De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (194)

Carrer Keynes 

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 

 John Maynard Keynes és un dels economistes britànics més coneguts de tots els temps. Foto: ARXIU.

La Draga de Banyoles és el primer campus arqueològic de Catalunya

Un conveni el converteix en campus de la Universitat Autònoma de Barcelona

S'hi faran pràctiques de camp, i també al Museu Arqueològic

 

Un claustre completament fals.Maria Palau

El segon informe que encarrega la Generalitat per determinar si la galeria de Palamós és romànica no deixa marge per continuar especulant

 

 

 

Damià Mateu, de La Hispano Suiza al ‘Brusi' Xavuer Castillón

Demà es presenta al castell de Peralada la biografia de l'empresari, nascut ara fa 150 anys

 

 Damià Mateu, amb Alfons XIII, a Montserrat (1929) Foto: ARXIU PALAU PERALADA.

 

 

 Una acció de La Hispano Suiza que reprodueix un quadre de Ramon Casas Foto: ARXIU PALAU PERALADA.

Un monument per no oblidar la presó de dones de les Corts

SÍLVIA MARIMON Barcelona

Una imatge de la presó de dones de les Corts en temps de Franco.

 

Entre el 1939 i el 1955, a l’avinguda de la Diagonal, on ara hi ha El Corte Inglés de les Corts, van ser empresonades més de 5.000 dones, algunes amb els seus fills. Onze preses polítiques van ser afusellades i centenars van ser explotades treballant en benefici de l’orde religiós que regia la institució penitenciària, les Filles de la Caritat. Però l’espai on àvies, mares i fills van patir la repressió franquista és avui pràcticament invisible. Només una placa, instal·lada el 2009 a la paret del centre comercial, recorda que allà hi va haver una presó. “No fa, però, cap referència ni a la repressió ni a la dictadura, ni diu res de les dones que van ser executades. És una placa asèptica i ahistòrica”, assegura l’historiador Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (UB). Guixé vol reivindicar-ne la memòria. 

Des del 2007 l’Observatori, el Centre de Recerca Polis de la UB i l’Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (ACME) batallen per fer més visible la Presó de Dones de les Corts, oculta durant prop de 60 anys. Els dos últims anys han treballat amb entitats locals i veïnals perquè al lloc on hi havia la presó es creï un monument. Dimarts van mostrar al públic cinc monòlits amb set propostes artístiques d’alumnes del màster de disseny urbà de la UB. En paral·lel, s’han celebrat unes jornades internacionals per debatre sobre com amb l’art es pot reivindicar la memòria col·lectiva i dignificar les víctimes. A les jornades hi han assistit artistes d’arreu del món, historiadors i familiars d’ex-preses. 

A les cel·les de la presó de les Corts, durant els primers anys del franquisme, les condicions eren infrahumanes. Entre el 29 de gener del 1939 i el 6 d’octubre d’aquell mateix any, en un edifici concebut per allotjar unes 150 persones, hi van ingressar 3.267 dones. Sovint hi van tancar diverses generacions d’una mateixa família. El 1939 va ser empresonada amb la seva mare i la seva àvia, de 87 anys, la Trinidad Gallego. “Volien desfer les cases de tots aquells que havien pensat diferent. Per això, a la presó, hi havia famílies senceres”, explicava Gallego. Entre les empresonades hi havia telefonistes, empleades de ferrocarrils, funcionàries, infermeres, locutores, fotògrafes, metges... 

Afusellada per ser infermera

El projecte que vol rescatar de l’oblit la presó de les Corts també ha impulsat la web www.presodelescorts.org. Entre altres coses recull el testimoni de les recluses, documents de la presó i detalls dels consells de guerra que van acabar amb la vida d’onze dones. 

És el cas de Clara Claramunt, a qui van matar el 2 de març del 1939, al Camp de la Bota, perquè era una perillosíssima “ Gran propagandista de las ideas rojo-separatistas. Militante de la Esquerra y de Estat Català. Autora de infinidad de denuncias a personas de derecha. [...] Persona peligrosísima y nefasta para el G.M.N. [Glorioso Movimiento Nacional ]”, deia el consell de guerra. Una altra afusellada va ser la infermera Eugenia González. El seu delicte: ser infermera de la rereguarda. Una de les úniques proves, el fosc testimoni d’una monja que assegurava que havia treballat amb ella.

 

 

Només una placa a El Corte Inglés recorda el presidi

Només una placa a El Corte Inglés recorda el presidi

 

El desmantellament de l'imperi.Xavier Díez

Josep Fontana Historiador, autor de ‘La formació d’una identitat. Una història de Catalunya’

“És sorprenent la persistència de voler viure com a catalans”

 

 

Durruti ( Vídeo i 3) Buenaventura Durruti 1936

Buenaventura Durruti (video 2) Enterrament

Buenaventura Durrut ,Anarquista. (vídeo 1)

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (193)

Economistes catalans a Munic

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 

 Interior de la Biblioteca Nacional de Baviera, situada a Munic. Foto: ARXIU.

Barcelona 1714 Els gravats de la guerra de Successió

                                                 

Barcelona 1705. Autor desconegut. Aiguafort | AHCB

Francesc Via, 1677. Aiguafort Festa dels argenters AHCB

Més de 5.000 anys d'història ininterrompuda Teresa Márquez

La restauració de tombes medievals a Vilassar de Dalt, primer pas per donar valor a un espai únic

 

La cultura anarcosindicalista a l'exili. Ferran Aisa

Born

 

La 'peli' del Born

Un 1714 de películas

 

Born' : 1714 'à la Rossellini'

http://www.acteon.es/contenido.php?l=ca

El fora de camp de 1714

 

Vicenç Duran (Josep Julien) assaja una dansa amb la seva dona en una escena d'aquesta pel·lícula Foto: ACTEON.

Entevista a Josep Fontana

http://ondemand.diariara.ondemand.flumotion.com/diariara/ondemand/audio/mp3/high/ARAVID20141112_0018-0.mp3

Audio de l'entrevista de Josep Fontana

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (192)

La segona globalització

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Plataforma Casablanca de Repsol, una companyia que té el seu origen a Campsa i Cepsa. Foto: ARXIU/EP.

"Cu-cut ! (1902-1912). Sàtira política en temps trasbalsats"

 Exposició itinerant iniciada i  produïda a l'Ajuntament de Barcelona que ara arriba a la Biblioteca Pública "Jaume Vicens Vives" de Roses 

 D'aquesta exposició disposem un magnífic llibre editat per efadós 

No som tan lluny Joan Tort

Els Vilars busca l'origen

La fortalesa per descobrir Foto: I ENCARA AMB MOLTA FEINA PER ENDAVANT PER POTENCIAR-LA ARXIU.

història ferran aisa

Crònica acurada de la batalla de l'Ebre

 

Bienve Moya. entrevista , antropòleg i folklorista. Jordi Llavina

“A part del Barça, l'únic que mou masses en aquest país és la festa”

Zweing en el món d' ahir

Raonaments i desqualificacions Josep Fontana

 

Raonaments i desqualificacions / ARIANNE FABER

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (191)

Pantalles i parcs

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 Les pernoctacions turístiques han fet un salt espectacular els darrers trenta anys. Foto: ALBERT SALAMÉ.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (190)

Empresa pública en democràcia

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 FGC va ser un dels primers consorcis de la democràcia. Foto: ARXIU.

 

Capítol 6: La llengua

 http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/5334311

Antoni Tortajada ens explica diverses històries quotidianes que ens permeten veure què ha passat amb la llengua d'aquest país els últims tres-cents anys. La pregunta que es fa és: com és que tres-cents anys després encara parlem català?

Després del 1714, la nova administració espanyola va engegar un projecte per unificar tot el territori amb una sola llengua, el castellà. Però a la Catalunya de llavors pràcticament només es parlava català. El 1786, el jutge Francisco de Zamora va recórrer tot Catalunya amb un encàrrec del rei Carles III: esbrinar si les mesures que s'havien dictat per aconseguir aquell objectiu havien fet efecte o no.

A mitjans del segle XIX, la llengua del país estava canviant. Les classes benestants havien assumit el castellà com a llengua habitual i la imposició del castellà a les escoles es començava a notar. Vegeu si no el diari que va deixar escrit Ramon Argullol, un viticultor manresà, en què ens explica les peripècies per conquistar el cor d'una joveneta trenta anys més jove.

En aquesta mateixa època, el gaèlic irlandès, que fins aleshores era la llengua majoritària a Irlanda, va començar a desaparèixer. Fins al punt que a principis del segle XX, quan Irlanda es va convertir en un estat independent, la llengua irlandesa pràcticament havia desaparegut.

A Catalunya podia passar el mateix. Però aleshores un grup d'intel·lectuals va proposar-se recuperar la llengua literària catalana. I l'any 1859 van organitzar els primers Jocs Florals recuperats.

Les dues dictadures del segle XX van reprendre el projecte unificador d'una manera violenta. Però l'autèntic canvi lingüístic va venir dels grans moviments migratoris del segle. Molts d'aquells nouvinguts van impulsar un nou canvi històric. A Santa Coloma de Gramenet, la ciutat més castellanoparlant del país, un grup de pares immigrants van impulsar la primera experiència d'immersió lingüística.

Josep Fontana: La formació d'una identitat

 

 

Historiar en defensa de la terra 

 

Mirant altres 11 S:quan els juristes decideixen en nom de tothom

 

"La formació d'una identitat. Una història de Catalunya", nuevo libro de Josep Fontana

 

 Josep Fontana: «Mil años nos han ido haciendo diferentes»

 

"Prim, anatomia d’un general"

Sense ficció” presenta una coproducció de Televisió de Catalunya. Amb l’autòpsia del cos del General Prim com a punt de partida, “Prim” barreja investigació històrica i forense per explicar, per primera vegada en un documental, com i quan va morir realment Joan Prim, i posar al descobert totes les claus per entendre la seva vida quan es compleixen 200 anys del seu naixement.


http://www.tv3.cat/videos/5325273/Prim-anatomia-dun-general

Memòries de l'irreverent

Brau Edicions publica els textos memorialístics fins ara inèdits de Carles Fages de Climent, que Narcís Garolera, editor del material, equipara amb Sagarra

 

Interior de la casa de Figueres on va néixer. Foto: ARXIU FAGES.

Durant una lectura de nadales al Palau Güell als anys cinquanta, amb Foix, Teixidor, Sagarra i Díaz Plaja, entre altres escriptors. Foto: ARXIU FAGES.

Amb la seva mare, Lluïsa de Climent i de Contreras, i la seva germana. Foto: ARXIU FAGES.

 

 Retrat de joventut de Carles Fages de Climent. Foto: ARXIU FAGES.

Durant un casament, amb la seva dona, Ramona Mir. Foto: ARXIU FAGES.

Un passat amb futur

L'actual Biblioteca de Catalunya va ser durant cinc segles l'hospital de la Santa Creu de Barcelona

 

 

 

Un àlbum de la llengua