadàver del general encarregat de reprimir la revolta arrossegat pels carrers de Barcelona. Els enfrontaments violents entre obrers i patrons van continuar durant molts anys. A principis del segle XX, davant l'empenta del moviment anarquista, alguns empresaris van decidir exercir la repressió pel seu compte. Són els anys del pistolerisme. El clima d'hostilitats i la manca de representació de la classe obrera van continuar fins a l'esclat de la Guerra Civil, que alguns van utilitzar per passar comptes amb el passat. Durant els primers mesos de guerra, a la rereguarda van morir assassinades unes 4.000 persones. L'any següent, en plena guerra, la Generalitat encarrega al jutge Bertran de Quintana que obri les fosses i investigui els autors dels crims.

Investigaran el poblat de Santa Creu de Rodes

Cultura i la Fundació Albert Tomàs i Bassols firmen un conveni

 

 

El poblat de Santa Creus de Rodes, situat a tocar del monestir de Sant Pere Foto: EL PUNT AVUI.

Molí vell i Moli nou de Calabuig.

                                  Moli nou de Calabuig 

 

                            Moli nou de Calabuig

 

                            Moli nou de Calabuig

                              Molí vell de Calabuig

                                        Resclosa 

 

Moli nou de Calabuig

Molí vell de Calabuig

Terra, aigua ,vent i cereals. 

El molins

  

Visita del general Franco l'any 1960 a Figueres i a Perelada.

Figueres Antic


NO-DO 8:05´

LA GALERIA

Entendre el passat per poder imaginar el futur

 

Yuval Noah Harari. lectures del futur , Doctor en història, israelià. valèria gaillard

“No hem sabut traduir el poder en felicitat”

 

         L'historiador Yuval Noah Harari
         Foto: FA UNS DIES A BARCELONA ORIOL DURAN.

Visita de Franco 1970 a Roses - Perelada

Aquestes fotografies de la visita del General  Franco a Roses  i Perelada  l'any 1970 van ser  realitzades pel foto-periodista per Narcís Sans Prats. 

Ressenya de la visita  per Jordi Torres 

RosesAntic