Carme Clusellas Presidenta de l'Associació de Museòlegs
No tenim el suport de la gent. En els bons temps vam satisfer més els polítics que el públicHi ha tant a parlar sobre els museus... Llàstima que l'atenció
l'acaparen sempre els grans centres (que si Madrid deu 1,6 milions
d'euros al Macba, que si el MNAC només pot destinar 1 dels 13 milions
del seu pressupost a activitat...). La realitat desconeguda dels museus
petits i mitjans del territori és tan o més dura. Tot el sistema està en
hores baixes, i això ho aborda amb contundència –amb crítica i molta,
moltíssima, autocrítica– la presidenta de l'Associació de Museòlegs de
Catalunya, Carme Clusellas (Cardedeu, 1966). Ella mateixa, dona de
caràcter que ve de picar molta pedra i de remuntar museus locals, és una
víctima de la situació actual: a l'estiu la van destituir com a
directora del Museu de Granollers. Parar no para i, entre altres
projectes, ara forma part de l'equip que està treballant el Museu de
Cultures del Món de Barcelona.
El sistema català de museus té problemes. Només la crisi n'és la culpable?
Crisi,
dius? Si busques a Google, l'any 2010 els titulars eren aquests: “Els
museus, asfixiats per la crisi.” Hem arribat al 2013: de què hem de
parlar ara? Doncs que tot plegat és molt més patètic. I ja ni ens
queixem. No sortim al carrer. És que pensem que no estem prou legitimats
per fer-ho?
I ho estan?
El
sector cultural no se sent amb prou força i, si surt al carrer, ho fa
de manera fragmentària, per capelletes. De molts dels manifestos que
circulen, la nostra associació se n'assabenta per la premsa. El sector
està atomitzat i té timidesa. El que ens passa és que no tenim el suport
de la gent.
Alguna cosa deuen haver fet malament, doncs...
Al
públic l'hem perdut en els temps de bonança. Això, ara, ens ha
debilitat enormement. Hem fet una mala aposta. Els tècnics hauríem
d'haver equilibrat millor la nostra relació amb els titulars dels
equipaments i amb el públic. Hem decantat la balança a satisfer els de
dalt, més que els de baix. I ara als de dalt ja no els som rendibles.
Aquella obsessió dels polítics per inaugurar museus...
S'han
fet molts museus sense pensar si eren viables o no. Algú de dalt ha
decidit que es feia, i punt, refiat que un museu el salvaria de tota
pena i el llançaria a la glòria. Això els ha ofuscat. És que fan els
hospitals per passar a la posteritat? On són els plans de viabilitat
dels museus? Algú va pensar què costaria mantenir-los? Nosaltres, els
tècnics, no hem estat prou bel·ligerants. Ben al contrari: ho hem vist
com a oportunitats per generar llocs de treball i, és clar, obrir un nou
museu sempre és una cosa engrescadora. No hem estat prou honestos ni
prou valents.
Molts museus han començat a perdre visitants a cabassos.
Et
diria que som una de les institucions culturals que més hem fet pel
públic, però l'hem tractat com si fos un públic de teatre. No hem
treballat prou bé perquè se sentís seu el museu; no hem fet que en
participés. No l'hem implicat prou, i ara és quan el trobem a faltar.
Si al Macba no poden pagar el rebut de la llum, què està passant als museus del territori?
Abans
anaves a un poble i el seu museu era una cosa tan institucional com
l'ajuntament i l'església. Ara el museu és un servei més que presta el
consistori, com ara la neteja i la policia. Ha desaparegut l'aura que
tenia. El rebut de la llum el paguen, però als museus hi ha molta por de
perdre el lloc de treball.
El director del MNAC, Pepe Serra, diu que s'ha de prioritzar perquè el pastís del diner públic s'ha fet petit. És just?
Compta!
Tenim 114 museus, 400 centres d'interpretació i 200 col·leccions,
aproximadament; què volen que es prioritzi? Pepe Serra fa molt bé la
seva feina, però no li pertoca salvar el nostre sistema de museus.
Què n'opina, de la franquícia que l'Hermitage obrirà a Barcelona?
Doncs
que segurament xuclarà les masses de turistes que els grans museus de
Barcelona consideren la via de solució als seus grans problemes. Encara
no sabem on anirà el nou museu d'història de Catalunya, però sí que la
filial de l'Hermitage s'obrirà al port. Estrany.
Faci una carta als reis.
Volem
unes directrius fermes. I que no ens desmuntin el sistema. Que s'ha de
revisar, sí. La situació és molt kafkiana: que tot es resumeixi a dir
que no tenim diners..., però si no n'hem tingut mai, de diners, els
museus! No hi hem anat mai, de grassos.
Tem el tancament de museus?
Jo
crec que se'n tancaran, perquè ara mateix la situació és insostenible i
sabem que anirà a pitjor. Ara, és clar, els polítics volen una placa
que digui que van obrir un museu, no que el van tancar. M'imagino que
els aniran deixant morir a poc a poc d'inanició. I serà una pena, perquè
ja prou pansit tenim el territori. Al territori és on es genera l'hàbit
d'anar als museus, és on s'aprèn a anar als museus. Als museus del
territori és on es brega el públic que després visitarà el MNAC. Suposo
que això Pepe Serra ho té present.
