El Museu de Badalona mostra plaers, vicis, transgressions i passions de fa dos mil anys
SÍLVIA MARIMON Badalona
Poca gent té a casa un llum amb el déu Príap amb un penis gegant copulant amb una cabra. O un porró amb una més que evident forma fàl·lica. Tampoc no és gaire habitual que tot sopant tres, quatre o més persones, abandonin la taula i decideixin passar una estona al bany per practicar jocs eròtics. Ni que s'ofereixi una vaixella als convidats amb una dona cavalcant amb eufòria sobre un home. Els fal·lus i l'erotisme, però, eren habituals a les cases dels romans antics. Els contemporanis d'Ovidi eren desvergonyits i extraordinàriament actius pel que fa a la sexualitat. "Estaven molt més alliberats", assegura Joan Mayné, director del Museu de Badalona.
La doble moral dels romans
El museu badaloní acull l'exposició El sexe a l'època romana , que es podrà veure fins al 30 de juny. Després viatjarà a Tarragona, Gavà, Girona i Lleida. El recorregut mostra una vuitantena d'objectes d'alt contingut eròtic provinents de museus i jaciments de tot Catalunya, i unes pintures que constaten les paraules de Mayné: els romans gaudien del sexe amb desinhibició i desenfrenadament, però també tenien una doble moral. Ho diu en forma de sàtira Juvenal, un dels autors clàssics que es poden llegir a El sexe a l'època romana : "El joc i l'adulteri són una vergonya per als pobres. Això mateix, si ho fan els rics, diem que són divertits i refinats".
El museu ha fet una tasca hercúlia de documentació. A les parets hi ha els consells d'Ovidi, de Sèneca, de Plaute o de Suetoni. Molts d'ells han estat traduïts al català especialment per a l'exposició: "Hem fet un gran esforç de recuperació i recerca. La majoria de traduccions al català s'havien fet durant el primer terç del segle XX. Eren textos molt erudits que obviaven les expressions excessivament grolleres, quan l'autor les havia utilitzat", explica la comissària de l'exposició, Esther Gurri.
El concepte de l'obscenitat ha canviat molt des del temps dels romans. El que avui és vist com una aberració fa dos mil anys era tolerat, i a l'inrevés. Que un ciutadà romà malgastés el semen amb una masturbació era un crim, perquè es deixava de procrear. El poeta Marcial escriu al segle I: "Tot això haurien perdut si, un i altre, masturbant-se, haguessin confiat a les seves mans plaers repugnants". Creu que la pròpia naturalesa diu això: "Això que deixes escapar amb els dits, Pòntic, és un home". I hi havia, però, una cosa encara pitjor: un cunnilingus , sobretot si el feia un home, perquè abandonava el seu paper actiu per donar plaer a una dona: "Però, què he dit? Quelcom de poc pes i insignificant, que tothom coneix i que tu mateix no negaràs. He dit, Corací, que ets un llepaconys", escriu Marcial.
En canvi, eren tolerades la zoofília, les relacions homosexuals -sempre que fossin entre homes- i el sexe amb menors. Catul al segle I aC estimava un ciutadà romà i no se n'amagava. L'emperador Adrià tampoc s'avergonyia del seu amor pel jove Antínous.
La prostitució, una necessitat
La prostitució es considerava una necessitat social. A l'exposició del Museu de Badalona es poden veure els grafits de Pompeia, que són una gran font d'informació sobre quina era l'oferta i els preus dels bordells: "Eutychis, grega, per dos asos, de refinades habilitats". "Lais la mama per dos asos". No eren tan freqüents els homes que es dedicaven a la prostitució, però hi havia excepcions: "Marítim llepa el cony per quatre asos; accepta també verges". L'esposa d'un ciutadà romà no tenia tantes llibertats. Gaudir dels plaers carnals fora del matrimoni era molt arriscat. "Si sorprenguessis la teva dona en adulteri, podries matar-la impunement, sense judici. Però ella, si tu cometessis adulteri o tu haguessis estat induït a cometre'n, no gosaria tocar-te, ni en té dret", escriu l'escriptor romà Aule Gel·li.
Al llit, la ciutadana romana havia d'estar a sota i limitar-se a la posició del missioner. Amb el temps, però, a Roma canviarien la moral i la relació matrimonial. L'esposa esdevindria més una companya i el marit li exigiria un paper més actiu: "Em captiven els petons que imiten els dolços coloms. Tu me'ls fas com els que acostumes a fer a la teva àvia al matí; tu no et dignes a ajudar a la feina ni amb un moviment, ni amb una paraula, ni amb els dits, tal com si preparessin l'encens o el vi pur", escriu un explícit Marcial.
El sexe a l'època romana és la primera exposició de producció pròpia de l'Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya. Tota una oportunitat per conèixer, en el seu context i amb els textos dels clàssics, les perversions i plaers a l'època romana. "Normalment el sexe no és als museus, perquè tendim a mostrar el que considerem políticament correcte. Partim de la idea errònia que els museus només són per a escolars", reflexiona el director del Museu de Badalona. "Anem tard. El sexe ja és present al cinema i a la televisió però aquest tema als museus encara no s'ha normalitzat", conclou.
Els gabinets secrets dels museus
Fins no fa gaire, els objectes eròtics s'ocultaven en una habitació inaccessible per al gran públic: els gabinets secrets. El Museu d'Arqueologia d'Empúries no n'era una excepció. Fins als anys 80 tenia totes les troballes arqueològiques eròtiques o pornogràfiques amagades en una habitació. Un dels gabinets secrets més famosos era el de Nàpols. Pompeia era una ciutat rica en fal·lus i conserva l'únic bordell del món antic que es preserva intacte. Per tant, el gabinet secret de Nàpols era especialment interessant i durant segles va ocultar moltíssims murals i estàtues eròtiques. Les seves portes només s'obrien per a les autoritats i els homes poderosos. També es feien excepcions si es pagaven uns diners extres. Les dones, però, no hi tenien permesa l'entrada. No va ser fins a l'any 2000 que totes aquestes peces es van mostrar al públic al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. El Museu Britànic també tenia habitacions secretes que amagaven el que es considerava obscè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada