L’associacionisme ha estat sense cap mena de dubte un dels elements fonamentals de la societat catalana durant l’època contemporània. Així, en aquelles èpoques històriques particularment adverses (primera Restauració borbònica, dictadures de Primo de Rivera i de Franco) les associacions i les entitats han pres el relleu a la inexistent acció política i han servit per donar solucions pràctiques a les exigències de la societat, alhora que han vertebrat de manera eficient el país i la identitat.
Un dels exemples més propers en el temps de la vitalitat de la societat civil catalana el constitueix sens dubte Òmnium Cultural, entitat creada al 1962 per tal de promoure la cultura i la llengua catalanes durant el franquisme, essent un dels pocs baluards possibles dins el genocidi cultural franquista.També fou important el paper de l’Escola Catalana, impulsada per personalitats culturals com Joan Triadú, i que durant les etapes finals del franquisme va poder incidir, de manera parcial, en l’aprenentatge del català per part dels joves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada