Resulta molt revelador que els responsables del treball s'hagin trobat seriosos entrebancs M'havien parlat molt bé del reportatge sobre El Papus que Sense ficció va emetre dimecres. I no m'havien pas mentit. Un treball periodístic notable, pensat i executat amb rigor i creativitat. Fa 34 anys un grup d'extrema dreta, fart de la bullent sàtira de la revista, els va enviar una bomba que va matar el conserge de l'edifici i va provocar diversos ferits. David Fernández de Castro, fill d'un dels treballadors d'El Papus, ha fet una recerca apassionant per projectar una mica de llum sobre els fets i intentar escatir els motius de tan lamentable esdeveniment històric. M'admira que hagi pogut accedir a Alberto Royuela, antic militant de La Falange i un personatge mític dels baixos fons barcelonins. Llavors va ser un dels detinguts per la policia i en el seu testimoni no s'estalvia crítiques salvatges cap a la revista. La seva mirada, obliqua i desmenjada, reflecteix a la perfecció l'ambient viciat d'aquella època de canvis i violència. Resulta també molt revelador que tants anys després els responsables del reportatge s'hagin trobat amb seriosos entrebancs per investigar el cas. Els va ser impossible accedir a la documentació oficial del cas que les autoritats tenen arxivades. Pel que suggereixen alguns testimonis, sembla ser que allà s'hi pot amagar alguna sorpresa sobre els implicats en l'assumpte. Quan estan ben treballats, quan s'hi detecta passió i atreviment, aquests viatges al passat, al subconscient ètic i estètic de la gent, resulten d'allò més estimulants i, sobretot, molt addictius
"El Papus, anatomia d'un atemptat", a "Sense ficció"
"'El Papus', anatomia d’un atemptat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada