Concentració a favor de TV3 a Ontinyent, en una imatge d'arxiu. Foto: REDACCIÓ.
València - Enric Ortse
El senyal de TV3 va deixar pas a un fons negre, just després del ‘Telenotícies vespre'
Els canals públics catalans (TV3, 3/24, Super3-3XL i el 33) van deixar ahir d'emetre al País Valencià a les 21.45 h, després que Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària dels repetidors que transmeten el senyal, decidira interrompre la programació per l'amenaça de multes importants del govern de Francisco Camps.
Una sensació d'abatiment es va estendre ahir entre els membres de TV3, en comprovar que la Generalitat Valenciana, amb les seues exorbitants sancions, havia tancat totes les vies perquè continuen les emissions de les cadenes catalanes.
L'entitat presidida per Eliseu Climent no va voler reaccionar oficialment ahir, tot i que la seva junta va celebrar a la nit una reunió per analitzar la situació. Avui al matí ACPV ha convocat una roda de premsa a la qual assistiran representants de tots els partits de l'oposició al PP i diverses associacions per donar solemnitat a la declaració.
Les emissions semblaven blindades després de 25 anys en marxa, un període ple de dificultats a què ACPV sempre havia fet front amb alguna solució enginyosa. Però ara, l'última reacció del govern de Camps, en forma de noves multes, va esgotar les esperances. Un doble requeriment de tancament de la direcció general de Promoció Institucional amenaçava l'entitat amb una sanció de 60.000 euros per cada més que mantingués obertes les emissions, a partir d'avui.
Paradoxalment ha estat la introducció de la TDT en els últims anys, i la consegüent ampliació de l'espectre televisiu, el que ha impossibilitat la consolidació d'un espai per a TV3 al País Valencià, en el punt de mira de Camps des que aquesta abandonara l'analògic.
El primer senyal de TV3 al País Valencià va arribar el 1985, gràcies a la instal·lació d'un repetidor casolà duta a terme per un grup de radioaficionats de Sueca. Des dels temps del PSPV-PSOE al govern de la Generalitat, les emissions sempre han resultat incòmodes per a les autoritats valencianes, que han tractat d'una manera o d'una altra de clausurar-les o, almenys, d'entorpir-les.
El primer president, el socialista Joan Lerma, va veure en TV3 un perillós competidor del llavors incipient Canal 9. Eduardo Zaplana, del PP, va focalitzar en la persecució dels canals públics catalans la seua gairebé malaltissa obsessió per Eliseu Climent. I Francisco Camps, que sempre ha trobat en l'anticatalanisme un aliat per desviar l'atenció dels seus problemes polítics, ha ofegat ACPV amb multes i ordres administratives de tancament, que en molts casos no han tingut l'aval dels jutjats.
Ahir, el senyal de TV3 va deixar pas a un fons negre, just després del Telenotícies, sense temps ni per a l'especial de Polònia.
1 comentari:
rochafrCatalunya, tot i els seus problemes, no pot deixar a la deriva als nostres germans de llengua. Cal impulsar una mobilització ètica i politica per a la defensa dels drets lingüístics al Païs Valencià. les Illes, la franja i Catalunya Nord. L'intent d'extermini de la nostra llengua no pot passar desapercebut pels estaments internacionals. Els Estats reprimeixen els drets dels pobles per que tenen por. Son cobards i aplican la força, la seva força. La nostre llengua no và contra ningú. Tal i com Catalunya s'ha desagnat sempre pels seus propis drets i pel drets del altres, podem veure com ningú a Espanya aixeca un sol dit contra l'assetjament del Partit Popular, amb la complicitat, em costa dir-ho, del PSOE. Ja els hi va bé.
Publica un comentari a l'entrada