FICCIÓ
I REALITAT Una imatge de Miralles, el soldat republicà que mira i no
dispara, de la pel·lícula Soldats de Salamina, dirigida per David
Trueba. ARA
Javier Cercas coneix el fill de Miralles, el soldat republicà que va inspirar la seva novel·la
Ho explicava Javier Cercas fa deu anys a la Universitat Menéndez
Pelayo: "La primera regla per llegir una novel·la és desconfiar del
narrador. El narrador pot mentir, enganyar-se a ell mateix". L'escriptor
va insistir que Soldats de Salamina no era un relat real: "El
llibre és la història d'una mirada. Em va obsessionar tant que no vaig
poder resistir-me a escriure'l". Cercas es referia a la mirada de
Miralles, un jove i compassiu combatent republicà que decideix no
disparar a l'escriptor i feixista Rafael Sánchez Mazas. Poc s'imaginava
que dotze anys després de publicar Soldats de Salamina apareixeria el fill del seu heroi. Cercas el va conèixer el cap de setmana passat en una trobada organitzada pel Diari de Girona.
Miguel Miralles es va assabentar que el seu pare havia inspirat la novel·la de Cercas per casualitat. "Un amic meu em va dir que havia reconegut el meu pare a la novel·la i me'n va fer arribar un exemplar", explica. A Miguel Miralles, però, li sap greu que hi hagi lectors que creguin que el relat de Cercas és real. "No és una història real però molts lectors se la van creure, enviaven cartes a la residència d'avis que surt a la novel·la de Cercas", assegura. "I el meu pare ni es va divorciar ni era un deprimit ni va acabar en un geriàtric".
El pare de Miguel Miralles va néixer a Barcelona el 1919, i de gran va passar llargues temporades al càmping Estrella de Mar de Castelldefels. Allà va coincidir amb Roberto Bolaño, que es guanyava la vida com a vigilant nocturn del càmping. Fora de la temporada estiuenca hi havia pocs residents, i Bolaño i Miralles van començar a conversar. Temps després l'escriptor xilè li va explicar aquelles confidències a Cercas, i l'autor d'Anatomia d'un instant va crear el soldat que decideix no prémer el gallet.
"Si és cert o no que el meu pare va veure Sánchez Mazas i va decidir no disparar no ho sé. Ell mai parlava de la guerra. Prou feina tenia a pujar tot sol quatre fills -va quedar vidu- i sobreviure a França. Et puc dir, però, que jo sí que hauria disparat", diu Miguel Miralles. Recorda que el cos del seu pare estava ple de cicatrius i que en un ull no tenia visió per culpa de la metralla.
"Era un home molt bromista, alegre, molt culer, que sempre ens va cuidar. Treballava, a casa cuinava i netejava, i sempre ens va donar tot el que necessitàvem", recorda. El Miralles real i el de ficció van combatre a la Guerra Civil, a l'Àfrica i a la Segona Guerra Mundial. "El van tancar al camp de concentració d'Argelers. O anava a lluitar contra els nazis o el tornaven a l'Espanya franquista", explica Miguel Miralles. El fill, quan va començar a treballar, als 17 anys, va estar a punt d'entrar en un sindicat. "El meu pare em va dir que anés a treballar i que quan plegués disfrutés, que involucrar-me en política em podia perjudicar la resta de la meva vida", recorda. "Per a mi el meu pare és un més dels centenars de milers d'espanyols que van haver de creuar la frontera i que no van poder tornar a l'Espanya franquista", conclou Miguel Miralles.
Miguel Miralles es va assabentar que el seu pare havia inspirat la novel·la de Cercas per casualitat. "Un amic meu em va dir que havia reconegut el meu pare a la novel·la i me'n va fer arribar un exemplar", explica. A Miguel Miralles, però, li sap greu que hi hagi lectors que creguin que el relat de Cercas és real. "No és una història real però molts lectors se la van creure, enviaven cartes a la residència d'avis que surt a la novel·la de Cercas", assegura. "I el meu pare ni es va divorciar ni era un deprimit ni va acabar en un geriàtric".
El pare de Miguel Miralles va néixer a Barcelona el 1919, i de gran va passar llargues temporades al càmping Estrella de Mar de Castelldefels. Allà va coincidir amb Roberto Bolaño, que es guanyava la vida com a vigilant nocturn del càmping. Fora de la temporada estiuenca hi havia pocs residents, i Bolaño i Miralles van començar a conversar. Temps després l'escriptor xilè li va explicar aquelles confidències a Cercas, i l'autor d'Anatomia d'un instant va crear el soldat que decideix no prémer el gallet.
"Si és cert o no que el meu pare va veure Sánchez Mazas i va decidir no disparar no ho sé. Ell mai parlava de la guerra. Prou feina tenia a pujar tot sol quatre fills -va quedar vidu- i sobreviure a França. Et puc dir, però, que jo sí que hauria disparat", diu Miguel Miralles. Recorda que el cos del seu pare estava ple de cicatrius i que en un ull no tenia visió per culpa de la metralla.
"Era un home molt bromista, alegre, molt culer, que sempre ens va cuidar. Treballava, a casa cuinava i netejava, i sempre ens va donar tot el que necessitàvem", recorda. El Miralles real i el de ficció van combatre a la Guerra Civil, a l'Àfrica i a la Segona Guerra Mundial. "El van tancar al camp de concentració d'Argelers. O anava a lluitar contra els nazis o el tornaven a l'Espanya franquista", explica Miguel Miralles. El fill, quan va començar a treballar, als 17 anys, va estar a punt d'entrar en un sindicat. "El meu pare em va dir que anés a treballar i que quan plegués disfrutés, que involucrar-me en política em podia perjudicar la resta de la meva vida", recorda. "Per a mi el meu pare és un més dels centenars de milers d'espanyols que van haver de creuar la frontera i que no van poder tornar a l'Espanya franquista", conclou Miguel Miralles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada