En els últims 300 anys, la població de Catalunya s'ha multiplicat per
quinze i ha crescut més del doble que la mitjana europea. I, en bona
part, aquest augment ha estat gràcies a les migracions, primer des
d'Espanya, i més recentment, des de tot el món. Com ha afectat aquesta
arribada de gent d'altres llengües i cultures? Avui, a "300",
investiguem la gent d'aquest país.
L'explosió demogràfica catalana va començar al segle XVIII. La fi de les
grans epidèmies, un llarg període de pau i la millora de l'alimentació i
la higiene va provocar un creixement natural de la població. En alguns
llocs, la població es va triplicar, com a Salàs de Pallars. I això va
fer que el poble volgués créixer i estendre's més enllà de la muralla
medieval. I no sense problemes.
Però al segle XIX el creixement natural es va aturar. Les famílies van
passar de tenir molts fills a quedar-se amb la parelleta, l'hereu i la
pubilla. És el cas dels Rafeques, una família pagesa rica de Sant Pere
de Riudebitlles, que en dues generacions veu com a l'hora de dinar la
taula del menjador ha quedat mig buida.
Al segle XIX Catalunya es va industrialitzar i feia falta molta gent per
treballar a les noves fàbriques. Per això van començar a venir gent de
fora: primer valencians i aragonesos, després murcians. Expliquem el cas
de Chiprana, una població de la franja aragonesa; a finals del segle
XIX la gent d'aquest poble va emigrar en massa cap a Sant Martí de
Provençals, a Barcelona, per treballar a les farineres del Poblenou.
És molt curiós comparar el model de creixement català amb d'altres
països europeus. A Finlàndia, per exemple, hi havia una estructura
agrícola molt semblant al camp català. I també hi havia la institució de
l'hereu. Però, en canvi, al revés que Catalunya, al segle XIX Finlàndia
es va convertir en una terra exportadora de gent. Veurem per què.
El Bloc de l'Albert
- Albert Moreno i Sagrera
- Roses, Alt Empordà
- Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)
dijous, 9 d’octubre del 2014
dimecres, 8 d’octubre del 2014
Visita del general Franco a Roses l'any 1966
Aquestes fotografies de la visita del General Franco a Roses l'any 1966 van ser realitzades pel foto-periodista per Narcís Sans Prats.
La Mònica Camps ens fa una ressenya de la visita del general a la població de l'Alt Empordà.
Agraïments als Grups de Face de Roses:
Roses Antic
Fotos Antigues de Roses
diumenge, 5 d’octubre del 2014
Els fets del Sis d'Octubre
Ara fa vuitanta anys que el president Lluís Companys va proclamar l'Estat català i va desfermar una dura reacció espanyola arreu del país
Els efectes de la repressió es van convertir en elements centrals de l'antifeixisme i el frontpopulisme català, que van ser clau el juliol del 1936
Guàrdies civils escortant Domínguez D. Montserrat, un dels secretaris
del conseller Dencàs el 9 d’octubre. Foto: Camil Merletti. Col•lecció
Merletti de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.
dissabte, 4 d’octubre del 2014
De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (187)
No hi ha somnis impossible
Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca
Un model de la companyia automobilística catalana de luxe Hispano-Suïssa. Foto: ARXIU /GABRIEL MASSANA.
dijous, 2 d’octubre del 2014
300 Capitol: La política
L'encaix de Catalunya a Espanya, el problema territorial, la qüestió
catalana... Aquest tema, amb diferents noms, ha dominat la història
política dels últims 300 anys. En aquest episodi de la sèrie "300"
veurem com les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya han tingut
moments d'enfrontament i moments d'acord. Però en tres segles no hi ha
hagut manera de trobar solucions estables i duradores per encaixar
l'especificitat catalana en el marc espanyol.
Aquest episodi comença amb els representants dels territoris de l'Antiga
Corona d'Aragó que, a mitjans del segle XVIII, viatgen a Madrid per
presentar al rei Carles III el primer "Memorial de Greuges". És la
primera vegada que els sectors dirigents de la societat catalana
s'atreveixen a alçar la veu per reclamar la singularitat catalana.
En la segona història, un vaixell s'endú a bord els diputats catalans
que van cap a les Corts Constituents de Cadis, el 1812. Aquesta
constitució representa tota una revolució, perquè és la primera
constitució liberal espanyola. Però els diputats catalans no
aconsegueixen fer entendre la seva idea de reconèixer la
plurinacionalitat d'Espanya.
Durant el segle XIX, la industrialització converteix Catalunya en un
país molt diferent de la resta de l'estat i amb unes necessitats molt
diferents. Les protestes contra el govern són contínues. L'any 1842 les
protestes són tan generals que fins i tot els fabricants, descontents
amb la política econòmica, s'hi apunten. Tot s'acaba amb el bombardeig
que el regent Espartero ordena sobre Barcelona.
Espanya fa un nou canvi: la revolució de la Gloriosa fa marxar la reina
Isabel i es proclama la Primera República. És l'oportunitat de canviar
les coses. En sis anys hi haurà fins a tres caps de govern catalans. El
personatge clau és l'economista barceloní Laureano Figuerola, que va ser
ministre d'Hisenda durant aquells anys i va crear la pesseta.
És molt interessant comparar la política catalana i espanyola d'aquells
anys.
dimecres, 1 d’octubre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)