El Bloc de l'Albert
- Albert Moreno i Sagrera
- Roses, Alt Empordà
- Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)
dijous, 22 de desembre del 2011
dilluns, 19 de desembre del 2011
Salamanca rep la darrera part del llegat del fotògraf Agustí Centelles.
Demà arriben al Centre Documental de la Memòria Històrica els 7.000
negatius que els fills del fotògraf han cedit en règim de dació.
La
venda de l'arxiu fotogràfic d'Agustí Centelles va incitar l'informe del
CoNCA. A la imatge, els fills de Centelles a La Virreina el 2006. F. MELCION
Després de viure vuit anys exiliat a França, Octavi Centelles (València 1909 - Barcelona, 1985) va ser jutjat i inhabilitat i no va poder tornar a exercir com a fotoperiodista quan va tornar a Espanya després de la Guerra Civil. Només va poder treballar per a agències de publicitat i empreses, i va desenvolupar, a més, un important vessant com a retratista. Va fotografiar Salvador Dalí, el tenor Hipólito Lázaro, el ciclista Federico Martín Bahamontes, Louison Bobet, el primer guanyador del Tour de França, el torero mexicà Carlos Arruza o Xavier Cugat, un dels difusors més importants de la música cuba
Memòria Històrica La Comissió de la Dignitat envia un burofax al govern espanyol perquè torni els papers de Salamanca
L'entitat recorda que falten 300 caixes i que aquestes han d'arriban abans del 17 de gener o s'incomplirà la lle.
La Comissió de la Dignitat ha enviat al Ministeri de Cultura un
burofax amb data 16 de desembre en el qual li requereix que compleixi
la llei i torni a la Generalitat les 300 caixes de documents comissats
pel franquisme durant la Guerra Civil que havien d'arribar abans
d'acabar l'any. L'enviament es va suspendre de manera inesperada la
setmana passada. La Comissió havia mostrat el seu rebuig per la
situació i havia amenaçat amb emprendre accions legals. De moment han
enviat el requeriment per burofax al Ministeri de Cultura perquè quedi
constància de la petició. L'ONG no descarta denunciar els fets a la
Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides de Ginebra, al Consell
Internacional d'Arxius i al consell d'Europa.
Aniversari.La Nova Cançó fa avui 50 anys.
Avui fa mig segle del naixement de la Nova Cançó. Josep Maria Espinàs i
Lluís Serrahima representaran Els Setze Jutges durant l'acte
commemoratiu, que tindrà lloc aquest vespre a la seu de la ICCIC.
EL
NAIXEMENT D'UN NOU GÈNERE MUSICAL EN CATALÀ El 31 de maig del 1965, el
cantautor mallorquí Guillem d'Efak va ser presentat públicament com a
membre d'Els Setze Jutges al Teatre Romea. Aquest va ser l'acte que més
membres del grup -onze- va aplegar. A baix, caràtula del disc de Maria
del Mar Bonet Cançons de Menorca, publicat el 1967. JOSEP PUVILL
Sovint la història està feta de petites històries que semblen poc
importants però que acaben marcant fites històriques. Una d'aquestes és
la que avui recordarem a la Institució Cultural del CIC. Hi
commemorarem un acte senzill que es va celebrar avui fa mig segle, el 19
de desembre del 1961, en un pis de l'immoble del número 27 del carrer
Santaló de Barcelona, la primera seu del CICF (Centre d'Influència
Catòlica Femenina). Aquell dia va néixer la Nova Cançó.
Tal com recorda la placa que l'alcalde Jordi Hereu va col·locar a la façana de l'edifici, avui fa 50 anys que en aquell pis es va celebrar un recital de cançons catalanes presentat sota el títol La poesia de la Nova Cançó . Va ser la primera vegada que es van emprar aquests termes per fer referència a aquells temes nous que ja s'havien escoltat en altres actes també molt senzills, sovint fets simplement en alguns domicilis particulars, com a molt als entreactes del Teatre Viu del Reial Cercle Artístic, en altres locals socials i sobretot al Centre Comarcal Lleidatà, on el 30 de setembre del 1960 s'havia celebrat una sessió en què Miquel Porter, Josep Guardiola i el conjunt Diávolos van tocar nombroses cançons en català.
Tot plegat responia a un fenomen que Lluís Serrahima havia sabut expressar en un article publicat al gener del 1959 a la revista Germinàbit , predecessora de Serra d'Or : "Ens calen cançons d'ara". Trencant el silenci imposat des de la victòria franquista, començaven a néixer noves cançons catalanes. Fins i tot ja hi havia uns quants discos amb cançons modernes en català, com els que les Germanes Serrano i el ja citat Josep Guardiola van publicar el 1958 amb versions d'èxits internacionals de l'època. A València, Raimon ja cantava Al vent , i a Perpinyà Jordi Barre cantava també en català. Sense menystenir ni oblidar les nostres velles cançons populars tradicionals, sorgien noves cançons catalanes.
Però va ser el 19 de desembre del 1961 quan es va parlar per primera vegada de Nova Cançó. Qui va encunyar aquell terme va ser el doctor Gonçal Lloveras, prestigiós endocrinòleg i un dels puntals del CICF, que havia escoltat algunes de les primeres cançons de Miquel Porter i el va convidar a ser un dels protagonistes d'una de les sessions culturals organitzades per aquella institució, juntament amb Josep Maria Espinàs, Remei Margarit i Lluís Serrahima. L'èxit va ser absolutament inqüestionable. Els assistents, prop d'un centenar de persones -entre els quals hi havia Delfí Abella, Josep Benet, Maria Aurèlia Capmany, Alexandre Cirici Pellicer, Maurici Serrahima i Joan Triadú-, van assistir, probablement sense ser-ne conscients, al naixement de la Nova Cançó.
D'aquell acte senzill i d'escàs ressò mediàtic -en van parlar, però, dues revistes barcelonines, Cataluña Exprés , amb crònica de D. Grabulosa, i Destino , en una entrevista d'Arturo Llopis a Espinàs-, van néixer Els Setze Jutges, el principal grup pioner de la Nova Cançó, format inicialment per Miquel Porter, Remei Margarit, Josep Maria Espinàs i Delfí Abella, als quals es van anar afegint Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
Aquest vespre els retrem un homenatge públic de gratitud. Un tribut especial als quatre jutges ja morts -Porter, Abella, Elies i, sobretot, Barbat-, però que serà extensiu a tots els que van fer possible el naixement, la difusió i la consolidació de la Nova Cançó, gràcies a la qual tenim des de fa cinquanta anys noves cançons catalanes.
Tal com recorda la placa que l'alcalde Jordi Hereu va col·locar a la façana de l'edifici, avui fa 50 anys que en aquell pis es va celebrar un recital de cançons catalanes presentat sota el títol La poesia de la Nova Cançó . Va ser la primera vegada que es van emprar aquests termes per fer referència a aquells temes nous que ja s'havien escoltat en altres actes també molt senzills, sovint fets simplement en alguns domicilis particulars, com a molt als entreactes del Teatre Viu del Reial Cercle Artístic, en altres locals socials i sobretot al Centre Comarcal Lleidatà, on el 30 de setembre del 1960 s'havia celebrat una sessió en què Miquel Porter, Josep Guardiola i el conjunt Diávolos van tocar nombroses cançons en català.
Tot plegat responia a un fenomen que Lluís Serrahima havia sabut expressar en un article publicat al gener del 1959 a la revista Germinàbit , predecessora de Serra d'Or : "Ens calen cançons d'ara". Trencant el silenci imposat des de la victòria franquista, començaven a néixer noves cançons catalanes. Fins i tot ja hi havia uns quants discos amb cançons modernes en català, com els que les Germanes Serrano i el ja citat Josep Guardiola van publicar el 1958 amb versions d'èxits internacionals de l'època. A València, Raimon ja cantava Al vent , i a Perpinyà Jordi Barre cantava també en català. Sense menystenir ni oblidar les nostres velles cançons populars tradicionals, sorgien noves cançons catalanes.
Però va ser el 19 de desembre del 1961 quan es va parlar per primera vegada de Nova Cançó. Qui va encunyar aquell terme va ser el doctor Gonçal Lloveras, prestigiós endocrinòleg i un dels puntals del CICF, que havia escoltat algunes de les primeres cançons de Miquel Porter i el va convidar a ser un dels protagonistes d'una de les sessions culturals organitzades per aquella institució, juntament amb Josep Maria Espinàs, Remei Margarit i Lluís Serrahima. L'èxit va ser absolutament inqüestionable. Els assistents, prop d'un centenar de persones -entre els quals hi havia Delfí Abella, Josep Benet, Maria Aurèlia Capmany, Alexandre Cirici Pellicer, Maurici Serrahima i Joan Triadú-, van assistir, probablement sense ser-ne conscients, al naixement de la Nova Cançó.
D'aquell acte senzill i d'escàs ressò mediàtic -en van parlar, però, dues revistes barcelonines, Cataluña Exprés , amb crònica de D. Grabulosa, i Destino , en una entrevista d'Arturo Llopis a Espinàs-, van néixer Els Setze Jutges, el principal grup pioner de la Nova Cançó, format inicialment per Miquel Porter, Remei Margarit, Josep Maria Espinàs i Delfí Abella, als quals es van anar afegint Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
Aquest vespre els retrem un homenatge públic de gratitud. Un tribut especial als quatre jutges ja morts -Porter, Abella, Elies i, sobretot, Barbat-, però que serà extensiu a tots els que van fer possible el naixement, la difusió i la consolidació de la Nova Cançó, gràcies a la qual tenim des de fa cinquanta anys noves cançons catalanes.
divendres, 16 de desembre del 2011
Curs d'Història de Catalunya a Palafrugell.
Curs adreçat a tothom que vulgui conèixer els capítols més rellevants de la història del país.
1.De les arrels a la formació dels Comtats Catalans(fins el s IX)
2.De la consolidació dels Comtats Catalans a l'expansió mediterrània i peninsula
(sX-XIV)
3.La crisi i la decadència dels segles XIV - XV
4.Catalunya dins de la Monarquia Hispànica dels Àustries (sXVI-XVII)La Guerra de Successió i les seves conseqüències (XVIII)
5.Les transformacions econòmiques dels s.XVII i la Revolució Indutrial del sXIX
6.La Catalunya del sXIX:la Revolució Industrial i les noves experiències econòmiques, polítiques ,socials i culturals.
7.De la Restauració Borbònica(1874) a l'esclat de la Guerra Civil.
8.Guerra Civil,Franquisme i Transició (1936-1986)
Professor: Albert Moreno col.laborador de l'ACCAT
;Catedràtic d'Ensenyament Secundari a l'INS "Cap Norfeu" de Roses.
METODOLOGIA: Metodologia dinàmica amb suport gràfic i audiovisual, col·loquis..
LLOC: Centre Municipal d'Educació de Palafrugell, Carrer Bruguerol,12
PREU: 25 €
DURADA: Del 20 de gener al 16 de març.
HORARI:Els divendres de 15 a 17 hores.
Inscripcions:
fins el 20 de desembre a
dimecres, 14 de desembre del 2011
dilluns, 12 de desembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)