Catalunya, bressol de la caça de bruixes a Europa

Pau Castell demostra amb documents inèdits que la persecució contra la fetilleria va ser dura i molt intensa als segles XV i XVI, sobretot als Pirineus

SÍLVIA MARIMON 

 

Acte de fe de la Inquisició, de Francisco de Goya, entre el 1812 i el 1819. Els imputats poden acabar condemnats a mort a la foguera. / REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO  

 

Una de les tortures que s'aplicava  

Documents de judicis 

 

Kènia. Troben restes de la guerra més antiga de la humanitat, ara fa 10.000 anys

L'estudi posaria en qüestió algunes idees sobre el pacifisme de les societats prehistòriques
  
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/estudi-revela-que-hi-ha-hagut-guerres-des-de-fa-10-mil-anys/video/5578812/


Un grup d'investigadors ha trobat a Kènia restes humanes fruit d'una massacre prehistòrica, que posaria en qüestió algunes idees sobre el pacifisme d'aquella època. Es tracta de signes d'un camp de batalla que podria canviar la visió de l'evolució humana i podrien ampliar el relat de la guerra. I és que les restes localitzades poden documentar la guerra més antiga de la humanitat, que dataria de fa 10.000 anys.
En concret, un equip de diversos experts de la Universitat de Cambridge han portat a terme la investigació i han fet una reconstrucció minuciosa, gairebé policial. Prop d'un llac a l'oest de Kènia, l'any 2012 van trobar les restes fossilitzades d'un grup de 27 cadàvers sense enterrar, amb almenys vuit dones i sis nens. Dotze dels cadàvers estaven ben conservats, i deu amb senyals de mort violenta. A més a més, els cossos haurien estat lligats abans de morir, amb traumatismes, lesions de pedres i de fletxes, fetes amb materials d'una altra regió. Signes, tots ells, que han fet pensar els investigadors que es troben davant un atac extern, d'una comunitat possiblement rival.
Això suposaria un gir al que es creia fins ara, quan s'associava les guerres a les poblacions sedentàries. Així ho ha explicat Anne Muigai, professora de genètica i investigadora de la Universitat Jomo Kenyatta:

"Abans, aquest tipus de violència s'associava amb poblacions sedentàries, que s'havien establert en llocs concrets i que tenien els recursos necessaris per protegir-se o per lluitar i defensar-se."

Fa milers d'anys, els "Homo sapiens" vivien en societats nòmades, dedicades a la caça i la recol·lecció, i no posseïen ni terres ni béns. Alguns investigadors han idealitzat aquella època, com la dels bons salvatges, una societat igualitària, sense jerarquies ni violència. Però la descoberta ha fet trontollar aquests supòsits, com ha admès Muigai.

"Aquesta troballa és important perquè és la primera prova documentada que tenim de caçadors recol·lectors que lluiten violentament pels recursos, i aquest fet ha estat datat ara fa uns 10.000 anys."

Amb aquesta descoberta pot comportar un gir en la nostra visió de la història. Aquells "bons salvatges" podrien haver estat guerrers organitzats, temibles i violents. La guerra podria ser, no tan antiga com la humanitat, però gairebé.

Generacions Sàpiens. Capítol 7. L'exili

El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entraven a la ciutat de Barcelona, però a algunes àvies, com la Paquita, això li va permetre recuperar possessions que li havien requisat. Amb el país ocupat començava per a molts l’exili i les nostres àvies no en serien una excepció. La Mariona va haver d’embarcar-se primer rumb al Brasil i després a l’Argentina. La Josefina va veure’s obligada a creuar la frontera a peu enmig del fred i els atacs constants de l’aviació. Punt i final, la guerra ha acabat i Catalunya no en surt victoriosa. Què va fer perdre la guerra? Quin ambient s’hi respirava en el moment de l’exili? Què van emportar-se per a l’exili? Com havien de comportar-se davant les tropes franquistes? Entren els nacionals i marxen els republicans, comença l’exili. De les nostres àvies, dues hauran de passar 10 anys a l’estranger. La Mariona viu l’exili polític i cultural, la seva família està molt vinculada a la Generalitat, i a partir d’ara, la seva mare, la soprano Conxita Badia, haurà de buscar concerts per Europa. La Josefina i la seva mare fan el trajecte, a ple gener, de Figueres a França a peu. A peu, amb tren, amb camió o amb vaixell els exiliats fan servir el que poden per arribar a França, els més afortunats viatjaran a Amèrica, això sí, durant els 21 dies que durava el viatge.

Cultura per la pau.Bernat Salvà .Contra l'horror

Kirk Douglas a Camins de Glòria

La cultura de la pau. David Castillo De guerres i paraules.

Joan Sales ( a la dreta) acompanyat dels altres protagonistes d'"Incerta glòria"

La cultura de la pau .Jaume Vidal .Crear en pau .

Fraga, el 1966, banyant-se a Palomares per intentar fer creure que no hi havia radioactivitat

El gener de 1966, un xoc entre dos avions de les forces aèries nord-americanes que feien maniobres sobre Palomares, a Màlaga, va fer caure els dos aparells i les bombes termonuclears que van caure a la zona. Per evitar que s'espantessin la població i el turisme, Manuel Fraga, aleshores ministre de Turisme, va banyar-se a la platja de Palomares uns minuts, seguits de les càmeres de televisió i periodistes de tot el món, amb la pretensió de fer creure que no hi havia radioactivitat ni cap perill. Es va fer acompanyar de l'ambaixador dels EUA. L'episodi és un dels més recordats, com a esperpèntic, de la història del franquisme. Fins i tot les generacions que no el van viure n'han vist les imatges, que semblen d'un episodi de 'Cuñentame', moltes vegades.