Mascarell projecta un nou sistema museístic que dóna més poder al Macba i exigeix als grans centres que rebin més visitants i generin més recursos propis
Maria Palau
Quatre anys després que el govern del tripartit presentés el seu Pla de Museus, el Departament de Cultura que lidera el conseller Ferran Mascarell va revelar ahir els continguts del seu
Pla de Museus. Diferències? Poques, però alguna de rellevant. En
essència, va allà mateix: cal fer una vegada per totes una renovació
profunda en els museus.
El nou projecte respecta el model de quatre museus nacionals que han de dur la iniciativa i vertebrar les estratègies del conjunt de museus del país. Però els tòtems d'aquestes quatre constel·lacions de museus no són ben bé els mateixos que havia previst l'anterior pla: Mascarell dota el Macba d'un accentuat poder, fins al punt que, sense ser-ho, passarà a exercir un rol de museu nacional. Els altres tres museus de referència seran el MNAC, el Museu Nacional de Ciències Naturals i un nou Museu Nacional d'Història que, en esperit, és calcat del polèmic Museu Catalònia que es va inventar el conseller Joan Manuel Tresserras.
El nou projecte respecta el model de quatre museus nacionals que han de dur la iniciativa i vertebrar les estratègies del conjunt de museus del país. Però els tòtems d'aquestes quatre constel·lacions de museus no són ben bé els mateixos que havia previst l'anterior pla: Mascarell dota el Macba d'un accentuat poder, fins al punt que, sense ser-ho, passarà a exercir un rol de museu nacional. Els altres tres museus de referència seran el MNAC, el Museu Nacional de Ciències Naturals i un nou Museu Nacional d'Història que, en esperit, és calcat del polèmic Museu Catalònia que es va inventar el conseller Joan Manuel Tresserras.
Moltes exigències
En
el que sí va més enllà Mascarell és en el “rendiment” d'aquest nou
sistema d'ordenació dels museus, que no estarà desplegat del tot fins al
2020. El conseller assegura que serà “molt exigent” amb els museus
capçalera perquè assumeixin el paper de tuteladors dels museus associats
i perquè es prenguin “més” seriosament la seva gestió. Els ho exigirà
en els contractes programa que se signaran enguany mateix. Les regles
del joc han de quedar “ben clares” des del començament, emfasitza el
conseller.
El Departament de Cultura, i més concretament la futura Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que es constituirà al juliol, vol que els principals museus es posin les piles per generar més recursos propis. I els objectius ja estan marcats: als 22 milions de visitants que reben ara els més de cent museus catalans, se n'hi hauran de sumar tres fins arribar als 25, des d'ara i fins al 2014. Aquí el MNAC haurà de fer una aportació de nous públics significativa. Mascarell ja ha dit que el museu del Palau Nacional ha de duplicar el seu registre de visitants, fins al milió.
Una altra via que s'explorarà sí o sí per augmentar els recursos és el patrocini. El repte és ambiciós, però motivador per rellançar els museus: d'aquí dos anys, s'han d'haver aconseguit tres milions d'euros addicionals de finançament privat.
L'art és “de tots”
El Departament de Cultura, i més concretament la futura Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que es constituirà al juliol, vol que els principals museus es posin les piles per generar més recursos propis. I els objectius ja estan marcats: als 22 milions de visitants que reben ara els més de cent museus catalans, se n'hi hauran de sumar tres fins arribar als 25, des d'ara i fins al 2014. Aquí el MNAC haurà de fer una aportació de nous públics significativa. Mascarell ja ha dit que el museu del Palau Nacional ha de duplicar el seu registre de visitants, fins al milió.
Una altra via que s'explorarà sí o sí per augmentar els recursos és el patrocini. El repte és ambiciós, però motivador per rellançar els museus: d'aquí dos anys, s'han d'haver aconseguit tres milions d'euros addicionals de finançament privat.
L'art és “de tots”
Altres temes que s'arrosseguen des de fa temps i en què el pla vol posar
ordre són el de les disperses col·leccions nacionals d'art, que es convertiran en una única col·lecció “a disposició de tots els museus”, i no només dels que en custodien les obres, i
el de l'anhelada col·lecció nacional de fotogra-fia, que es crearà entre aquest any i el que ve.
El pla també posa atenció en els dipòsits d'art i arqueologia (el d'arqueologia, per exemple, es concentrarà al complex de la Tabacalera de Tarragona, on també s'emplaçarà el futur museu d'arqueologia, que segons el pla s'obrirà el 2017). I estableix un altre entramat de xarxes territorials (una per demarcació) per revitalitzar els museus locals.
Molta feina a fer, sens dubte. El Pla de Museus és, de moment, un document de base que ara inicia un recorregut de debat amb la Junta de Museus i el sector. Caldrà veure com respon ara el sector al controvertit projecte del nou Museu Nacional d'Història, per al qual s'ha de pensar “un concepte” que articuli la suma de tres museus: dos de nacionals (el Museu de la Ciència i la Tècnica i el Museu d'Arqueologia) i un de no nacional (el Museu d'Història). I si l'Ajuntament de Barcelona ho accepta, també integrarà el Museu Etnològic.
El “concepte” d'aquest museu es treballarà sense gaires presses, ja que el termini que es fixa Cultura és el 2019, quan l'actual Museu d'Història haurà de deixar el Palau de Mar perquè s'acaba el contracte
de lloguer. Ahir, per distanciar-se del seu antecessor, Mascarell ho va fer així: “Abans que parlar de noms i d'edificis, a nosaltres ara el que ens preocupa és
gestar el seu relat.”
ordre són el de les disperses col·leccions nacionals d'art, que es convertiran en una única col·lecció “a disposició de tots els museus”, i no només dels que en custodien les obres, i
el de l'anhelada col·lecció nacional de fotogra-fia, que es crearà entre aquest any i el que ve.
El pla també posa atenció en els dipòsits d'art i arqueologia (el d'arqueologia, per exemple, es concentrarà al complex de la Tabacalera de Tarragona, on també s'emplaçarà el futur museu d'arqueologia, que segons el pla s'obrirà el 2017). I estableix un altre entramat de xarxes territorials (una per demarcació) per revitalitzar els museus locals.
Molta feina a fer, sens dubte. El Pla de Museus és, de moment, un document de base que ara inicia un recorregut de debat amb la Junta de Museus i el sector. Caldrà veure com respon ara el sector al controvertit projecte del nou Museu Nacional d'Història, per al qual s'ha de pensar “un concepte” que articuli la suma de tres museus: dos de nacionals (el Museu de la Ciència i la Tècnica i el Museu d'Arqueologia) i un de no nacional (el Museu d'Història). I si l'Ajuntament de Barcelona ho accepta, també integrarà el Museu Etnològic.
El “concepte” d'aquest museu es treballarà sense gaires presses, ja que el termini que es fixa Cultura és el 2019, quan l'actual Museu d'Història haurà de deixar el Palau de Mar perquè s'acaba el contracte
de lloguer. Ahir, per distanciar-se del seu antecessor, Mascarell ho va fer així: “Abans que parlar de noms i d'edificis, a nosaltres ara el que ens preocupa és
gestar el seu relat.”
Mascarell no opina “de moment” del cas Xavier Solà
Ferran Mascarell no
té “de moment” una opinió clara sobre els polèmics negocis que el seu
número dos, el secretari general del Departament de Cultura, Xavier
Solà, va fer quan ocupava el càrrec de cap dels serveis jurídics de
l'Associació Catalana de Municipis (ACM). “Des del punt de vista de la
feina que ha fet els últims catorze mesos, no hi puc fer cap objecció i
la valoro molt positivament”, va emfasitzar ahir Mascarell, molt serè i
decidit en les seves declaracions. De l'etapa “anterior” de Xavier Solà,
el conseller de Cultura va dir que en té dues versions (la que ha
publicat el diari El País i la que li ha donat el mateix Solà). I
ara està processant tota la informació. “Encara m'he de fer la
composició dels fets. De moment no
la tinc, però quan la tingui l'explicaré”, va assegurar.
la tinc, però quan la tingui l'explicaré”, va assegurar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada