Novel·la gràfica amb arrels.

Les editorials Club Editor i La Galera aposten per la publicació de llibres d'il·lustradors catalans

 

 Portada d'‘El món per un forat‘ Foto: CLUB EDITOR.

 

El romànic, en crisi.

Boí tanca al públic temporalment algunes esglésies romàniques per falta de finançament públic

 

  

L'església de Sant Climent de Taüll, la més emblemàtica, es mantindrà oberta passi el que passi amb les altres. Foto: D.M.

 

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(61)

Els 10 punts de pere estasen (i 2)

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

La Girona del Barroc, a estudi.

L'Institut d'Estudis Gironins celebra fins demà el seu quart Congrés d'Història
  
Es presenta “L’art Barroc a Girona”

El IV Congrés d'Història de Girona està dedicat al Barroc

IV Congrés d'Història de Girona 

 Girona: L´art barroc, una nova guia dels Quaderns de la Revista de Girona

Darreres activitats de l''Associació Arqueològica de Girona:


- 20/11/10: Orígens humans i vulcanisme a Girona article sobre els neandertals de Domeny publicat al Dominical del Diari de Girona

- 18/01/11: Fogars i cabanes de fa 400.000 anys al sud francès (Terra Amata), capítol 49 del Pedra a pedra. Escolta la prehistòria

- 11/11/11: Tecnologia i cultura al llarg del temps: evolucions i regressions, capítol 48 del Pedra a pedra. Escolta la prehistòria

-  4/11/11: La bioregió de Girona, territori neandertal, capítol 47 del Pedra a pedra. Escolta la prehistòria

 - 4/11/11: Rastrejant el passat de Judit Pujadó a La Vanguardia Girona, article en què es fa unes referències a jaciments prehistòrics gironins en la investigació dels quals hi participen membres de la nostra Associació Arqueològica de Girona. 

"La Rambla: secrets d'un escenari"

Els misteris i secrets de la Rambla de Barcelona al descobert a través de Lluís Permanyer. L’escriptor ens acompanya en un recorregut únic i irrepetible. Descobrim una Rambla inèdita.

L’escriptor Lluís Permanyer ens endinsa en els secrets i misteris de la Rambla com a escenari del teatre de la complexa i variada història de Barcelona.

En “La Rambla: secrets d’un escenari”, Permanyer ens descobreix perquè aquest indret barceloní s’ha consagrat com un carrer únic al món i una veritable síntesi de la dinàmica ciutadana. Aquest documental ens mostra la Rambla com l’escenari escollit pels ciutadans per representar els grans esdeveniments de Barcelona.


Amb Ventura Pons, Joan Gaspart, Nazario i altres personatges que han viscut aquest carrer, l’escriptor ens porta a reconèixer la força del patrimoni immaterial que reflecteix l’ànima ciutadana a través de: la vida, la mort, la guerra, la diversió, el sexe i l’urbanisme. 

 

El Cogul s'espera.

El centre d'interpretació del conjunt està tancat i amb aspecte d'abandonament. Foto: E.P.

Després d'invertir-hi 1,4 milions, el centre que aplega el conjunt de les pintures rupestres està inacabat i sense vigilància.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(60)

Els 10 punts de pere estasen (1)    

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 

Antiga fàbrica Casaramona, edifici modernista que alberga la seu de Caixa Fòrum Barcelona. Foto:   ARXIU.

Pere Estasen i Cortada

Pere Estasen, el regionalisme econòmic

 

La crisi obliga una part dels immigrats a emprendre el viatge de retorn.

La persistència de la crisi està castigant especialment els residents estrangers i molts ja han començat a fer les maletes per cercar noves oportunitats en altres llocs. La marxa dels immigrats ha reobert el debat sobre la baixa natalitat i sobre si en un futur l'economia catalana necessitarà noves incorporacions

 

  Evolució i projeccions demogràfiques

 

L'exili republicà al Magrib.

 L’exili republicà al Magrib: perspectives comparatives

 L’exili republicà al Magrib

 Seminari Internacional: L'exili republicà al Magrib: perspectives comparatives

 Seminari Internacional: L'exili republicà al Magrib: perspectives comparatives

 Seminari Internacional.L’exili republicà al Magrib: perspectives comparatives

 

Riuró, fotògraf anònim.

Un grup d'ancianes a la vora de la Font de la Mare de Déu de la Pera, de Girona (1947).
Foto: FRANCESC RIURÓ / SGDAP.

Un retrat (1958).Foto: FRANCESC RIURÓ / SGDAP.

Francesc Riuró i Llapart

Un llibre pòstum descobreix l´obra secreta del fotògraf gironí Francesc Riuró 

 

L’Arxiu Municipal rep la donació del fons documental de Francesc Riuró i Llapart

L'Ajuntament de Girona publica l'obra fotogràfica de Francesc Riuró Llapart

 

Francesc Pararols i Francesc Riuró reben les distincions Ciutadania i Athenea de Girona

 

Francesc Riuró, el pare de l'arqueologia gironina

“Sabem més dels romans que de la Guerra Civil”

Refugi 307

 

 

 Projecte Vaca

 

 

  Encarnació Martorell

 
 

Museu d'Història de Barcelona

 

 

 

La divisió comunista.

Una manifestació del POUM a Barcelona Foto: ARXIU.

Bloc Obrer i Camperol

Partit Obrer d'Unificació Marxista

Partit Comunista d'Espanya

Fundación Andreu Nin 

Jornades d'Història Política. El paper del comunisme i de les seves divergències internes en la política espanyola dels anys 1930

 Doblemente olvidados 

Novetats del romànic.

Poètica de la carestia

El Mume redescobreix l'olotí Virgili Batlle Vallmajó, pioner en l'abstracció geomètrica des de l'exili francès

La Jonquera - Eva Vàzquez

 

Retrat de joventut de Virgili Batlle Vallmajó, quan encara residia a la Garrotxa. Foto: FONS CARME GOTARDE.

Una de les composicions de l'artista olotí dels anys quaranta, de ressons simultaneistes. Foto: MUME.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(59)

L'antiga fàbrica de can Ricart era un exemple de la Barcelona industrial ben activa al començament del segle passat. Foto: ARXIU.

Barcelona-Niça

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

L'Arxiu de la Memòria Personal

L’Arxiu de la Memòria Personal és una base de dades sobre la documentació escrita, relativa a escrits personals (dietaris, autobiografies, etc.), de Catalunya i dels altres territoris de parla catalana. Després d’anys de coneixement i treball a partir de fonts diverses i des de diferents àmbits –història, literatura, art o ciència–, se sap que Catalunya té, possiblement després d’Itàlia, una de les cultures europees més riques en aquest tipus de documentació. 

Recordant l'Assemblea de Catalunya, quaranta anys després.

Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia fou el lema de l'Assemblea.

40 anys de l'Assemblea de Catalunya (Vídeo ) 

 

40 anys de la històrica Assemblea de Catalunya

 

 

Correllengua: quatre mesos d'hiperactivitat en defensa de la llengua i el país.

Els perdedors del 1714 van fundar una Nova Barcelona prop del Danubi, a Sèrbia.

La nova barcelona Dibuix de Nova Barcelona, avui Zrenjanin (Sèrbia). La colònia va tenir una vida molt breu, els colons van arribar el desembre del 1735 i els últims la van abandonar el juny del 1738. ÖSTA / FINANZ UND HOFFKAMERARCHIV, VIENA


La tragèdia dels exiliats de la Guerra de Successió 

La història dels exiliats del 1714, que van fundar una ciutat a l'actual Sèrbia, va ser desconeguda i distorsionada durant segles. Alcoberro en descobreix tots els detalls en un llibre publicat per Dalmau. 

SÍLVIA MARIMON

 

Barcelona

La Guerra de Successió no va tenir un bon final per als catalans. Van morir-hi 1.200.000 persones i el rei Borbó, Felip V, no va ser gaire magnànim amb els que se li havien oposat. Catalunya va perdre les llibertats polítiques i hi va haver execucions, empresonaments, segrestos de béns, desterraments i exili. Aquest últim capítol, la tràgica història d'entre 25.000 i 30.000 exiliats, que van haver de fugir de l'Espanya borbònica, ha estat ignorat durant segles. "S'ha patit un exercici de desmemòria", assegura el professor d'història i director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro. Per rescatar de l'oblit aquests homes i dones que van fundar Nova Barcelona a l'actual Sèrbia, Alcoberro acaba de publicar La "Nova Barcelona" del Danubi (1735-1738).

En opinió d'Alcoberro, si pràcticament fins avui aquest capítol de la història ha estat enterrat o distorsionat -durant molt de temps es pensava que els que havien fundat Nova Barcelona eren bascos- és perquè "ni tan sols els mateixos exiliats van voler explicar les seves vicissituds". Ni hi fa referència el mateix Francesc de Castellví, que també va haver d'emprendre el camí de l'exili després de la derrota austriacista i que va escriure els quatre volums de Narraciones históricas -una obra recentment reeditada-. "Castellví parla àmpliament de Carrasquet (un dels herois del 1714), però l'existència de Nova Barcelona només la menciona en una nota al marge, i com que ho escriu ja de gran, amb una lletra insegura, en les transcripcions que es van fer de la seva obra no es va tenir en compte", argumenta Alcoberro. El director del Museu d'Història de Catalunya, però, va poder llegir-la en els microfilms que hi ha als arxius de Viena.

De la utopia a la malària i la fam.

Nova Barcelona, actualment coneguda com a Zrenjanin, havia de ser originàriament una ciutat ideal. Fins i tot estava previst que hi hagués sufragi universal, cosa força impensable a mitjans del segle XVIII. El somni utòpic, però, es va convertir en malson.
La majoria d'exiliats que van anar a espetegar a Banat de Temesvar -el territori nord de l'actual Sèrbia, fent frontera amb Romania- eren homes i dones que pràcticament havien de viure de l'almoina. Quan Felip V va conquerir Nàpols i Sicília el 1735, on havien anat a viure molts dels exiliats, es van quedar sense pensió i es van veure forçats a anar a aquesta zona pantanosa. S'hi van unir els que s'havien exiliat a Viena.
No eren joves sans, acabats de casar i disposats a conrear arròs i plantar moreres, com la majoria de repobladors d'aquests territoris que les tropes germàniques acabaven de guanyar als turcs. Molt d'ells només tenien experiència en oficis urbans o en el servei domèstic. S'havien passat els últims anys vivint de les pensions. I vint anys després de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes de Felip V, començaven a fer-se grans. N'hi havia que tenien malalties cròniques i d'altres que estaven ferits per les diverses guerres que havien hagut de patir. De fet, en un dels cens que va trobar Alcoberro s'assegura que només en nou casos eren hàbils o aptes per al servei.
Centenars de famílies van acabar en aquestes terres de llacunes i pantans al costat del riu Danubi. La combinació d'una subvenció inicial i d'un període d'exempció fiscal havia de garantir l'èxit del projecte. Les previsions, però, eren massa optimistes. La vida de Nova Barcelona va ser efímera. Els primers colons van arribar el desembre del 1735 i els últims la van abandonar el juny de 1738. La mortalitat entre els desterrats va ser considerable. La pesta va esmicolar la colònia.

Doblement vençuts.

Castellví va qualificar els exiliats, en la nota a peu de pàgina de les seves monumentals Narraciones históricas, de"reliquia de los que su mala suerte condenó al Banato de Themisbar". Alguns dels que van sobreviure es van quedar a Viena. D'altres van optar per tornar a la península Ibèrica. Alcoberro ha rescatat els llistats amb els noms i cognoms de tots els que van participar en aquesta aventura. "Si la història l'escriuen els vencedors, aquests van ser doblement vençuts", conclou l'historiador.

Historiadors a l'escenari.

Sobrequés i Vicens Vives (a la dreta) , a bord del vaixell amb què van viatjar cap a Amèrica, l'any 1934. Foto: ARXIU.

El Ministeri de Cultura entrega al Monestir de Poblet còpies de documents de l'Arxiu Històric Nacional .

Es tracta de més de 25.000 imatges digitalitzades de llibres i còdexs

ACN

Madrid 

El Ministeri de Cultura ha entregat al Monestir de Poblet més de 25.000 reproduccions digitals de documents custodiats a l'Arxiu Històric Nacional espanyol, principalment llibres i còdexs.
Per la seva part, el Monestir facilitarà al Ministeri una còpia digital dels documents dels seus arxius que puguin ser d'interès per completar els fons i col·leccions dels arxius de titularitat estatal adscrits al Ministeri de Cultura.
Les imatges es podran consultar en el portal Pares, que recull els arxius estatals. La documentació del Monestir de Poblet que es conserva a l'arxiu estatal inclou documents de l'any 960 fins al 1876.

Assemblea de Catalunya.

                          

Una imatge del míting proaministia de l'Assemblea de Catalunya al palau d'esports el 1976 Foto: ARXIU.

El corredor mediterrani i el transport de mercaderies.

Seat exportaria pel corredor el triple de cotxes