[...] A les vuit tocades el President de la Generalitat, acompanyat
de tots els membres del Govern, excepte el senyor Dencàs, que és a
Governació, surt al balcó. Hi ha molta gent a baix a la Plaça i molta al
Saló de Sant Jordi. Esclata una gran ovació. Se senten visques a la
República Catalana. A l'últim es fa el silenci, i Lluís Companys, a poca
distància del micròfon, comença llegint: "Catalans!...". Quan arriba a
la frase esperada "... i proclama l'Estat Català..." una gran ovació
frenètica i el xiscle esporàdic d'una dona interrompen el discurs.
Companys repeteix: "... i proclama l'Estat Català de la República
Federal Espanyola..".
[...] Companys abandona el balcó [...] topa amb un diputat de barba blanca. Aquest el felicita. I Companys, amb el rostre serè, enèrgic i suau alhora, diu simplement: "Ja està fet! Ja veurem com acabarà. A veure si ara també direu que no sóc catalanista!".[...] Es tanca al seu despatx uns moments amb el Govern. Sembla que parla per telèfon amb el general Batet [...] Aquest li demana que allò que li diu sigui per escrit.
[...] Pérez Farràs, a mitjanit, entrà a la sala on hi havia el Govern. Digué que les forces de l'exèrcit només ocupaven el carrer de Jaume I. Si un centenar d'homes armats els feien foc per la banda de la Plaça de l'Àngel, ell faria sortir els mossos, i l'enemic seria copat. Arribà un missatger. Informà que a la Rambla es passejaven tranquil·lament i ocupaven terrats i llocs estratègics uns quants centenars d'homes armats. Cop de telèfon demanant a aquells homes el servei indicat per Pérez Farràs. Algú contestà que sense ordre del conseller Dencàs no podien abandonar aquell lloc.
[...] A la Generalitat no hi havia més armes que les dels mossos d'Esquadra. A Governació hi havia un bon dipòsit. Armes i explosius. Però a Governació es negaren a lliurar una sola pistola.
[...] Els mossos d'Esquadra seguien resistint. El tiroteig era impressionant. De tant en tant una nova canonada
[...] Companys, vençut però serè, parlà amb Batet: "La Generalitat capitulava".
Lluís Aymamí i Baudina 1935
[...] Companys abandona el balcó [...] topa amb un diputat de barba blanca. Aquest el felicita. I Companys, amb el rostre serè, enèrgic i suau alhora, diu simplement: "Ja està fet! Ja veurem com acabarà. A veure si ara també direu que no sóc catalanista!".[...] Es tanca al seu despatx uns moments amb el Govern. Sembla que parla per telèfon amb el general Batet [...] Aquest li demana que allò que li diu sigui per escrit.
[...] Pérez Farràs, a mitjanit, entrà a la sala on hi havia el Govern. Digué que les forces de l'exèrcit només ocupaven el carrer de Jaume I. Si un centenar d'homes armats els feien foc per la banda de la Plaça de l'Àngel, ell faria sortir els mossos, i l'enemic seria copat. Arribà un missatger. Informà que a la Rambla es passejaven tranquil·lament i ocupaven terrats i llocs estratègics uns quants centenars d'homes armats. Cop de telèfon demanant a aquells homes el servei indicat per Pérez Farràs. Algú contestà que sense ordre del conseller Dencàs no podien abandonar aquell lloc.
[...] A la Generalitat no hi havia més armes que les dels mossos d'Esquadra. A Governació hi havia un bon dipòsit. Armes i explosius. Però a Governació es negaren a lliurar una sola pistola.
[...] Els mossos d'Esquadra seguien resistint. El tiroteig era impressionant. De tant en tant una nova canonada
[...] Companys, vençut però serè, parlà amb Batet: "La Generalitat capitulava".
Lluís Aymamí i Baudina 1935
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada