D.Marchena
Un tresor gràfic s’ha recuperat gràcies a la Comissió de la Dignitat i la iniciativa privada.
La Comissió de la Dignitat es va crear fa onze anys per aconseguir la devolució als seus propietaris legítims dels documents confiscats per la dictadura franquista i, en especial, dels papers de Salamanca. L’oenagé, també preocupada per preservar la riquesa cultural, es va mobilitzar quan va saber que a França se subhastarien 1.368 fotos sobre la Guerra Civil, la Barcelona de 1931 a 1939 i els refugiats que van creuar la frontera.
El denominat fons Argelers, inicialment d’autoria desconeguda i pel qual la Generalitat no va mostrar interès, va ser adquirit a començaments d’aquest any per 7.700 euros, que la Comissió de la Dignitat va recaptar amb una col·lecta popular i l’ajuda de mitjans com l’editorial Ara Llibres i la revista Sàpiens. El material es va comprar per cedir-lo a l’Arxiu Nacional de Catalunya, un cop catalogat.
La col·laboració ciutadana va permetre posar nom i cognoms a alguns retrats (“aquest és el meu avi”) i, estirant aquest fil, es va arribar a la sospita que el fotògraf podia ser Francesc Boix. La hipòtesi es va confirmar amb anàlisis pericials i grafològiques, però la certesa va arribar quan es va descobrir que aquell jovenet milicià que apareixia en una instantània al costat del dirigent comunista Gregorio López Raimundo era el mateix Boix. La foto es va fer en un balcó de l’hotel Colom, a la plaça Catalunya, a la seu de les Joventuts Socialistes Unificades, a les quals pertanyia Francesc Boix, de 16 anys i aprenent de fotògraf, una passió que li va encomanar el seu pare, el sastre Bartomeu Boix.
L’advocat Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, confia que durant el 2014 s’organitzi una gran exposició sobre aquesta troballa de valor incalculable. Encara queda molta feina per fer, explica, però els experts veuen en la majoria de fotos d’escenes de Barcelona la mà del pare i en les bèl·liques, la del fill.
Algunes de les persones coneixedores del fons Argelers, com ara l’arquitecte Jordi Fossas, director de l’Arxiu Històric del Poblenou, es van sorprendre en llegir el llibre de Miquel Vidal Llavall, que recull els records de Francesc Febrer, un soldat de la lleva del biberó. Al final de la guerra, la dictadura el va obsequiar amb quatre anys més de mili per combatre en el bàndol republicà. Moltes pàgines de l’obra, que fa de la humilitat una grandesa, semblen una descripció de les fotos, en especial d’aquelles que expliquen què feien els soldats entre combat i combat: les tasques agrícoles a què es dedicaven i els partits de futbol amb què es distreien. La relació entre el llibre i les fotos és tan clara que la Comissió de la Dignitat ha decidit que la presentació de l’obra serà l’ocasió ideal perquè una mostra del fons Argelers s’exhibeixi per primera vegada davant el públic. L’acte està apadrinat i organitzat per una petita gran llibreria, Etcètera (Llull, 203), dirigida per l’entusiasme de Xon Pagès i Àlex Lerís, que s’imaginaran veure entre els assistents dos xavals a qui la guerra va robar la joventut. La joventut, sí, però no la dignitat.
Algunes de les persones coneixedores del fons Argelers, com ara l’arquitecte Jordi Fossas, director de l’Arxiu Històric del Poblenou, es van sorprendre en llegir el llibre de Miquel Vidal Llavall, que recull els records de Francesc Febrer, un soldat de la lleva del biberó. Al final de la guerra, la dictadura el va obsequiar amb quatre anys més de mili per combatre en el bàndol republicà. Moltes pàgines de l’obra, que fa de la humilitat una grandesa, semblen una descripció de les fotos, en especial d’aquelles que expliquen què feien els soldats entre combat i combat: les tasques agrícoles a què es dedicaven i els partits de futbol amb què es distreien. La relació entre el llibre i les fotos és tan clara que la Comissió de la Dignitat ha decidit que la presentació de l’obra serà l’ocasió ideal perquè una mostra del fons Argelers s’exhibeixi per primera vegada davant el públic. L’acte està apadrinat i organitzat per una petita gran llibreria, Etcètera (Llull, 203), dirigida per l’entusiasme de Xon Pagès i Àlex Lerís, que s’imaginaran veure entre els assistents dos xavals a qui la guerra va robar la joventut. La joventut, sí, però no la dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada