Octavi (dreta) i Sergi Centelles l'any 2006, en una exposició dedicada al seu pare J. MARTÍN / EFE
PATRIMONI
Alberch defineix com a "cruel sarcasme" que l'arxiu estigui ara a Salamanca.
Alberch, actualment director de l'Escola Superior d'Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona, acaba de publicar amb Pagès editors el llibre "El preu de la memòria. El cas de l'Arxiu Centelles", en el qual defensa que l'objectiu bàsic dels hereus de l'artista era econòmic i que van mentir sobre la cronologia dels fets.
L'exsubdirector general d'Arxius de la Generalitat, Ramon Alberch, que va viure des de primera línia les negociacions sobre la venda de l'arxiu d'Agustí Centelles, considera que aquest va ser un patriota i un fotògraf excepcional, mentre que els seus fills només són "uns aprofitats".
Alberch va recordar en unes declaracions a EFE que, quan es van iniciar les converses perquè l'arxiu, amb imatges excepcionals de la Segona República i la Guerra Civil, pogués ser preservat en les millors condicions possibles a Catalunya, "els fills de Centelles no parlaven de diners, sinó de cedir, dipositar o fins i tot donar les imatges". Segons Alberch, va aparèixer la figura de Joaquín D. Gasca i "va portar als hereus a un carreró sense sortida perquè els va prometre que podrien aconseguir molts diners per les fotografies".
Segons l'exsubdirector general, va ser al febrer de 2009 quan van fer per primera vegada una petició econòmica per l'arxiu i "quan van començar a pressionar, parlant d'una venda per 700.000 euros, una quantitat que a la Generalitat li semblava molt elevada". Davant el caire que prenien les negociacions, la Generalitat va optar per declarar l'arxiu el dia 11 de novembre de 2009 com Patrimoni Cultural, "però després es va saber que el dia 30 d'octubre els fills del fotògraf ja havien lligat la seva venda amb el ministeri de Cultura".
En aquest punt, Alberch pot assegurar que el Ministeri "va actuar amb una profunda deslleialtat, perquè en les diferents reunions que es mantenien pel tema dels papers de Salamanca mai no van avisar que els havien ofert l'arxiu Centelles". "Ni en el pitjor dels nostres somnis –recorda– podíem imaginar que l'últim interlocutor dels germans Centelles fos el Ministeri".
Remarcant que Agustí Centelles havia fet dir que volia que el seu arxiu quedés a Catalunya, Ramon Alberch qualifica de "cruel sarcasme" que ara la més gran part de la seva obra estigui a Salamanca, "quan el fotògraf va portar els seus documents amb ell fins a un camp de concentració a França i els va amagar perquè no els confisquessin".
L'exsubdirector general d'Arxius indica, d'una altra banda, que amb el llibre també vol fer un al·legat a favor de l'administració pública. "Segurament –prossegueix– la Generalitat no ho fa tot bé, però en el cas Centelles no val dir que tothom és culpable, perquè hi va haver qui volia preservar l'arxiu a Catalunya i hi va haver qui va trair una confiança i es va moure únicament per objectius mercantilistes".
Ramon Alberch també ha estat arxiver municipal a Girona i Barcelona i va ser cofundador i president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya.
Alberch, actualment director de l'Escola Superior d'Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona, acaba de publicar amb Pagès editors el llibre "El preu de la memòria. El cas de l'Arxiu Centelles", en el qual defensa que l'objectiu bàsic dels hereus de l'artista era econòmic i que van mentir sobre la cronologia dels fets.
L'exsubdirector general d'Arxius de la Generalitat, Ramon Alberch, que va viure des de primera línia les negociacions sobre la venda de l'arxiu d'Agustí Centelles, considera que aquest va ser un patriota i un fotògraf excepcional, mentre que els seus fills només són "uns aprofitats".
Alberch va recordar en unes declaracions a EFE que, quan es van iniciar les converses perquè l'arxiu, amb imatges excepcionals de la Segona República i la Guerra Civil, pogués ser preservat en les millors condicions possibles a Catalunya, "els fills de Centelles no parlaven de diners, sinó de cedir, dipositar o fins i tot donar les imatges". Segons Alberch, va aparèixer la figura de Joaquín D. Gasca i "va portar als hereus a un carreró sense sortida perquè els va prometre que podrien aconseguir molts diners per les fotografies".
Segons l'exsubdirector general, va ser al febrer de 2009 quan van fer per primera vegada una petició econòmica per l'arxiu i "quan van començar a pressionar, parlant d'una venda per 700.000 euros, una quantitat que a la Generalitat li semblava molt elevada". Davant el caire que prenien les negociacions, la Generalitat va optar per declarar l'arxiu el dia 11 de novembre de 2009 com Patrimoni Cultural, "però després es va saber que el dia 30 d'octubre els fills del fotògraf ja havien lligat la seva venda amb el ministeri de Cultura".
En aquest punt, Alberch pot assegurar que el Ministeri "va actuar amb una profunda deslleialtat, perquè en les diferents reunions que es mantenien pel tema dels papers de Salamanca mai no van avisar que els havien ofert l'arxiu Centelles". "Ni en el pitjor dels nostres somnis –recorda– podíem imaginar que l'últim interlocutor dels germans Centelles fos el Ministeri".
Remarcant que Agustí Centelles havia fet dir que volia que el seu arxiu quedés a Catalunya, Ramon Alberch qualifica de "cruel sarcasme" que ara la més gran part de la seva obra estigui a Salamanca, "quan el fotògraf va portar els seus documents amb ell fins a un camp de concentració a França i els va amagar perquè no els confisquessin".
L'exsubdirector general d'Arxius indica, d'una altra banda, que amb el llibre també vol fer un al·legat a favor de l'administració pública. "Segurament –prossegueix– la Generalitat no ho fa tot bé, però en el cas Centelles no val dir que tothom és culpable, perquè hi va haver qui volia preservar l'arxiu a Catalunya i hi va haver qui va trair una confiança i es va moure únicament per objectius mercantilistes".
Ramon Alberch també ha estat arxiver municipal a Girona i Barcelona i va ser cofundador i president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada