Una imatge de l'inici de la jornada, en què Josep Martinoy feia la introducció de la conferència de Casas Foto: DAVID BORRAT.Joan Casas: “Cal que continuem treballant pel corredor del Mediterrani”.
El Bloc de l'Albert
- Albert Moreno i Sagrera
- Roses, Alt Empordà
- Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)
diumenge, 3 d’abril del 2011
infraestructures i serveis (4)
Una imatge de l'inici de la jornada, en què Josep Martinoy feia la introducció de la conferència de Casas Foto: DAVID BORRAT.Joan Casas: “Cal que continuem treballant pel corredor del Mediterrani”.
dissabte, 2 d’abril del 2011
De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(35)
Les drassanes de Barcelona van col·laborar en l'exportació de l'economia. Foto: ARXIU.Desmilitarització de l'economia (i 2)
Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca
els molins fariners
els trulls
les premses de raïm
les fargues
les adoberies
els molins de paper
les impremtes
els forns
les bòbiles
les farmàcies
plantes medicinals
les filadores
els telers
el teler
el teler
Breu tractat d'artilleria (1642), de Francesc Barra.
Preludis militars (1640), de Domènec Moradell.
Crònica universal del Principat de Catalunya (1609), de Jeroni Pujades.
Llibre de secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril (1617), de Miquel Agustí.
Pràctica, forma i estil de celebrar Corts a Catalunya (1632), de Lluís de Peguera.
Oriol Jonqueras ECONOMIA I PENSAMENT ECONÒMIC A LA CATALUNYA DE L'ALTA EDAT MODERNA (1520-1630)
divendres, 1 d’abril del 2011
El català es torna més atractiu que el castellà
L'estudi sobre coneixement i ús de la llengua presentat pel Baròmetre de la Comunicació indica que el català ha guanyat 263.000 persones com a llengua d'identificació i que el castellà n'ha perdut 111.000. El 40% dels estrangers que viuen a Catalunya parlen català
La llengua catalana estaria guanyant punts com a llengua d'identificació, aquella amb què cada persona es vincula voluntàriament en fer-se adulta, independentment de quina sigui el seu idioma inicial. És una de les dades optimistes en relació a l'ús social de la llengua que ofereix el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que presenta aquest estudi amb motiu del seu cinquè aniversari i dels cent anys de l'IEC, amb qui ha col·laborat per analitzar les dades.
Segons les xifres fetes públiques aquest dijous, basades en 31.000 entrevistes realitzades de gener a desembre de 2010 entre majors de 14 anys, el català ha guanyat 263.000 persones com a llengua d'identificació. El castellà, en canvi, n'ha perdut 111.000. Aquest balanç –que podeu veure en el gràfic número 9 de l'informe– surt de la diferència entre els parlants que viatgen cap el català des d'altres llengües (563.000) i els que fan el recorregut a la inversa i l'abandonen (300.000), és a dir: 263.000 nous parlants per al català. El castellà, en canvi, presenta un balanç segons el qual ha guanyat 438.000 parlants procedents d'altres llengües però també n'ha perdut 549.000, és a dir: 111.000 parlants de menys.
Aquesta dada pot indicar un ascens del català com a llengua de prestigi, i és vinculable a dues xifres més de l'estudi: l'ús del català com a llengua única es troba, sobretot, en els estudis, on un 55% dels enquestats afirmen que l'utilitzen com a llengua exclusiva en aquest àmbit. En canvi, només hi ha un 32% dels catalans que a casa només parlin català. I tan sols un 20% que parlen exclusivament català amb els amics, els veïns i a la feina.
Una altra dada rellevant sobre l'avenç del català és la que indica que el 40% dels estrangers, 1,2 milions de persones, parlen o saben parlar català. I d'entre els nascuts a la resta de l'Estat, ho fan un 57%: 1,3 milions de ciutadans.
Pel que fa a dades més generals, tots els catalans entenen, saben parlar i saben escriure el castellà. Amb el català, el grau de coneixement és més irregular: el 95% dels ciutadans entén el català, però només un 77% el parla i un 60% l'escriu. De la població actual de Catalunya, un 56% va tenir el castellà com a llengua inicial i el 35% va aprendre a parlar amb el català com a llengua materna. El 7% tenien altres idiomes com a llengua inicial.
Catorze republicans.
Catalans il·lustres del republicanisme són recuperats en una sèrie d'autor per l'aniversari de la proclamació de la República.
La tria prioritza els valors cívics i ètics del republicanisme, de la passió per la llibertat i del patriotisme civil que va abraçar aquella generació.
El diari publicarà un retrat cada dia fins al dia 14 d'abril.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)