ALBERT PLA NUALART
"No hi havia honestedat ni humanitat en Carrillo"
Paul Preston
Per pura casualitat, a finals d'agost vaig compartir piscina amb Carrillo al Balneari Prats de Caldes de Malavella. Es veu que hi anava uns dies cada any d'ençà que Teresa Pàmies li havia descobert el lloc.
Havia arribat tot just la vigília, molt més tard que altres estius, perquè, com em va dir la seva dona Carmen, que seia a la gandula veïna, havia patit un ictus: " Justo ahora que estaba acabando un libro ".
Tenia 97 anys, se'l veia cadavèric però encara fumava i tenia prou ganes de viure per fer exercicis en un dels raigs d'aigua. Quatre setmanes després va morir.
Aquest record no m'ajuda a pair les terribles acusacions de Preston. Tampoc m'hi ajuda que quan Catalunya ha buscat la complicitat dels intel·lectuals espanyols, més d'un cop només ha trobat la de Carrillo i la seva segona esposa.
Des d'un punt de vista comercial, el llibre d'aquest historiador de Liverpool que parla català no pot ser més oportú. Ara que es liquida el mite de la Transició, amb Corona inclosa, què millor que enfonsar la reputació d'un dels seus referents?
Des d'un punt de vista ètic i estètic, no hi havia pitjor moment. Si alguna cosa va permetre la longevitat insòlita, per lúcida i articulada, de Don Santiago, és fer-li les crítiques a la cara.
No sóc qui per negar veracitat a Preston però hi ha dues coses que fan certa angúnia en el seu estil: que la condemna sigui tan moralista (i, per tant, subjectiva), i que, sabent-ho quasi tot des de fa dècades, ho airegi ara, quan l'acusat (per ben poc) ja no pot dir res per defensar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada