Catalunya i la monarquia hispànica(1)

En aquest període
dinàstic, les relacions
entre els catalans
i la monarquia
són conflictives,
sobretot a causa
de la constant
ingerència de
Castella en els
afers catalans.La
gran diferència
entre la concepció
de l' home franc
(català lliure que
pacta amb el rei) i
de l' home súbdit
(castellà sotmès a
l' arbitrarietat de
la monarquia),
en fa molt difícil
l'avinença.

Els Almogàvers a ritme de skà.

Aquí teniu un vídeo d'un grup de skà : Deskarats. La venjança catalana amb una lema que era propi dels almogàvers: Desperta ferro!!!

Catalunya i la Corona catalano-aragonesa.La crisi de la fi de l' Edat Mitjana.La Dansa de la mort a Verges (2)

La Dansa de la Mort a Verges (Baix Empordà)

















A finals de l'Edat Mitjana
Catalunya patí una crisi
demogràfica (deguda a
les morts provocades
per la pesta negra),
econòmica i política.En el
marc d'aquesta crisi,
l'extinció de la dinastia
catalana comportarà
l'apropament entre
les corones castellana i
catalano-aragonesa.
El 1479, amb el matrimoni
de Ferran de Catalunya-Aragó
i Isabel de Castella, es
concreta la unió dinàstica,
malgrat que cada territori
es governat per les seves
institucions i d'acord als
seus drets.

Catalunya i la Corona catalano-aragonesa.L'expansió territorial i la confederació catalano-aragonesa .Els Almogàvers (1)

L'Almogàver


Els comtats catalans establiren vincles
amb Occitània, amb Aragó i es van expandir
cap a l'est i cap al sud, conquerint les Illes Balears
i Pitiüses i els regnes musulmans de València i
de Múrcia.La relació política amb Occitània
s' estroncà el 1213 amb la mort , a la batalla de
Muret , del rei de Catalunya-Aragó Pere I ,
en lluita contra els francesos. Per contra ,
la relació amb Aragó reeixí i dugué a la formació
de la confederació catalano-aragonesa,
caracteritzada pel manteniment tant
a Catalunya com a Aragó d'institucions i
lleis clarament diferenciades.

Els almogàvers

La comarca de l'Alt Empordà(3)

La comarca de l'Alt Empordà(2)

La comarca de l' Alt Empordà (1)