26.000 borbons van assaltar Barcelona l'11 de setembre GUILLEM H. PONGILUPPI
Les institucions preparen un aniversari més reivindicatiu que historicista.
SÍLVIA MARIMON
La derrota de l'11 de setembre del 1714 va provocar la destrucció de
l'estat català: les Constitucions van ser derogades, es van saquejar
els recursos del país i, amb el Decret de Nova Planta, promulgat per
Felip V, van desaparèixer més de cinc segles de llibertat política.
Catalunya va passar a ser governada per un capità general i Barcelona es
va omplir de casernes. La repressió va ser brutal, però l'Onze de
Setembre ha sobreviscut tres segles: "És una reivindicació de les
llibertats perdudes. És l'única diada al món que té més d'un segle. S'ha
celebrat sempre, de manera ininterrompuda, sigui de manera oficial o
clandestina", assenyala Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història
de Catalunya i especialista en la Guerra de Successió.
Aquest Onze de Setembre començarà la celebració del tricentenari dels fets del 1714. Un any esquitxat d'activitats en què, més que celebrar una derrota, es volen reivindicar les llibertats per les quals van lluitar els catalans al segle XVIII: "Els catalans estaven orgullosíssims de les seves Constitucions. Les reivindicacions en aquest sentit es manifesten de manera constant i obsessiva", assenyala l'historiador i comissari a Barcelona dels actes de commemoració dels 300 anys, Toni Soler.
El fals mite de la decadència.
La Junta de Braçosdel 5 de juliol del 1713 es va decidir per la resistència davant l'exèrcit borbó i la defensa de les "Constitucions, usos, costums i immunitats del present Principat". Catalunya era, a principis del segle XVIII, un país capdavanter en la construcció de les llibertats constitucionals. "Aquest orgull és molt actual i amb aquesta celebració, a diferència del segle XIX, en què sobretot es defensava la llengua i la cultura, volem posar l'accent en la identitat política i jurídica", afegeix Soler.
Els actes impregnaran totes les festes, de la Mercè a Santa Eulàlia, i hi haurà activitats de caràcter històric, culturals i festives. Amb la celebració es faran rutes i teatralitzacions que permetran redescobrir el 1700 i desmuntar el fals mite que en aquell moment Barcelona passava penúries: "És una rotunda fal·làcia, que era un moment de decadència. Era un moment brillant", emfatitza Soler. La vida quotidiana a la capital catalana era refinada: hi havia una gran varietat de tabac, es fabricaven guitarres i arpes que s'exportaven a tot el món i, a finals del XVII, s'obrien cafès que eren pioners a la Península. "Amb el tricentenari també volem deixar clar que la del 1714 va ser una guerra d'àmbit europeu", destaca Soler. "No només recordarem els fets històrics, sinó que explicarem què tenim, què som i què volem ser", afegeix. L'historiador assegura que fa mesos que s'està reunint amb tots els agents de Barcelona: "No volem donar cap excusa perquè algú se senti exclòs", apunta.
La inauguració es farà al Centre Cultural del Born i la clausura, el setembre del 2014, serà un acte més massiu i festiu. Aquests dos actes els faran conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. "Hi haurà activitats comunes i d'altres que seran pròpies, i tindrem el mateix logo. Però Barcelona necessita tenir una campanya pròpia, perquè la ciutat és el lloc dels fets i per la pròpia idiosincràsia de la ciutat", argumenta Soler.
El govern català té el seu propi comissari per als actes del tricentenari: Miquel Calçada. Una de les grans exposicions de la Generalitat serà La memòria de la nació , que es farà al Museu d'Història de Catalunya i que comissionarà Enric Pujol.
Rutes per tot el territori català.
El 1714 tindrà presència a tot el territori: hi haurà la ruta del 1714, amb deu centres d'interpretació com Cardona, l'últim baluard de la resistència catalana; Talamanca, on va tenir lloc l'última victòria de l'exèrcit català, o la Torre Manresana. S'assenyalaran 60 espais o monuments, com les viles socarrades per les forces borbòniques.
El tricentenari té també una vocació internacional. L'abril del 2014 se celebrarà el congrés Els tractats d'Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans a la Universitat Pompeu Fabra. L'objectiu és debatre sobre el context europeu, hispànic i català. Un altre congrés, organitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, parlarà sobre els municipis de parla catalana al segle XVIII després del Decret de Nova Planta del 1714. Tot comença a estar a punt per a un any que es preveu molt intens.
Aquest Onze de Setembre començarà la celebració del tricentenari dels fets del 1714. Un any esquitxat d'activitats en què, més que celebrar una derrota, es volen reivindicar les llibertats per les quals van lluitar els catalans al segle XVIII: "Els catalans estaven orgullosíssims de les seves Constitucions. Les reivindicacions en aquest sentit es manifesten de manera constant i obsessiva", assenyala l'historiador i comissari a Barcelona dels actes de commemoració dels 300 anys, Toni Soler.
El fals mite de la decadència.
La Junta de Braçosdel 5 de juliol del 1713 es va decidir per la resistència davant l'exèrcit borbó i la defensa de les "Constitucions, usos, costums i immunitats del present Principat". Catalunya era, a principis del segle XVIII, un país capdavanter en la construcció de les llibertats constitucionals. "Aquest orgull és molt actual i amb aquesta celebració, a diferència del segle XIX, en què sobretot es defensava la llengua i la cultura, volem posar l'accent en la identitat política i jurídica", afegeix Soler.
Els actes impregnaran totes les festes, de la Mercè a Santa Eulàlia, i hi haurà activitats de caràcter històric, culturals i festives. Amb la celebració es faran rutes i teatralitzacions que permetran redescobrir el 1700 i desmuntar el fals mite que en aquell moment Barcelona passava penúries: "És una rotunda fal·làcia, que era un moment de decadència. Era un moment brillant", emfatitza Soler. La vida quotidiana a la capital catalana era refinada: hi havia una gran varietat de tabac, es fabricaven guitarres i arpes que s'exportaven a tot el món i, a finals del XVII, s'obrien cafès que eren pioners a la Península. "Amb el tricentenari també volem deixar clar que la del 1714 va ser una guerra d'àmbit europeu", destaca Soler. "No només recordarem els fets històrics, sinó que explicarem què tenim, què som i què volem ser", afegeix. L'historiador assegura que fa mesos que s'està reunint amb tots els agents de Barcelona: "No volem donar cap excusa perquè algú se senti exclòs", apunta.
La inauguració es farà al Centre Cultural del Born i la clausura, el setembre del 2014, serà un acte més massiu i festiu. Aquests dos actes els faran conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. "Hi haurà activitats comunes i d'altres que seran pròpies, i tindrem el mateix logo. Però Barcelona necessita tenir una campanya pròpia, perquè la ciutat és el lloc dels fets i per la pròpia idiosincràsia de la ciutat", argumenta Soler.
El govern català té el seu propi comissari per als actes del tricentenari: Miquel Calçada. Una de les grans exposicions de la Generalitat serà La memòria de la nació , que es farà al Museu d'Història de Catalunya i que comissionarà Enric Pujol.
Rutes per tot el territori català.
El 1714 tindrà presència a tot el territori: hi haurà la ruta del 1714, amb deu centres d'interpretació com Cardona, l'últim baluard de la resistència catalana; Talamanca, on va tenir lloc l'última victòria de l'exèrcit català, o la Torre Manresana. S'assenyalaran 60 espais o monuments, com les viles socarrades per les forces borbòniques.
El tricentenari té també una vocació internacional. L'abril del 2014 se celebrarà el congrés Els tractats d'Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans a la Universitat Pompeu Fabra. L'objectiu és debatre sobre el context europeu, hispànic i català. Un altre congrés, organitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, parlarà sobre els municipis de parla catalana al segle XVIII després del Decret de Nova Planta del 1714. Tot comença a estar a punt per a un any que es preveu molt intens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada